Resultats de la cerca

Agricultura horta, cereals, vinya, fruiters, guixeres i indústries alimentàries

Església del segle XVI

La part interior del terme, muntanyosa, comprèn bàsicament formacions mesozoiques, triàsiques i cretàcies, les quals constitueixen les muntanyes del desert de les Palmes, que s’estenen en direcció NE-SW, paralleles a la costa fins a la vall del riu Sec de Borriol, que recull les aigües del vessant de ponent L’altitud màxima és la roca Blanca 628 m alt, al límit entre Castelló, Benicàssim i Borriol, a l’extrem NE la part meridional de les muntanyes és bastant més suau el Collet i les serretes de la Magdalena no arriben als 200 m alt El glacis del piemont davalla suaument des d’una altura de…

Un 70% del terme és conreat i predomina el regadiu 95% de les terres cultivades, aprofitant l’aigua del Túria, a través de la séquia de Manises Hi destaquen els cítrics 700 ha i les hortalisses 380 ha Al secà tan sols garrofers 50 ha Les terres, molt repartides el 98% són menors de 5 ha, són explotades per administració directa La indústria és molt important, especialment la de la fusta 196 empreses, productes metàllics 50, plàstics i ventalls Aquestes se situen en alguna de les 6 zones industrials del municipi, que ocupen 326 ha Nucli amb una població obrera el 50% són ocupats a la indústria…

L’agricultura de regadiu, que aprofita la séquia de Favara i era la base econòmica, ha restat molt reduïda per l’augment de l’edificació La principal activitat industrial són tallers de mobles La població —cas excepcional a l’Horta— tendeix a disminuir El poble 6,5 m alt, que comprèn tota la població del municipi 102 h 2006, llocnouins , és pràcticament unit al d’Alfafar Depengué eclesiàsticament d’Alfafar fins al començament del segle XX, que es construí l’actual església parroquial de Sant Andreu

És format pels habitants de Benaixeve Serrans, vinguts a causa de la inundació de llurs terres per les aigües del pantà de Benaixeve, després del 1950 El 1997 se segregà del municipi de Paterna, del qual era un barri El 2006 la població era de 4702 h Llur parla és barrejada de català i castellà

El municipi de Formentera comprèn, a més, les caseries de ses Salines de Sant Ferran, la Savina i es Caló Juntament amb l’illa d’Eivissa, del sud de la qual és separada per l’estret des Freus, de 7 km, forma el conjunt anomenat pels antics de les Pitiüses  Entre les Balears, ocupa la posició més meridional La morfologia de Formentera és simple una plataforma estructural terciària, en part recoberta per materials quaternaris, que es disposa en dues unitats de relleu a l’est, les terres…

Centre comarcal, amb petites indústries fabricació de boines Fou fundada per sant Domingo de la Calzada i es convertí en estació obligada en els pelegrinatges a Sant Jaume de Galícia Conserva part de les muralles medievals La catedral, del segle XII, té tres naus, transsepte, deambulatori i trifori La torre i la portada sud són del segle XVIII En el seu interior es destaca el cadiram del cor segle XVI i, sobretot, el retaule de l’altar major, de Damià Forment El convent de San Francisco fou reconstruït al segle XVI El de Las Bernardas és del XVII

La seva economia està estretament lligada a la indústria del vi elaboració de vins de qualitat, boteria, química També en són destacables altres sectors com el tèxtil, el de conserves i embotits El barri antic és el més turístic Hi destaca l’Ajuntament, que havia estat el convent de Sant Agustí, l’església de Santo Tomás segle XVI i el Palau dels Condes de Haro