Resultats de la cerca

El sector meridional és el més alt 422 m alt al Montagut i el que té la vegetació característica dels Aspres El sector més baix, especialment el de la vall de la riera de Montoriol , capçalera del Rard, la qual neix prop d’Oms, és cobert de vinyes 89 ha, com a tots els baixos Aspres, que produeixen, especialment, vi dolç natural hom cull, també, albercocs 2 ha i patates 1 ha El poble , de poblament totalment disseminat, és centrat per l’església parroquial de Sant Andreu 244 m alt, sufragània de la de Sant Andreu d’Oms el 1010 era possessió del monestir d’Arles,…

La part meridional del terme, drenada pel riu Ample, pertany a la conca del Tec, i la part septentrional, drenada per la ribera de Sant Amanç o la Canta-rana, a la conca del Rard Les fonts de riquesa, limitades a una precària agricultura de muntanya i a l’explotació del bosc el bosc de Calmella s’estén pels vessants meridionals dels colls de Fortó i de Prunet, han motivat el despoblament del municipi des del 1856 364 h, especialment els últims anys Hi ha 23 ha conreades 16 ha de vinya, 3 ha d’arbres fruiters cirerers, 1 ha d’hortalisses, 1 ha de cereals i 1 ha de farratge La…

Situació i presentació Limita al N amb Fonollosa, a l’E amb Manresa, al S amb Sant Salvador de Guardiola i Castellfollit del Boix i a l’W amb Aguilar de Segarra El terme municipal de Rajadell és accidentat per nombroses serretes, planells i turons dels estreps o contraforts de la serra de Rubió La riera, afluent de la dreta del Cardener, que es forma per la reunió de diversos torrents del vessant oriental de l’altiplà de Calaf, és el principal element del paisatge de la contrada Passa encaixonada pels pendents que des de la profunda vall s’enfilen a migjorn fins a l’alta costa…

El sector meridional forma part de la vall de capçalera de la Canta-rana o riera de Sant Amanç i la del seu afluent per l’esquerra la riera de Fontcoberta ambdós rius, fins a llur confluència, formen el límit oriental del municipi, i comprèn els pobles i antics termes de Queixàs i de Fontcoberta El sector septentrional, drenat per diversos torrents que aflueixen directament a la Tet, comprèn els pobles i antics termes de Santa Coloma de les Illes o Giramonts i de Montoriol d’Amunt o de les Illes A l’W, comprèn encara un sector del vessant oriental de la vall del Bulès, limitat al S pel…

Situació i presentació Limita també amb els municipis d’Osor W, Brunyola S i SE i Bescanó E, aquest últim pertanyent a la comarca del Gironès A la banda de ponent el territori és accidentat pels contraforts del massís de les Guilleries, que en aquest indret culminen a la muntanya de Santa Bàrbara, de 854 m d’altitud, a l’extrem SW del municipi Una gran part del sector muntanyós és cobert de boscos de pins, alzines, roures i castanyers, i a la vora del Ter abunden les plantacions d’arbres de ribera El terme comprèn la vila i cap de municipi d’Anglès, diversos veïnats com el del Cuc, el de la…

Situació i presentació Limita al N amb els municipis d’Anglès i Bescanó aquest últim de la comarca del Gironès, a ponent amb el d’Osor, al S amb el de Santa Coloma de Farners i a llevant amb el de Vilobí d’Onyar Situat als vessants sud-orientals del turó de Santa Bàrbara que s’alça a 854 m d’altitud, dins el terme veí d’Anglès, el municipi alberga bona part de la capçalera de l’Onyar, que drena el sector nord-oriental i al qual aflueixen diversos torrents, com la riera de Sant Martí El territori és relativament muntanyós, sobretot al sector de les Guilleries, poblat una bona part de boscos de…

Situació i presentació El terme municipal d’Ogassa 45,22 km 2 s’estén pels vessants meridionals de les serres de Conivella i Cavallera El seu límit septentrional va des de Corones i Saltor, a l’extrem NW, fins a Fogonella NE, al límit amb Camprodon, i assoleix l’altitud màxima al Taga 2040 m, que limita amb els termes de Ribes de Freser i Pardines assoleix 1807 m a la portella d’Ogassa punt de contacte amb la serra Cavallera, 2007 m al Puig Estela i 1893 m al puig de les Pasteres També comprèn els vessants orientals de la serra de Sant Amanç 1854 m i del coll de Jou En aquest territori, tan…

Situació i presentació El terme municipal centra un extens sector de la vall mitjana i baixa de la riera de Merlès l’antic Adest, que en aquest indret havia estat a l’edat mitjana partió dels comtats d’Osona i de Berga i també dels bisbats de Vic i d’Urgell després del de Solsona Aquest fet ha marcat una diversitat dels condicionaments històrics de les parròquies, i el terme municipal es pot subdividir en tres sectors el territori a l’esquerra de la riera de Merlès està molt relacionat amb el Lluçanès, amb les esglésies de Sant Martí de Merlès, Sant Pau de Pinós i Santa Maria de Pinós i amb…

Situació i presentació Limita al N amb els termes bagencs d’Artés i Avinyó, a l’E amb Moià i Monistrol de Calders, al S amb Talamanca Bages i a l’W amb Navarcles Bages La demarcació de Calders té una disposició allargada Com que el Moianès és un altiplà inclinat vers el Llobregat, l’altitud màxima del terme, 661 m, s’assoleix al sector E, mentre que a l’indret del Llobregat és de 240 m Les seves aigües s’escorren vers la riera de Calders, que es forma a Monistrol de Calders amb les rieres moianeses de la Golarda, o de Marfà, i de Sant Joan i que s’uneix al Llobregat a Navarcles A la part de…

El territori és cobert, en la major part, de boscs i garrigues La base econòmica és l’agricultura 150 ha, 79 ha de les quals són de vinya, 10 d’arbres fruiters cirerers, 12 de cereals i 35 de prats i farratge, que expliquen el reduït cens ramader 55 caps d’oví, 63 de cabrum i 4 bovins Hi ha una empresa de construcció Al terme hi ha nombrosos masos disseminats, en gran part despoblats El poble 118 h agl i 107 h diss 1982 460 m alt és situat en un planell, al vessant septentrional del puig d’Oms 589 m alt, dominant la vall de la riera d’Oms , i és bastit al voltant de l’església parroquial,…