Resultats de la cerca

El cap del terme és Santiago de la Espada Mercat agrícola L’embassament del Tranco de Beas és utilitzat per a la producció d’energia elèctrica

Agricultura tomàquets i plàtans i pesca

Conreus de secà cereals i de regadiu hortalisses, bleda-rave Ramaderia bovina

L’economia està lligada al sector primari agricultura cereals, oliveres, llegums, vinyes i, especialment, síndries i melons i ramaderia bestiar de llana La indústria és sobretot alimentària

Economia agrícola i ramadera amb indústries derivades

És situada a l’interfluvi entre el Tambre i l’Ulla, a la regió prelitoral de trànsit entre les ries i la vall del Miño Després de segles de decadència el 1920 era la sisena ciutat de Galícia, amb 25870 h, es refeu com a tercer nucli comercial del país després de la Corunya i Vigo gràcies als pelegrinatges dels anys sants i a la seva situació a l’eix econòmic que formen aquestes ciutats, i equidistant també d’Ourense i Lugo L’economia es basa en el sector de serveis, gràcies a la seva condició de centre turístic i universitari Ferrocarrils a Pontevedra-Vigo i la Corunya-Ourense-Zamora-Madrid…

Situació i presentació Durant la dècada de 1960 i part de la dècada de 1970 el terme municipal de Tortosa era, amb 424,3 km 2 , un dels més grans de Catalunya Amb les segregacions de Deltebre 1977, Camarles 1978, Sant Jaume d’Enveja 1978 i l’Aldea 1983, la seva extensió ha disminuït considerablement, tot i que continua essent un municipi de dimensions importants, amb 218,49 km 2 Confronta a llevant amb els termes del Perelló i Camarles, al SE amb l’Aldea, a migjorn amb Amposta amb aquest municipi termeneja pel llit de l’Ebre, Masdenverge i Santa Bàrbara, a ponent amb Roquetes i a tramuntana…

Capella de la Madalena Pazos de Calvos de Socamiño i de Brandeso

Església de Santiago, romànica, i església de Santa Mariña de Augas Santas