Resultats de la cerca

Nucli industrial petita metallúrgia Durant les guerres carlines allotjà la impremta i la seca dels sobirans carlins Església gòtica dedicada a sant Miquel Antiga universitat, d’estil plateresc, iniciada el 1545

Situada al baix Bidasoa, prop de la frontera francesa, té duanes internacionals de ferrocarril i carretera És un actiu centre de comerç internacional El seu fort creixement demogràfic ha anat lligat al desenvolupament industrial des del 1916 Hi ha indústria metallúrgica, química i alimentària L’antiga Uranzu restà sota jurisdicció d’Hondarribia fins el 1766 Escenari bèllic guerres entre la monarquia hispànica i França, contra Napoleó i carlines, el 1936 fou ocupada per les forces procedents de Navarra

La serra de Borriol , un dels límits septentrionals de la Plana de Castelló i que constitueix, amb les serretes de la Magdalena, els contraforts meridionals de les muntanyes del desert de les Palmes, és termenal amb el municipi de Castelló La vegetació natural ocupa els sectors més muntanyosos és formada per boscs de pins, d’alzines i de roures i per pasturatges L’agricultura de secà predomina sobre la de regadiu 26%, que produeix taronges i hortalisses El principal conreu és el de garrofers, seguit del d’oliveres hom conrea també ametllers i cereals Predomina el règim d’explotació directa La…

És situada a l’extrem SE de la península del cap Mayor, dominant l’entrada de la badia de Santander , que comença a la peninsuleta de La Magdalena, extrem E de la ciutat, i que li serveix de port natural Primera ciutat de la façana cantàbrica, fou frenada per la pèrdua de les colònies americanes i desbancada per Bilbao a mitjan segle XIX i per Sant Sebastià i Gijón el decenni 1940-50, en què un incendi destruí 1941 bona part de la ciutat, que s’estancà 101 793 h 1940 102 462 h 1950 Hom en millorà la urbanització i installà fora la indústria pesant El Astillero, Camargo, Torrelavega La ciutat…

El sector septentrional forma part del pla de la Sénia i és drenat pel riu Cérvol Hi ha 1 400 ha de terrenys muntanyencs improductius el 75% del terme 4 580 ha és cobert per conreus de secà oliveres, vinya, ametllers i cereals al regadiu hi ha 32 ha, dedicades a hortalisses Hi ha algunes indústries de ceràmica tradicional càntirs i gerres, amb característiques digitacions de manganès, bòbiles i fàbriques de gèneres de punt i confecció El 44% de la població activa treballa en el sector primari, el 42% en la indústria i en la construcció i el 13,5% en el sector de serveis La vila 1 656 h agl…

L’extrem occidental del terme és, tanmateix, muntanyós, i rep el nom de la muntanya d’Alberic La seva població ha augmentat de manera constant parallelament al desenvolupament agrícola La terra plana és regada, entre altres de menor importància, per la séquia reial del Xúquer 1540 ha i hom hi conrea tarongers i hortalisses l’arròs ha retrocedit notablement del caràcter dominant que tingué fins poc després de 1950 el planter d’arròs d’Alberic és exportat a la resta de la Ribera, al Baix Ebre, a la zona de Pals i de Lleida i també a d’altres indrets arrossers de la península Un 90% de la terra…

S'estèn al centre del massís muntanyós dels ports de Morella que donen nom a la comarca, a la capçalera del Bergantes, o riu de Morella que neix a la serra de la Figuera, i del riu de Calders, el qual, juntament amb el seu afluent, la rambla de Sellumbres, forma part del límit occidental del terme Al sector oriental hi ha les capçaleres del riu Cérvol i de la rambla de Cervera, que desguassen a la Mediterrània Al s s’allargassa un sector les aigües del qual rambla de la Belluga van a parar a la rambla Carbonera Alt Maestrat La part meridional, la més elevada, abrupta i deshabitada, és…

La geografia És emplaçada al centre d’una àmplia badia migpartida pel tómbol del mont Urgull , del qual ocupa l’istme, construït per materials aportats pel riu Urumea, que desguassa a la semibadia del NE, dominada pel mont Ulia El port de pescadors inicial s’estengué per la semibadia del SW La Concha, protegida de les galernes pel mont Urgull i l’illa de Santa Clara La situació vora la vall del riu Oria, ruta de penetració de l’Estat francès a Castella i del golf de Biscaia a Pamplona, la convertí en port de Navarra i empori comercial Incendiada l’any 1813, més tard s’industrialitzà El 1864…

El vast terme s’estén, sobretot, a la dreta de l’Ebre, que en forma, en bona part, els límits septentrional i oriental Constitueix un gran planell amb alguns arrengleraments de turons els Aguts en el qual l’Ebre i el Segre corren profundament encaixats, especialment l’Ebre, que hi forma un llarg canyó, que ha facilitat les modernes obres hidràuliques Hom hi distingeix la muntanya de secà, de l’horta i, en el relleu, les valls —Canyelles, Carners, Tamariu, Tapioles, etc— dels barrancs, petits i abundants Al secà hom conrea cereals principalment ordi i oliveres, i al regadiu, arbres fruiters…

Situat a la part oriental de la comarca, al límit amb l’Horta, ocupa la capçalera i el curs alt de la rambla de Xiva o riu de Xest, amb un terme molt allargat d’W a E, des de la serra de Xiva , alineació muntanyosa que limita la Foia amb els Serrans Santa Maria, 1135 m alt Las Hierbas, 1023 m, fins a la serra de la Parentxisa 329 m alt i el pla de Quart, al límit amb el Camp de Túria i l’Horta, en un dels indrets on la zona de llengua castellana arriba més a prop de la costa masia de Santo Domingo La part muntanyosa és ocupada per pinedes i matollar El conreu ocupa 3000 ha de secà i 1000 de…