Resultats de la cerca

El terme ocupa una depressió o fondó gairebé tancada i de probable origen càrstic, allargada entre la serra de Crevillent 835 m alt, al S, la d’Algaiat 1 053 m alt, al N, i la de l’Ofra, a l’E, i travessada per la rambla de Tolomó, afluent a la de Tarafa El fons de la coma és a uns 300 m d’altitud Gairebé la meitat del sòl és forestal 3 127 ha en les 3 634 ha de conreu, els deu darrers anys hi ha retrocedit radicalment la cerealicultura tradicional, a favor del vinyet 1 140 ha i de parrals, alguns dels quals en regadiu predomina no obstant el secà La ramaderia és poc important i destaca el…

Integrat a la peculiar horta d’Alacant, centralitza una bona part dels seus regs a partir del seu assut el petit pantà de Mutxamel El riu de Montnegre, o Verd, té un cabal de 0,354 m 3 per segon, i les seves llargues secades justifiquen el canvi de nom riu Sec després de les preses de les séquies que abans tenien l’embassament de Tibi, avui pràcticament fora de servei Els conreus extensius, en realitat de secà cereals d’hivern i arbres sobris es beneficien de quatre sistemes de regadiu els regadius antics del riu de Montnegre 336 files en una martava o tanda de 21 dies amb l’aigua de duit o…

Al fons de la foia, al S de la vila, hi ha la Marjal, pla gairebé sense pendent, a 655 m alt, d’uns 6 km 2 , que fou dessecada a la fi del s XVIII Hi té el seu origen teòric el riu Verd o de Montnegre També s’hi aboca el glacis del pla d’Onil des dels alts de Biscoi Els terrenys no conreats ocupen el 50% del terme garriga i pasturatges Un extens secà 1 982 ha conserva unes 700 ha de vinya, però les oliveres i els cereals minven El regadiu abasta unes 120 ha Ja el 1845 hi havia una fàbrica de draps de totes classes i quatre terrisseries L’origen de la joguineria actual fou un ninot enllestit…

Des dels pendissos del puig Campana se succeeixen serres, ondulacions i pla, amb afloraments cretacis i eocènics El bloc de serra Gelada 432 m és un flanc d’anticlinal, mig enfonsat en la mar, que té als extrems la badia d’Altea i la badia de Benidorm La cara que mira a la mar —penyes d’Arabí— és una sèrie contínua de falles que l’ illot de Benidorm situat a 3 milles de la costa, enfront del centre de la badia del mateix nom prolonga al sud-oest La població, que passà més d’un segle d’estancament o de decadència demogràfica, registrà un màxim al final del segle XIX, abans de les grans…

Situació i presentació És a l’extrem septentrional de la comarca, ja al límit amb la Noguera, a la Ribera de Sió Limita al N amb els termes d’Agramunt i Oliola Noguera, a l’E amb Ossó de Sió, Tàrrega i Tornabous, al S amb Barbens Pla d’Urgell i a l’W amb Agramunt i l’enclavament de Tarròs del municipi de Tornabous Puigverd d’Agramunt ocupa una superfície important de la vall del Sió, la qual s’estén al voltant del poble El terme, després de travessar en direcció S-W la serra d’Almenara, s’estira en una llenca llarga i estreta en la mateixa direcció fins a tocar el terme de Barbens Els darrers…

Situació i presentació És situat entre els municipis de l’Espunyola, Avià i Casserres, i la part principal, envoltada pel terme de l’Espunyola pel NW, el N i l’E mitjançant un apèndix allargassat que divideix les dues parts del terme de Montclar A l’W i al SW limita amb Montmajor, al S amb Viver i Serrateix i al SE amb Casserres Els principals nuclis de població són el poble de Montclar, que és el cap de municipi, la caseria de Sant Quintí de Montclar, que constitueix el centre d’un enclavament, i els nuclis del Casó i Torregassa Una carretera local uneix el cap municipal amb una altra que…

Situació i presentació Al N limita amb Girona, a llevant amb Quart NE i Llambilles, a migdia, seguint en part la riera de Bugantó, amb Campllong i per la roureda d’en Gener amb Riudellots de la Selva aquest de la comarca de la Selva, i a ponent el límit del terme passa més enllà de la carretera N-II de Barcelona a la Jonquera, que recorre la part ponentina del municipi, i voreja els termes d’Aiguaviva i Vilablareix El territori és pla, drenat per l’Onyar, que forma un meandre situat gairebé totalment dintre del municipi A més del cap de municipi, dintre el terme hi ha els veïnats de la…

Situació i presentació Limita al NE amb Sant Agustí de Lluçanès Osona, a l’E amb Sant Boi de Lluçanès Osona, al S amb Olost i a l’W amb Sant Martí d’Albars i Lluçà Entre els municipis de Sant Boi de Lluçanès i Olost es troba l’enclavament del Cel de Croells El terme, en un altiplà, és drenat per la Riera Gavarresa al sector occidental, la qual fa de límit natural amb Lluçà i Sant Martí d’Albars, i a la qual desguassen els torrents de Cogullès i Bols també hi ha la capçalera de la riera d’Olost Les seves terres es formaren durant les primeres èpoques del Terciari Biogeogràficament s’integra en…

Situació i presentació El terme municipal del Cogul, de reduïda extensió 17,51 km 2 , és situat a l’extrem de ponent de la comarca, en contacte amb el Segrià Limita amb els municipis segrianencs d’Aspa N, Alfés NW i Alcanó W, i amb els garriguencs de Granyena de les Garrigues SW, el Soleràs S, l’Albagés E i Castelldans NE El poble del Cogul és l’únic nucli de població del municipi El riu de Set travessa el territori pel sector NE i rep petites rieres, com la de Baladró, la vall del Vedat i la vall del Saladar, que davallen entre petits altiplans i tossals, i configuren un territori ondulat…

Situació i presentació El 1937 canvià el seu nom pel d’Olestria i va pertànyer al Segrià fins el 1988, es troba a la plana regada pel Canal Auxiliar d’Urgell i dins l’àrea d’atracció de Mollerussa Limita a ponent amb Bell-lloc d’Urgell, al N amb el Palau d’Anglesola, a llevant amb Fondarella i a migdia amb Torregrossa Comprèn el poble de Sidamon i el despoblat de la Quadra, que es troba a migdia del cap municipal i era un lloc que havia pertangut al capítol de Lleida Les partides del terme són les de la Serra, la Quadra, la Coma i Pelagalls, totes al S del nucli de Sidamon Aquest municipi és…