Resultats de la cerca

La part alta del terme és boscada L’agricultura 56 ha és en part subsidiària de la ramaderia uns 60 caps de boví i uns 80 de cabrum el regadiu, que aprofita l’aigua del canal de Boera, és destinat a farratge, prats naturals, hortalisses i arbres fruiters El poble 81 h agl i 38 h diss 1982 532 m alt és al fons de la vall, vora el riu, i es comunica amb Prada pel coll de Creu, amb la vall de Llec pel coll de Clerà 668 m alt L’església parroquial de Sant Martí, esmentada ja el 879, fou possessió del monestir de Cuixà Al sud-est i damunt el poble hi ha les ruïnes de l’antic castell de Sant Esteve…

És drenat, a més, pels barrancs de la Parra i de la Vila, afluents d’aquest darrer per la dreta Al sector occidental, més muntanyós, s’estén la zona forestal 260 ha i de pasturatges del Bovalar 1 258 m alt, en part de propietat comunal, aprofitada pel bestiar de llana unes 750 ovelles L’agricultura és quasi totalment de secà 1 125 ha, amb predomini dels cereals l’ametller hi va en expansió La tradicional indústria tèxtil llanera va en decadència La vila 526 h agl 2006, cinctorrans 907 m alt és en una petita plana L’església parroquial SantPere és obra del s XVIII…

Situada en una cruïlla de camins entre les muntanyes Basques, els Prepirineus meridionals i la serralada Ibèrica, entre la vall de l’Ebre i el vessant cantàbric, és damunt un turó que domina la vall del Zadorra, aprofitada per les rutes de Castella a França Mercat agrari, s’industrialitzà des del començament del segle XX maquinària agrícola, sucre, naips, mobles La població passà de 30 700 h el 1900 a 49 752 el 1940 A partir del 1947 una nova onada industrialitzadora metallúrgia de transformació, indústria del cautxú, etc, basada en la infraestructura de la diputació foral, el capital biscaí…

La meitat oriental del terme s’integra al fons de la foia de Castalla , capçalera del riu de Castalla o riu Verd anomenat de Montnegre aigua avall del pantà de Tibi, que rep nombroses rambles afluents de Canyoles, de Peret A ponent comprèn, a més, una part muntanyosa formada per la Serra de l’Arguenya la Replana, 1228 m i els seus contraforts de la penya de l’Àguila 1050 m i el Gurugú 1034 m, per la serra de Castalla el Xarco, 1109 m i per les penyes del Llitero al sud-oest, i pel Maigmó 1296 m i el Despenyador 1260 m al sud aquest sector és barrancós i…

Presenta depressions gairebé endorreiques, com el Fondó i el Manyar, i extensos glacis cenyits per serretes calcàries i molàsiques miocèniques Beties, 639 m alt la Umbría, 847 m Don Pedro, 869 m, eocèniques la Safra, 849 m i més complexes, com la del Reclot 1 058 m, a l’extrem SW del terme El Triàsic diapíric aflora en molts indrets Alquebla, Algepsar El barranc del Derramador i el de Xinorla conflueixen al S del nucli urbà per a continuar vers el Vinalopó a l’extrem oriental del terme El ventall de rambles és molt extens, però poc funcional Les depressions amb un bon gruix de sòls…

Situació i presentació Situat a la divisòria entre el Tarragonès, l’Alt Camp i el Baix Penedès, ha estat adscrit a aquesta darrera comarca un cop separat del Tarragonès El territori de Bonastre afronta al N amb Montferri de l’Alt Camp i Masllorenç, a l’E amb Albinyana, al S amb Roda de Berà, Creixell i la Pobla de Montornès els tres termes del Tarragonès, i a l’W amb Vespella de Gaià i Salomó també del Tarragonès El seu relleu és essencialment muntanyós i presenta altituds superiors a 300 m El terme és drenat pels torrents d’Hortal, de Quitèria i de Mercader El terme comprèn el poble de…

La geografia Situada a la vall baixa del Guadalquivir, que la delimita al NW i al S en un ampli meandre, a 10 m d’altitud, és una ciutat d’estuari i port fluvial on arriben les marees i és el terme de la navegació fluvial Aquesta situació privilegiada la convertí en un port important ja en època romana i musulmana evacuava tota la producció agrària de la conca del Guadalquivir i l’explotació minera de Sierra Morena i li procurà la màxima esplendor entre el 1503 i el 1717 amb el monopoli del comerç americà el 1588 era la primera ciutat peninsular, amb 150000 h Amb la canalització del…

La geografia Situada al centre de la depressió de l’Ebre, a la vora del riu i a la confluència d’aquest amb el Gállego i el Huerva, i equidistant de les zones industrials de Catalunya i la mar Cantàbrica i de Madrid, a les quals li donen fàcil accés les valls dels rius La seva situació de cruïlla li ha estat favorable al llarg de la seva història, i en l’actualitat n’ha potenciat el desenvolupament industrial Al llarg del segle XX ha triplicat la població, sobretot a partir dels anys cinquanta 264456 h 1950 Històricament, la ciutat es desenvolupà a la dreta del riu, al voltant del nucli antic…

Situació i presentació És situat al NW de la comarca Limita al N amb els municipis de Preixens Noguera i Agramunt, a l’E també amb Agramunt, a l’W amb Penelles Noguera i al S altra vegada amb Penelles i la Fuliola Al NW del territori principal del municipi hi ha l’enclavament allargassat de Torretosquella, que és dins el terme de Penelles Castellserà és al vessant de migdia de la serra d’Almenara i s’estén un bon tros endins del pla d’Urgell Per aquesta raó els sòls són molt variats, des de les roques calcàries i els guixos de la serra, fins a les terres profundes i fèrtils de les zones…

El municipi de Formentera comprèn, a més, les caseries de ses Salines de Sant Ferran, la Savina i es Caló Juntament amb l’illa d’Eivissa, del sud de la qual és separada per l’estret des Freus, de 7 km, forma el conjunt anomenat pels antics de les Pitiüses  Entre les Balears, ocupa la posició més meridional La morfologia de Formentera és simple una plataforma estructural terciària, en part recoberta per materials quaternaris, que es disposa en dues unitats de relleu a l’est, les terres altes de la Mola 202 m alt, voltades d’espadats, on hi ha el far de Formentera , de llum blanca i 30 milles…