Resultats de la cerca
Es mostren 9 resultats
Aranyuel
Municipi
Municipi de l’Alt Millars, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
El terme és situat a l’estret del Millars, a banda i banda d’aquest riu, en una zona característica per la seva aspresa i on el riu i els seus afluents han solcat en materials molt tous calcaris valls estretes i profundes El terreny és muntanyós, excepte un altiplà situat al nord Les terres de conreu, bastant repartides, són explotades pels mateixos propietaris Al regadiu 50 ha, situat a les vores del Millars, que aprofita aigua de les nombroses fonts i del mateix riu, la qual és desviada per tres séquies Nova, Vella, i d’El Bajo Lugar, hom conrea blat, moresc, patates,…
Alaior

Municipi
Municipi de Menorca, situat entre els de Maó, des Mercadal i es Migjorn Gran i la costa de migjorn.
El territori és drenat pels barrancs de son Bou i de cala en Porter El sector nord-est del terme, travessat per l’antic camí d’en Kane, és anomenat ses Graves La costa és, en part, baixa i sorrenca platges de son Bou i, en part, escarpada penyes d’Alaior El 64% de les terres són cultivades i el 36% són ocupades per boscs pins, alzines De la terra cultivada només el 2% és regada entre el 1920 i el 1930 hom començà a regar ses Canessies d’Alaior, prop de les platges de son Bou el 1960 fou projectat l’aprofitament de l’aigua del subsol per a regar els plans d’Alaior , al NE del terme Al secà hom…
Vilaverd
Vilaverd
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Conca de Barberà.
Situació i presentació Limita per totes les seves bandes amb el terme de Montblanc, que el circumscriu, llevat d’una petita part per migdia que limita amb la Riba Alt Camp És al sector més meridional de la Conca de Barberà, al fons de la gran clotada oval que constitueix la comarca, estès a la dreta del Francolí, entre el Riu Brugent i el riu de la Vall, a l’entrada de l’estret de la Riba El terme és accidentat pels contraforts orientals de les Muntanyes de Prades Quatre corrents fluvials l’envolten i el limiten el riu de la Vall per la part septentrional, el Francolí per l’oriental, i el Riu…
les Masies de Voltregà
Les Masies de Voltregà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi d’Osona.
Situació i presentació Es troba a la Plana de Vic a la dreta del Ter, que forma el límit natural del sector més oriental del terme Les terres de l’W són les més elevades ja que configuren les serralades llevantines del Lluçanès, les quals tanquen per ponent la Plana de Vic El terme limita a l’E amb Torelló i Manlleu, al S amb Gurb, al SW amb Santa Cecília de Voltregà, a l’W amb Sant Martí de Sobremunt i al NW amb Orís Envoltat per les terres del terme municipal de les Masies de Voltregà es troba el petit municipi de Sant Hipòlit de Voltregà Les terres constituïdes al llarg de les primeres…
Castelló d’Empúries

La basílica de Santa Maria de Castelló d’Empúries. La portada i el cos principal (segles XIV i XV) són obra d’Antoni Antigoni
© Jaume Ferrández
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà.
Situació i presentació El terme municipal de Castelló d’Empúries, de 42,29 km 2 , s’estén al sector litoral del golf de Roses, a la vall baixa de la Muga La costa, amb una llargada de 7 km, va des de la desembocadura del Fluvià i del Rec Sirvent, al S, fins a l’antic grau de Roses, on va a parar el Rec Madral, al N Al mig de la plana alluvial, a l’esquerra de la Muga, i enlairada en una elevació de terreny, hi ha la vila de Castelló d’Empúries, capital del comtat d’Empúries en època medieval El municipi comprèn, també, el nucli d’Empuriabrava i altres urbanitzacions com Can Savarrés o el…
Palamós
Aspecte de la façana marítima de Palamós
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Empordà.
Situació i presentació Limita a llevant i al NE amb el municipi de Mont-ras, al N amb el de Vall-llobrega, al NW amb el de Vulpellac i a ponent amb el de Calonge, mentre que tot el sector meridional toca a la mar El terme primitiu de Palamós tenia un territori reduïdíssim una estreta faixa litoral que comprenia només el nucli urbà —deixant, fins i tot, algun raval fora— i s’allargava per llevant fins a la platja de la Fosca L’any 1942 li fou annexat el municipi veí de Sant Joan de Palamós antigament dit Vila-romà A més de la vila de Palamós, cap municipal, el terme comprèn el barri de Sant…
Amposta
Vista de la ciutat d’Amposta, situada a la riba dreta de l’Ebre
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de comarca del Montsià, situat, en gran part, al delta de l’Ebre.
Situació i presentació D’una extensió de 138,30 km 2 el més gran de la comarca, el terme municipal d’Amposta és situat a la dreta de l’Ebre, a l’extrem NE de la comarca del Montsià, de la qual és la capital Confronta a tramuntana amb els termes de Tortosa, l’Aldea i Deltebre, de la comarca del Baix Ebre, aprofitant el mateix curs del riu des de la Carrova fins a l’illa de Gràcia A llevant termeneja amb Sant Jaume d’Enveja des de Balada i Carlet fins al canal de desguàs de la bassa de la Platjola, i amb la mar, des del punt anterior fins al començament de l’istme del Trabucador i continua per…
Mataró
Vista aèria de Mataró
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Maresme, al vessant de mar de la Serralada Litoral.
Situació i presentació La ciutat de Mataró, la capital del Maresme, és situada al centre d’aquesta comarca, arran de la mar, a uns 28 km de Barcelona El seu terme té una extensió de 22,53 km 2 , i té el punt més alt en una cadena de petits turons que el tanca a tramuntana, límit amb els termes veïns d’Argentona, al W i al NW, i de Dosrius, al N També limita amb els municipis de Sant Andreu de Llavaneres E i Cabrera de Mar SW Vista de la platja del Varador © Alberto González Rovira El relleu, que pertany al sistema orogràfic de la Serralada Litoral, és una mena d’estrep del bloc del Corredor…
Girona
Vista parcial de la ciutat de Girona presidida per l’antic nucli fortificat de la Força Vella, a la dreta, i l’Onyar i els ponts que el travessen, a l’esquerra
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi i cap de la comarca del Gironès, a la confluència de quatre rius (el Ter, l’Onyar, el Güell i el Galligants), encaixat en l’únic pas que les formacions muntanyoses de les Guilleries i les Gavarres deixen entre les comarques de la Selva i l’Empordà.
Situació i presentació Limita a septentrió amb els municipis de Sarrià de Ter NW, Sant Julià de Ramis i Celrà NE i E, a llevant, a més de Celrà, amb Juià i Quart E i SE, a migdia amb Fornells de la Selva i a ponent amb Vilablareix, Salt i Sant Gregori El municipi de Girona ultrapassa considerablement l’extensió de l’antic terme 7,2 km 2 —pràcticament del tot ocupat per la ciutat—a causa de les incorporacions i les agregacions dels pobles veïns Santa Eugènia de Ter 1,2 km 2 , Sant Daniel 14,7 km 2 i Palau-sacosta 6,00 km 2 el 1962, i una petita part dels termes municipals de Sant Gregori 3,…