Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal del Bruc, de 47,21 km 2 , a l’extrem de llevant de la comarca, es troba en contacte amb el Bages i el Baix Llobregat i s’estén als vessants sudoccidentals del massís de Montserrat, a l’est del coll del Bruc, fora ja de la conca de l’Anoia Dins la comarca de l’Anoia limita amb els termes dels Hostalets de Pierola S, Piera SW i Castellolí W Té contacte dins la comarca del Bages amb Castellfollit del Boix NW, Sant Salvador de Guardiola N, Marganell i Monistrol de Montserrat E, i dins el Baix Llobregat amb Collbató SE Formen els límits de llevant els pics…

Centre agrícola i comercial, té indústries metallúrgiques i artesania de cistelleria L’església parroquial és del final del segle XVI

Activitats agropecuàries L’església parroquial és del final del s XVIII, a més hi ha l’ermita de Piedras Albas

D’economia agrària oliveres, cereals, regadiu, té indústria derivada de l’agricultura farina, sucre, xocolata, oli, sabó És l’antiga Eiskadi ibera i Astigi romana Es reté a Tāriq quan els musulmans envaïren la península Ibèrica Des del 891 al 913 fou centre de resistència als omeies Ferran III la reconquerí el 1240 Les guerres civils del s XIX i les malifetes de Los siete niños de Écija aguditzaren l’absentisme dels propietaris Hi destaquen les esglésies de Santiago, gòtica s XV, amb torre del s XVIII, i la de Santa Cruz final del s XVII, amb restes d’un edifici anterior mudèjar…

S'estén, al N, fins més enllà del coll de Rigat, a l’extrem meridional del pla de la Perxa, i, al S, comprèn la vall de les Deveses, fins al pic de Segalera 2 180 m alt, al massís del Puigmal, i, també, un sector de la vall d’Er, fins al coll de Lluç 1 336 m alt Els conreus aprofiten les argiles miocèniques i les aigües drenades del Rigat afluent, per l’esquerra, del Segre hom hi conrea cereals 208 ha i hortalisses 7 ha Hi ha sobretot prats i farratge 326 ha L’alta vall de Vedrinyans és coberta de bosc Però l’activitat econòmica més important del municipi és la ramaderia 380 caps de bestiar…

En un vessant d’un turó proper hi ha el monestir de Suso, primitiva laura fundada per sant Emilià segle VI que esdevingué monestir benedictí, creat el 931 per Sanç II de Pamplona Conserva una església mossàrab segle X, refeta i ampliada el 1030 després del saqueig d’Almansor, que consta de dues naus paralleles separades per arcs de ferradura, amb voltes nervades a les dues capelles absidals Hi ha el sepulcre de sant Emilià segle XII Al costat de la vila, al final de la vall, hi ha el monestir de Yuso segle XVI, dedicat també a sant Emilià, amb una església de tres naus i creuer,…

Unes tres cinquenes parts del territori són ocupades per la vegetació natural pasturatges L’agricultura és predominantment de secà el regadiu aprofita les aigües del Túria a través de diverses séquies, i produeix fruita i hortalisses els conreus principals són el de la vinya 428 ha, que produeix vi de bona qualitat, de garrofers, d’oliveres i d’ametllers Les terres de conreu són explotades principalment pels propietaris Hi ha bestiar oví i cabrum Hi ha dues mines de caolí, que és transformat a Llíria El poble 825 h agl 2006 152 m alt, a la riba esquerra del Túria, era un lloc de moriscs,…

L’aigua d’aquest riu és derivada, per l’esquerra, per tal de regar els horts del fons de la vall un aqüeducte en forma de pont passa l’aigua per damunt l’Aglí, per tal de regar també la riba dreta Al regadiu són conreats arbres fruiters, però el conreu principal del terme és la vinya, que s’enfila pels costers de les muntanyes Prop del poble hi ha un fàbrica d’electricitat que aprofita l’energia hidràulica Vista parcial de les arcades de l’aqüeducte d’Ancinyà © Fototecacat La població es mantingué estable fins mitjan segle XIX 301 h el 1851 i disminuí lleugerament fins al final…

Situat a la riba dreta del Segura, el terme és dividit en dues parts la més gran, on hi ha el poble, és voltada totalment pel terme d’Oriola, i l’altra, a l’est, és un enclavament voltat per Oriola i Xacarella La vegetació natural ocupa un terç del terreny A l’àrea conreada predomina el regadiu, que aprofita l’aigua del riu a través de la séquia d’Alquibla i la del Camp, i de pou, i produeix principalment cítrics i productes d’horta El secà produeix cereals, oliveres, ametllers i garrofers La terra és molt repartida El poble 6299 h agl 2006 34 m alt es formà al final del segle…

Se situa a la part oriental i meridional del massís calcari de Pena, per damunt de les terres alluvials de la ribera de la Tet La vinya hi té caràcter de monocultura, i és dedicada a la producció de vi de qualitat superior Hi ha dues cooperatives, cellers i dues empreses dedicades a l’explotació del marbre i de la calç La població durant el s XIX passà de 1 959 h el 1836 a 3 233 h el 1881, a causa de l’extensió del conreu de la vinya Al final del segle, però, experimentà una forta minva, que continuà amb menys intensitat fins el 1954 1 753 h Des d’aleshores s’ha produït un lent,…