Resultats de la cerca

La serra de Borriol , un dels límits septentrionals de la Plana de Castelló i que constitueix, amb les serretes de la Magdalena, els contraforts meridionals de les muntanyes del desert de les Palmes, és termenal amb el municipi de Castelló La vegetació natural ocupa els sectors més muntanyosos és formada per boscs de pins, d’alzines i de roures i per pasturatges L’agricultura de secà predomina sobre la de regadiu 26%, que produeix taronges i hortalisses El principal conreu és el de garrofers, seguit del d’oliveres hom conrea també ametllers i cereals Predomina el règim d’explotació directa La…

Ocupa la plataforma estructural vindoboniana que recolza en el massís de Randa i acaba a la mar amb una costa d’espadats, aixecada a 100-200 m alt entre les conques alluvials de les hortes de Sant Jordi Palma i la de Campos La costa s’estén al sector de llevant de la badia de Palma, des de s’Arenal fins al cap Blanc, i continua vers l’est puntes de Capocorb i Plana, fins després de s’Estanyol Hi predominen els sòls pobres de terra rossa , d’una escassa potència i amb encrostaments calcaris que sovint afloren a la superfície Els torrents s’encaixen als marges de la plataforma terciària i…

Situació i presentació Té forma de mitja lluna i el sector N segueix la vall del Cardener fins a la seva unió amb el riu Negre o riera de Solsona, que forma una afrau o congost, mentre que el sector S comprèn la vall de la riera d’Anglerill, afluent del riu Negre i de la rasa del Reboll, al Cardener Dins la comarca limita amb els termes de Navès NE, Olius NW i Riner W El Cardener també forma un congost excavat en la plataforma estructural que fou aprofitada per a la construcció 1949-54 del pantà de Sant Ponç, el primer de la conca del Llobregat, inaugurat posteriorment 1964 Regula els cursos…

Bastida damunt un batòlit granític fendit pel riu Tajo, que la mig encercla i s’hi encaixa epigènicament, la situació estratègica controlant la ruta E-W del Tajo, explica el seu paper de capital fins el 1563 La manca d’indústria i l’absorció comercial per part de Madrid expliquen que els 37000 h que li són atribuïts durant el califat de Còrdova no hagin estat superats fins el 1950 40243 h La seva artesania, de gran prestigi or de Toledo —avui en part fabricat a Menorca—, armes blanques, ha cedit la importància davant les noves indústries pol de descongestió de Madrid i, sobretot, davant el…

Situació i presentació Confronta amb Medinyà, Cervià de Ter i Celrà al sector oriental, amb Girona i Sarrià de Ter al S, amb Sant Gregori al SW i amb els municipis de Palol de Revardit W, Cornellà del Terri NW i Vilademuls N, tots tres de la comarca del Pla de l’Estany El terme de Sant Julià s’estén a la riba esquerra del Ter i comprèn una sèrie d’elevacions, com Montaspre, la muntanya de Sant Julià, amb el collet de Costa-roja i el puig dels Sants Metges, i Montagut Aquestes elevacions  formen, davant la serra de Sant Miquel, al NW de les Gavarres, el congost del Ter El terme comprèn també…

Situació i presentació El terme de Viladecavalls, d’una extensió de 20,13 km 2 , és situat a l’W de la comarca del Vallès Occidental Confronta al N amb el municipi de Vacarisses per la serra de Coll Cardús turó de Can Ros, 628 m, el Mimó 623 m, el turó de les Guixeres 564 m a l’E amb el de Terrassa pel torrent del Salt i pel camí romeu o antic camí ral al S amb el d’Ullastrell, i a l’W, pel torrent de Sant Jaume, amb els d’Olesa de Montserrat i Abrera del Baix Llobregat Solquen el terme la riera de Gaià i el torrent del Salt, situats a llevant, i el torrent de Sant Jaume, que forma el límit…

Situació i presentació Té com a eix la vall de l’antiga riera d’Osor, que li donà el nom, coneguda modernament per Riera Major Limita al N i l’E amb les terres de Vilanova de Sau, al SE amb Espinelves, al S amb Viladrau, a l’W amb Sant Julià de Vilatorta i al NW amb una petita llenca de Folgueroles i de Tavèrnoles Els materials que formen les terres del terme són en bona part del Terciari, però el sector de llevant és format per roques granítiques Limita a ponent per una sèrie d’espadats i cingleres, de gresos rogencs, que van des del coll de Romegats fins a Puig Castellar, i que té com a…

Situació i presentació S’estén al sector interior de la comarca, al límit amb la Conca de Barberà, al territori muntanyós de la dreta del Gaià que forma en part el límit sud-oriental, als vessants meridionals de les serres del Cogulló 879 m a Valldossera, a l’extrem nord-occidental i de Comaverd 907 m a l’extrem nord-oriental Diversos torrents davallen de les serralades, com els del Collet del Roc, de Rupit que forma un estret a l’extrem de ponent del terme o el de les Bruixes, que són tributaris del Gaià Limita amb els municipis de Querol NE, Aiguamúrcia E i S, el Pla de Santa Maria SW i…

Situació i presentació El terme d’Ascó, de 73,63 km 2 d’extensió, és situat en la meitat septentrional de la comarca, a la dreta de l’Ebre, encara que comprèn un petit sector a l’esquerra del riu, anomenat les Illes o la plana de Vinebre, per on corre el llit antic de l’Ebre A l’W el municipi confronta amb el de la Fatarella Terra Alta el límit nord-occidental, on per un petit tram limita també amb el terme de Riba-roja d’Ebre, coincideix amb la part més elevada de la serra de la Fatarella punta de l’Home, 552 m, i el sud-occidental amb el sector de la caseria de les Camposines, pertanyent a…

Situació i presentació El terme municipal de Capellades és el més petit de la comarca, amb 2,95 km 2 Limita amb els termes de la Torre de Claramunt N i W, Cabrera d’Anoia S i Vallbona d’Anoia E Comprèn la vila de Capellades i l’antic veïnat de la Font de la Reina, i hi ha, a més, la urbanització de Ca l’Anton, la major part de la qual pertany al terme veí de la Torre de Claramunt El terme és situat a la vall de l’Anoia, a l’indret on el riu talla la Serralada Prelitoral formant l’anomenat estret o congost de Capellades i surt ja de la Conca d’Òdena per a dirigir-se cap al Penedès El congost…