Resultats de la cerca

Segons els límits que Jaume I donà al Regne de València després de la conquesta, límits que situà a la serra de Javalambre, Arcos en formà part, però ben aviat passà aquesta zona al Regne d’Aragó, amb la qual cosa el Racó d’Ademús quedà separat de la resta del país Valencià Arcos fou mantingut, tanmateix, dins el bisbat de Sogorb

El terme és totalment pla, format per terrenys sedimentaris La costa, baixa i arenosa, és anomenada platja de Guardamar recentment ha començat l’explotació turística d’aquesta zona Els conreus de regadiu ocupen la major part del terme, principalment tarongers i hortalisses, regats amb aigua procedent del riu d’Alcoi a través de la séquia comuna de Gandia La població s’ha mantingut estacionària des del 1950 decreix lentament, a causa principalment de l’emigració El poble 76 h agl 2001 11 m alt és situat a la carretera de Miramar a Daimús i Gandia És una antiga alqueria islàmica…

L’agricultura ocupa la major part del terme, al sector pla hi predominen els conreus de secà oliveres, garrofers, presseguers, vinya i ametllers El regadiu es limita a 45 ha, que aprofiten l’aigua de fonts i són dedicades a hortalisses i arbres fruiters Hi ha fàbriques de rajoles La població ha mantingut al llarg dels s XIX i XX una estabilitat permanent El poble 381 h agl 2006, rafolins 295 m alt és a l’esquerra del riu de Micena L’església parroquial la Mare de Déu dels Àngels tingué fins el 1535 com a annexa la de Salem Lloc de moriscs 53 focs el 1609 de la fillola de…

Hi ha una petita zona de regadiu a través de la séquia de Montcada a la zona no edificada hortalisses i taronges Hi ha petita indústria del moble i de la construcció El poble 306 h agl 2006, venters , té l’origen en una venta de l’antiga carretera de València a Madrid, que adquirí a mitjan segle XVIII un comerciant valencià, Agustí Emperador, i que convertí en petita colònia fabril destillació d’aiguardent i fabricació de lones Aquest aconseguí la senyoria del lloc, que la seva família mantingué fins el 1837, i edificà un palau amb torre quadrada Després s’ha mantingut com a…

La superfície agrícola, que ha disminuït més del 20% des del 1970 a causa de la urbanització és de 303 ha hi predomina la vinya 260 ha, els arbres fruiters 22 ha, albercoquers, les hortalisses 2 ha i els cereals 3 ha Hi ha una cooperativa vinícola La població, que s’ha mantingut al voltant dels 300 h des del 1900, ha sofert un gran increment a partir del 1975, gràcies al boom demogràfic que han sofert les poblacions veïnes de Perpinyà i Tuïr El poble 930 h agl i 1 h diss 1982 110 m alt és 1,5 km al SE de Tuïr, al voltant de l’església parroquial de Sant Tomàs, esmentada ja al…

El conreu de la vinya és la principal activitat econòmica els seus productes duen les denominacions d’origen controlat Els arbres fruiters ocupen 6 ha albercoquers La ramaderia té un cens d’uns 150 caps d’ovins La població tingué un augment considerable al s XIX 641 h 1846 i inicià aleshores una sèrie d’alts i baixos amb poques excepcions s’ha mantingut durant el s XX per damunt dels 600 h El poble 644 h agl i 26 h diss 1982 140 m alt és a l’indret de l’antic castell de Forques , a la dreta del riu Major, poc abans d’unir-se al riu de Montoriol o Mateu per formar el Rard, a l’…

La major part del petit terme és pla, llevat d’uns petits turons al N 185 m alt, coberts de matollar Hom conrea la quasi totalitat del territori, amb predomini del secà garrofers, oliveres El regadiu 60 ha de tarongers aprofita l’aigua del Palància La població ha mantingut sempre una gran estabilitat a causa de l’emigració a Sagunt El poble 924 h agl 2006, petresans 79 m alt és a l’esquerra del Palància La parròquia de Sant Jaume fou erigida el 1535 l’església, acabada el 1588, fou reconstruïda al s XVIII la capella de la Comunió fou iniciada el 1800 Domina el poble el castell…

Tot el terme ocupa un altiplà situat prop dels 1000 m d’altitud, envoltat per muntanyes a l’E i al S és envoltat per la serra d’Algaiat i a l’E i al N per la serra del Coto i la serra de la Solana És drenat per la rambla de Favanella, afluent del Segura Pràcticament tot el terme és conreat El secà és absolut 1 460 ha hom hi conrea, principalment, vinya 1 300 ha, i també oliveres 25 ha i ametllers 155 ha Els cereals tenen menys importància La ramaderia és secundària bestiar oví i cabrum Com a tota la zona de Novelda, hi ha pedreres de marbre blanc L’Alguenya pertangué al municipi…

El territori, molt muntanyós, és ocupat en gairebé el 90% per la vegetació espontània, amb importants extensions de boscs 2 500 ha de pinedes L’agricultura és predominantment de secà, localitzada als bancals més propers al poble 380 ha de garrofers, oliveres, ametllers i cereals hi ha també, prop del riu, 50 ha d’hortalisses i arbres fruiters Darrerament s’ha iniciat una modesta activitat com a centre d’estiueig, tot i que el 84% de la població activa es dedica a l’agricultura La població, que s’havia mantingut estacionària al llarg del s XIX i fins el 1950, ha perdut des d’aleshores més de…

El regadiu ocupa gairebé la totalitat del terme, i aprofita l’aigua de les séquies d’Escalona 61 ha, Carcaixent 8 ha i la comunitat de regants 210 ha produeix principalment taronges 197 ha Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris 85% i per arrendataris La ramaderia és poc important Hi ha magatzems de preparació de fruita La població s’ha mantingut relativament estable, amb tendència a l’augment els últims anys El poble 653 h 2006, beneixiders 30 m alt, a la vora del Xúquer, és d’origen islàmic fou lloc de moriscs el 1609 era habitat per 92 famílies…