Resultats de la cerca
Es mostren 107 resultats
Gavarda
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a l’esquerra del Xúquer, aigua amunt de la seva confluència amb el riu d’Albaida, a l’inici de la plana al·luvial de la Ribera.
El sector nord és accidentat pel vessant meridional de la muntanya d’Alberic Hi ha 380 ha de regadiu, que aprofita en gran part 298 ha la séquia reial del Xúquer hom hi conrea 263 ha de tarongers, arròs, hortalisses i blat de moro El secà es limita a unes 30 ha de garrofers i ametllers Al sector muntanyós hi ha 27 ha de pinedes i 270 ha d’erms i de pasturatges Hom explota una pedrera de calç La ramaderia és poc important bestiar boví, de llana i porcí hi ha apicultura El desenvolupament del regadiu permeté un fort creixement de la població fins el 1960, per a iniciar després una suau…
Zamora
Vista de les muralles i de la catedral romànica de la ciutat de Zamora
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Ciutat de Castella i Lleó, capital de la província homònima, situada a la vora dreta del Duero.
Ben comunicada, és un centre comercial important té indústries alimentàries, del cuir, tèxtils mantes, del vi i de la ceràmica És seu episcopal Habitada ja pels vacceus, fou més tard romanitzada i convertida en nucli de comunicacions hi passava la via Argenta, que anava de Mèrida a Astorga, i la que unia Saragossa i Braga El nom de Zamora arrenca possiblement de l’època goda Durant l’edat mitjana fou anomenada també Medina Zamorati , i en algunes ocasions Numància /> Durant la reconquesta fou un baluard fronterer molt valuós Després de la seva restauració 893, feta fer per Alfons III,…
Badia del Vallès

Bloc de pisos a Ciutat Badia, Cerdanyola del Vallès
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Occidental, drenat pel riu Sec, situat en una zona planera i envoltada d’autopistes.
Situació i presentació El terme de Badia del Vallès té una extensió de 0,9 km 2 i limita amb els termes de Cerdanyola del Vallès S, Barberà del Vallès E i Sabadell W Declarat municipi independent el mes de febrer del 1994, neix per la segregació del polígon d’habitatges de protecció oficial de Ciutat Badia, compartit fins aquell moment pels municipis de Cerdanyola del Vallès i Barberà del Vallès A causa de la problemàtica econòmica que representava el seu manteniment, es va crear la Mancomunitat Intermunicipal Barberà-Cerdanyola per tal d’encarregar-se de l’administració El…
Roda de Berà
La platja de Roda de Berà
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Tarragonès, a la costa, al límit amb la comarca del Baix Penedès.
Situació i presentació Limita al N amb Bonastre del Baix Penedès, al S amb la Mediterrània, a l’E amb el Vendrell del Baix Penedès i a l’W amb Creixell El territori és pla a la part meridional i accidentat pels contraforts de la serra del Quadrell a la septentrional Les altituds màximes del terme 238 m i 241 m es troben prop de la divisòria amb Bonastre El turó de l’ermita de Berà assoleix, vora mar, els 51 m La platja de Roda de Berà, llarga i arenosa, és la continuació de les de Torredembarra i Creixell El terme té uns 4 km de costa, dels quals 2,5 km són de platja La part occidental del…
Ordis
Església parroquial de Sant Julià i Santa Basilissa (Ordis)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alt Empordà, estès a l’esquerra de la riera d’Àlguema.
Situació i presentació El municipi d’Ordis, al sector occidental de la plana de l’Alt Empordà, té una extensió de 8,52 km 2 Hi ha alguns espais suaument ondulats, sobretot al N i al NW La riera d’Àlguema, afluent del Manol, a la conca de la Muga, és el seu límit meridional, divisori amb els termes de Navata N, W i S i Pontós S La riera d’Ordis i altres minses torrenteres que desemboquen a la riera d’Àlguema drenen també el territori Els altres municipis veïns són Borrassà E i Avinyonet de Puigventós N El municipi inclou, a més del cap, els veïnats de Pols i de Sant Nicolau Una carretera…
Castellnou de Bages

Absis de l’església de Sant Andreu de Castellnou
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, als altiplans estructurals de l’interfluvi del Llobregat i el Cardener, continuació vers el S de la serra de Castelladral.
Situació i presentació Limita al N amb els termes de Navars i Balsareny, a l’E amb el de Sallent, al S amb el de Santpedor i Callús i a l’W amb el de Súria S’estén pels altiplans estructurals de l’interfluvi del Llobregat i el Cardener vers el cor del Pla de Bages El límit més meridional, que coincideix amb el cim de la Costa de la Vila 493 m, és un balcó natural des del qual hom pot contemplar la part central i de migdia de la comarca, amb la retallada silueta de Montserrat com a teló de fons Situat a la partió d’aigües de dos rius importants, cadascun d’aquests rep el tribut d’un dels…
Xàbia
Panoràmica de Xàbia
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, a la costa, en una depressió entre les terminacions orientals del prebètic valencià.
El terme ocupa una fossa triangular entre el Montgó 751 m alt i el puig de Benitatxell, coberta per 15 o 20 m d’alluvions i oberta a l’ampla i arrecerada badia de Xàbia , entre el cap de Sant Antoni, al NE, i el cap de Sant Martí —que inicia el promontori del cap de la Nau—, al SE, vora el qual hi ha la illeta del Portitxol Hi desemboca el riu de Xaló o de Gorgos, rectificat recentment per evitar inundacions a la caseria marítima de la Duana més a migjorn, al toll anomenat l’Albufereta o la Fontana, ha estat condicionat un port esportiu Al sector de costa espadat s’obren les coves dels…
Vila-real
Vista aèria de Vila-real
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, al N de la comarca, entre el Millars (límit amb la Plana Alta), al N, i el municipi de les Alqueries de la Plana.
Ocupa una bona part de la riba dreta de la vall baixa del Millars, és a dir, la part més característica de la plana , raiguer o piemont plistocènic, entre els darrers turons d’Onda i Betxí i les terres més baixes del litoral holocènic de Borriana el terme és, doncs, un pla inclinat cap a llevant, i les aigües són drenades cap a la mar directament en sentit NW-SE pel Millars i els barrancs de l’Hospital, de Ràtils, de l’Espaser i de Cantallops pel sector meridional passa el riu de Sonella o riu Sec de Betxí, procedent de les muntanyes d’Onda i Artana El clima és caracteritzat per mitjanes…
Salamanca
Detall de la Casa de las Conchas
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Ciutat i capital de la província de Salamanca, Castella i Lleó, situada a la riba dreta del Tormes.
Situada a la riba dreta del Tormes, sobre tres petits turons terciaris, és edificada en diverses plataformes esglaonades que culminen en la catedral Cruïlla de camins, hi conflueixen tres eixos ferroviaris, i la carretera de Gijón a Huelva corresponent en la seva part central a l’antiga ruta de l’argent d’Astorga a Mèrida, la de Madrid a Porto i la de París i Bilbao a Lisboa Important mercat agrícola i ramader, amb poca indústria, conserva encara el seu antic interès com a centre administratiu i universitari Universidad Pontificia de Salamanca i Universidad de Salamanca Experimentà una…
Gaià

Aspecte del poble de Gaià
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Bages, al sector muntanyós septentrional de la comarca (contraforts meridionals de la serra de Pinós), al límit amb el Berguedà, estès a l’esquerra del Llobregat (límit occidental del terme).
Situació i presentació Els municipis berguedans de Puig-reig i Santa Maria de Merlès l’envolten d’W a E Al S limita amb els municipis bagencs d’Avinyó, Sallent, Balsareny i Navars El territori, molt desigual, té altituds que oscillen entre els 722 m del flanc llevantí i els 350 m a l’angle SW, per on s’escola el Llobregat, amb diversos turons que s’eleven per damunt dels 500 m El municipi és drenat pel Llobregat, que forma el límit occidental amb Navars i Puig-reig, i les rieres afluents de Merlès, Cornet i Gaià l’últim tros de la riera de Merlès, fins a la confluència amb el Llobregat, és…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina