Resultats de la cerca
Es mostren 462 resultats
la Coma i la Pedra
El poble de la Coma (la Coma i la Pedra)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Solsonès, a la vall de Lord.
Situació i presentació El terme estén a l’extrem nord-oriental del Solsonès i de la Vall de Lord, a la capçalera del Cardener, des de la serra de Port del Comte el Pedró dels Quatre Batlles, a 2 383 m, a l’extrem NW fins a la serra del Verd cap d’Urdet, a la serra del Gall, a 2 233 m, a l’extrem NE, separades aquestes serres pel coll de Port, o del Comte, fins a la serra de Querol 2 214 m a l’extrem SW i la serra de Guixers SE Limita al N amb Gósol Berguedà i Tuixén i la Vansa Alt Urgell, a l’W amb Odèn i al S i l’E amb Guixers i Sant Llorenç de Morunys Comprèn el sector oriental del gran…
Riu de Cerdanya
Riu de Cerdanya
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Baixa Cerdanya.
Situació i presentació A migdia el municipi arriba fins dalt el carenar de la serra del Moixeró en el pla de Moixeró 2078 m i les Penyes Altes de Moixeró 2276 m En aquest sector el terme confronta amb el municipi berguedà de Guardiola de Berguedà enclavament de Gréixer A llevant termeneja amb Urús des de la carena que es desprèn de les Penyes Altes fins a l’estret de Canals i seguint al N, fins a la tossa de Torrelles Des d’aquesta elevació vers ponent, el termenal septentrional, que separa Riu del municipi de Prats i Sansor, passa pel serrat del Solà Al sector de ponent del municipi, que…
Vallgorguina
El dolmen de la Pedra Gentil, a Vallgorguina
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallès Oriental, situat a la part de llevant de la comarca, al límit amb el Maresme.
Situació i presentació Confronta amb els municipis de Sant Celoni NE, Santa Maria de Palautordera NW, Vilalba Sassera W, i Sant Iscle de Vallalta, Arenys de Munt i Dosrius S, els tres darrers pertanyents al Maresme El sector de Vallgorguina s’emplaça entre la serra del Corredor a ponent i la de Montnegre a llevant i ocupa part dels vessants d’aquests massissos de la Serralada Litoral Així, tot el terme és molt accidentat el Pla de les Bruixes 409 m, a llevant, al límit amb el municipi d’Arenys de Munt la serra de Parent Rost amb altituds entre els 527 i el 415 m, a migdia per la carena de la…
Mollina
Municipi
Municipi de la província de Málaga, Andalusia, a la depressió intrabètica.
Economia basada en l’agricultura Extracció de pedra
Puertollano
Municipi
Municipi de la província de Ciudad Real, Castella-la Manxa, situat al N de Sierra Morena, en una entrada a la plana de la Manxa.
Les seves indústries metallisteria, àcid sulfúric i adobs tenen la base en les mines de carbó de pedra descobertes al s XIX Hi ha pissarres bituminoses, amb un oleoducte per a transportar el petroli cru des de Màlaga
Colmenar de Oreja
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Madrid, al límit amb la província de Toledo.
El Tajo drena el S del terme Agricultura i ramaderia L’explotació de pedreres de pedra blanca i la terrisseria han estat activitats tradicionals Hi destaquen la plaça major porxada i l’església goticorenaixentista de Santa María la Mayor
Foz
Municipi
Municipi de la província de Lugo, Galícia, situat vora la mar Cantàbrica, a la desembocadura del riu Masma, que forma la ria de Foz.
Hi ha agricultura, ramaderia boví, oví, porcí i pesca Hi ha una certa activitat industrial indústries alimentàries conserves de peix, metallúrgiques, materials de construcció, etc Dins el terme hi ha l’església de Sant Martí de Mondoñedo, que fou catedral al segle X, amb interessants elements romànics i preromànics destaca especialment el seu retaule romànic de pedra
Serra de Portaceli
Serra de Portaceli
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Túria, als vessants meridionals i septentrionals de la serralada de Portaceli (els Rebalsadors, 798 m; el Garbí, 601 m).
El terme és molt boscat la reserva forestal de Portaceli és una de les més importants de la regió el bosc unes 4000 ha ocupa tres quartes parts del territori, tot i que ha estat molt delmat per recents incendis L’agricultura és bàsicament de secà 1200 ha, localitzada als bancals dels vessants muntanyosos oliveres, garrofers, ametllers i vinya Tenen importància les pedreres marbre de Portaceli , conegudes des del segle XVIII des del començament del segle XX són explotades les de roques silíciques per a les voreres pedra de rastell i per a la fabricació de blocs de pedra…
la Sorollera
Vista de la Sorollera
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Matarranya, estès als vessants meridionals de la serra de Cirerals (la Llobatera, 961 m alt), al sector d’interfluvi entre el Bergantes i el Tastavins, al primer del qual desguassen els barrancs que drenen el terme.
Els boscs de pins i pasturatges ocupen unes 2 600 ha El regadiu patates, hortalisses i alfals es limita a 28 ha, que aprofita l’aigua de fonts hi predominen els conreus de secà cereals 100 ha de blat, 25 d’ordi, 9 de civada i 8 de sègol, vinya 130 ha, oliveres 45 ha i ametllers 7 ha La cria de bestiar de llana i porcí i l’extracció de pedra calcària complementen l’economia La vila 117 h agl 1981 842 m alt es troba a ponent de la Llobatera, al sector septentrional del terme L’església parroquial és dedicada a la Mare de Déu del Remei
Ginclar
Municipi
Municipi de la Vall de Santa Creu.
Se situa a la vall de la Bolzana, a banda i banda del riu, vall dominada en aquest sector, a llevant, pel roc de Boissavila 1247 m i el serrat Naut 1310 m i, a ponent, pel roc de la Corbelha 1051 m, i amb els vessants densament boscats L’explotació forestal i la ramaderia han estat les principals activitats econòmiques El poble 570 m d’altitud es troba a la dreta del riu, centrat per l’església parroquial de Sant Joan segle XVIII, i amb algunes cases antigues amb llindes de pedra Hi ha ruïnes d’una antiga torre 1 km al N del poble, i aigua avall, prop de la Bolzana, una antiga…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina