Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Pedrera
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, situat al S d’Estepa.
Agricultura oliveres, ramaderia i indústries derivades trulls
Rasigueres
Municipi
Municipi de la Fenolleda, estès a la vall de l’Aglí, entre les muntanyes que la separen, al N, de la vall de Maurí i el riu, que només depassa, vers el S, en una minsa extensió, entre el poble i el mas del Regaliu (on hi ha una fàbrica d’electricitat).
La vinya és el conreu dominant 248 ha, de les quals 241 de denominació d’origen controlat Hom hi explota també una pedrera de feldespat Durant el mes de juny hi té lloc un festival de música El poble 153 h agl i 9 h diss 1982 120 m alt és establert a l’esquerra de l’Aglí, a la seva confluència amb la riera de Termena afluent, per l’esquerra, de l’Aglí, vora la qual, aigua amunt, hi ha el castell de Termena Hom hi parla un occità de transició vers el català, igual que el de Planeses i Caramany
Santa Coloma de Tuïr
L’església de Santa Coloma de Tuïr
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, estès al NE dels Aspres, al límit amb les planes rosselloneses; la meitat occidental del terme és formada per una gran plataforma seca, coberta de garriga.
El sector oriental, ocupat en gran part per la vall del torrent de l’Adou, concentra les explotacions agrícoles La superfície agrícola és de 210 ha, de les quals 170 són de vinya 161 produeixen vi amb denominació d’origen controlat També hi ha 8 ha d’arbres fruiters presseguers i 28 ha de prats i farratge Hi ha una pedrera en explotació La població ha estat sempre relativament escassa A la carretera de Tuïr a les Aibrines han sorgit moltes construccions noves El poble , que concentra la poca població del municipi, és situat a 146 m alt, 2 km al S de Tuïr, i bastit al voltant de l…
la Canyada de Beric
Municipi
Municipi del Matarranya, al vessant meridional de la serra de Cirerals (925 m).
És drenat pel barranc de la Canyada , que neix dins el terme i desguassa al Guadalop per la dreta La major part del territori és ocupada per boscs de pi blanc, intensament explotats, per matolls, especialment romaní, i erms L’agricultura és predominantment de secà ametllers, olivera i cereals Té importància el bestiar oví i porcí A la vall del barranc de la Canyada hi ha diversos jaciments d’argila refractària en explotació i una pedrera de granit La vila que agrupa la totalitat de la població del municipi, canyadins 738 m alt és a la dreta del barranc Fou de la jurisdicció de l’orde de…
Calce
Calce
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Rosselló, situat al petit massís calcari de la serra de Pena, entre l’Aglí, que hi passa engorjat (estret de Cabanac) i que forma el límit septentrional del terme, i les petites elevacions al nord del Riberal, a la vall de la Tet.
La qualitat de les terres no hi ha permès l’extensió de l’agricultura vinya, que ha aprofitat principalment el marge de l’Aglí i la vall del torrent de la Bula Forma part del sector de vi dolç natural de Ribesaltes i del vi de qualitat superior anomenat “Corberes de Rosselló” Hom explota el marbre a la pedrera de les Fonts, propera al mas i antic poble de les Fonts La població ha restat reduïda a menys de la meitat des del 1881 301 h El poble 106 h agl i 18 h diss 1982 240 m alt és emplaçat al vessant meridional de la muntanya de Pena L’església parroquial conserva un retaule,…
Bulaternera
Municipi
Municipi del Rosselló, a la part baixa de la vall del Bolès, prop de la Tet, a la zona de contacte entre els Aspres i el Riberal.
És al límit entre el Rosselló i el Conflent, marcat pel coll de Ternera Hi ha boscs d’alzines i garriga Els conreus, prop del riu, ocupen 304 ha 253 d’arbres fruiters préssec i 147 d’hortalisses la vinya, en regressió, 21 ha El rec de Corbera permet un conreu intensiu Hi ha una pedrera de marbre El poble 728 h agl 1982 200 m alt és esglaonat al vessant del darrer contrafort dels Aspres, a l’esquerra del Bolès És presidit per les restes de l’antic castell una de les quatre torres ha estat transformada en campanar de l’església gòtica de Sant Sulpici, prop de la qual es conserva el…
Benilloba

Municipi
Municipi del Comtat, a la conca del riu de Frainos, que travessa el terme en direcció sud-nord i que s’uneix amb les aigües del barranc de Seta, límit septentrional del terme.
El terreny és ondulat, amb nombrosos turons interfluvials creats per l’erosió turó de la Pedrera, 631 m la Condomina, 665 m Hom conrea el 88% del terme, amb predomini del secà 833 ha sobre el regadiu 63 ha els conreus més estesos són el de cereals 646 ha, seguit del d’olivera 190 ha, d’ametllers 97 ha i vinya 45 ha Hi ha indústria tèxtil tradicional mantes alcoianes i gèneres de punt i fabricació d’alcohol La població, que al s XVIII es quadruplicà, al XIX restà estacionària, del 1900 al 1910 minvà en un 29% i s’anà recuperant en part fins el 1960 Després oscillà suaument, per…
les Alcubles

Municipi
Municipi dels Serrans, a la zona de llengua castellana del País Valencià.
Emplaçat al vessant meridional de les serres que separen les conques del Túria i del Palància, entre el cim de la solana de les Alcubles 1 122 m alt i el Montmajor 1 012 m, ja dins el terme d’Altura La part meridional del terme és boscada pinedes, però, en general, les parts més muntanyoses, de propietat comunal, són cobertes de brolla de romaní Les terres de conreu 1 023 ha, molt repartides, són explotades pels propietaris Hom conrea vinya 800 ha i cereals 350 ha blat, ordi i civada El vi és elaborat en una cooperativa La ramaderia 200 caps de bestiar porquí, 2 000 de cabrum i 3 000 d’oví, l…
Gavarda
Municipi
Municipi de la Ribera Alta, a l’esquerra del Xúquer, aigua amunt de la seva confluència amb el riu d’Albaida, a l’inici de la plana al·luvial de la Ribera.
El sector nord és accidentat pel vessant meridional de la muntanya d’Alberic Hi ha 380 ha de regadiu, que aprofita en gran part 298 ha la séquia reial del Xúquer hom hi conrea 263 ha de tarongers, arròs, hortalisses i blat de moro El secà es limita a unes 30 ha de garrofers i ametllers Al sector muntanyós hi ha 27 ha de pinedes i 270 ha d’erms i de pasturatges Hom explota una pedrera de calç La ramaderia és poc important bestiar boví, de llana i porcí hi ha apicultura El desenvolupament del regadiu permeté un fort creixement de la població fins el 1960, per a iniciar després una suau…
Tibi
Tibi
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de l’Alcoià, a la foia de Castalla
, en una depressió de les serres prebètiques valencianes, travessada pel riu Verd o de Castalla (resclosat a l’extrem inferior del terme pel pantà de Tibi
, el més antic d’Europa).
Limiten el terme per llevant la penya Roja 1226 m alt i per ponent el Maigmó 1296 m, amb l’avançada del cantal del Pixador 1074 m, que domina l’estret Roig la prolongació meridional del terme és fitada per la serra del Ventós 905 m i l’Escobella 694 m De les 5310 ha de terrer inculte, 2860 són de pastures, 1774 de garriga i 570 de pineda El conreu de secà és majoritari ametllers i arbres fruiters El regadiu, de pou, abasta prop de 150 ha La poca indústria i part de la mà d’obra és subsidiària d’altres viles de la foia El 46% de la població activa treballa en la indústria i el 34% ho fa en el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina