Resultats de la cerca

Situat a la façana marítima de la Marenda, des de la desembocadura del torrent Ravener, el curs del qual forma el límit amb el terme d’Argelers, fins a la cala de la Valleta al centre s’obre el port natural, a la desembocadura de la riera del Dui, que davalla del coll de Molló i del pic de Tallaferro El sector meridional del terme és al vessant septentrional de la serra de l’Albera la torre de Madaloc, a 665 m alt, és termenal amb el terme de Banyuls La zona muntanyosa és, en part, coberta de suredes el suro havia estat objecte d’una activitat tapera local i de boscs d’alzines i castanyers i…

Situació i presentació El terme municipal de Rubió, de 38,5 km 2 , limita amb els termes bagencs de Castellfollit del Boix NE i Aguilar de Segarra N i amb els de l’Anoia dels Prats de Rei NW, Copons W, Jorba S i Òdena S i E És situat al sector NE de la comarca, al límit amb el Bages La serra de Rubió forma, en direcció NE-SW, l’eix del territori i separava antigament les sotsvegueries d’Igualada i dels Prats de Rei alhora és la divisòria d’aigües entre les quals vessen a l’Anoia a través de la riera de Rubió i les que vessen al Cardener a través de la riera de Maçana afluent a la de Rajadell…

La ciutat fou anomenada Madīna Mayūrqa durant l’època islàmica, nom traduït després de la conquesta catalana pel de ciutat de Mallorques o simplement Mallorques o Mallorca l fet de no haver-hi en tota l’illa cap altra ciutat fins el 1523 que ho esdevingué Alcúdia afavorí l’ús de l’apellatiu ciutat per a referir-s’hi en l’ús llibresc hom recorregué a l’expressió ciutat principal a partir del 1523, apellatiu que esdevingué nom propi en l’ús popular en època moderna i fins els nostres dies Simultàniament i mentre vigí el dit nom de Mallorca referit a la capital, hom desfeia l’ambivalència d’…