Resultats de la cerca

Situació i presentació El terme municipal de la Vajol, d’extensió reduïda 4,72 km 2 , és als Pirineus empordanesos A l’extrem occidental de la serra de l’Albera i als vessants meridionals del coll de Lli 713 m, confrontant amb el Vallespir i, per tant, amb l’Estat francès, pertany a un dels sectors més enlairats i accidentats de l’Alt Empordà El límit septentrional coincideix amb el municipi vallespirà de les Illes amb el qual està agermanat i passa per la carena, des del puig del Faig 925 m, a l’oest, fins al pla de la Llosa 783 m, a l’est A més, amb els termes empordanesos d’Agullana E,…

Situació i presentació El municipi d’Ivars de Noguera tenia una extensió de 14,7 km 2 , abans de l’annexió de part de l’antic terme de Tragó de Noguera, el 1964 D’aleshores ençà, incorporada la part meridional d’aquell terme, la que correspon al poble de Boix, la seva superfície és de 27,14 km 2 L’actual municipi limita al N amb el d’Os de Balaguer, a l’E i S amb Algerri, i a l’W amb Alfarràs i amb les terres aragoneses de Castellonroi i Valldellou Llitera El terme d’Ivars és situat a l’esquerra de la Noguera Ribagorçana, el curs de la qual fa de termenal a ponent Una llenca del terme de…

Situació i presentació És situat a la vall del Ter, al sector septentrional d’Osona, tot i que fins el 1989 pertanyia a la comarca del Ripollès Les terres de Sant Quirze de Besora limiten a l’E amb Santa Maria de Besora i per una llenca de terra amb Sant Pere de Torelló, al S amb Orís, al SW amb Sora i al NW amb Montesquiu, terme que se segregà de Sant Quirze de Besora el 1934, raó per la qual el municipi perdé una tercera part de les seves terres Travessat pel Ter de N a S, les màximes elevacions es donen a Puig Bufí 743 m al límit amb Sora pel sector més meridional, a les serralades…

Situació i presentació És situat a la part nord-oriental de la comarca El terme d’Estamariu s’estén enterament a la riba dreta del Segre, que fa de límit meridional del terme Passat el lloc de la Quera Nova, el terme pren la direcció N i passa lo Beneïdor 1682 m i el coll de Jou, i després gira en direcció W fins a trobar el curs del torrent del Coll de Jou, que fa de límit fins a la seva confluència amb el riu de Bescaran Des d’aquest punt el termenal pren novament la direcció N resseguint la carena de la serra de Banat, que separa les valls de Bescaran i d’Estamariu El límit s’inverteix en…

Situació i presentació És al sector septentrional de la comarca Limita al N amb el municipi ripollès de les Llosses, a l’E amb Montesquiu i Sant Quirze de Besora, al SE amb Orís, al S amb Sant Boi de Lluçanès i al SW i W, amb Sant Agustí de Lluçanès i Alpens, respectivament El terme de Sora ha estat inclòs tradicionalment en el Lluçanès, tot i que mai no ha tingut una vinculació específica amb aquesta subcomarca, i sí amb els antics termes meridionals del Ripollès Les terres del municipi són força accidentades, abocades als vessants septentrionals de la…

Situació i presentació El terme municipal de Copons, de 21,74 km 2 , és al NW d’Igualada, en contacte amb la Segarra Calafina Limita al N amb els termes de Veciana i els Prats de Rei, a l’E amb Rubió, al S amb el municipi de Jorba i l’enclavament de Veciana i a l’W amb el terme de Sant Guim de Freixenet ja de la Segarra Es troba entre dues valls al peu de les serres de Rubió 681 m i dels Vinyals 661 m, drenades per la Riera Gran o torrent de l’Olla, que rep la riera de Veciana just quan aquesta entra al municipi, i la riera de Sant Pere, que formen l’aiguabarreig al sector de capçalera de l’…

Situació i presentació Comprèn tota la vall de la riera de Campmajor, des del seu naixement sota la serra de Trentinyà fins a l’aiguabarreig amb el Ritort, que acaba desguassant al Ser Aquest riu drena la part septentrional del terme, la qual, pel coll de Salom, a la serra de la Creu Blanca, i el torrent de la Miana o del Junyell, afluent del Fluvià, limita amb el municipi de Sant Ferriol Garrotxa Formen la vall de Campmajor, a llevant, els contraforts septentrionals de la serra de Rocacorba, que pel collet de Guixeres, la serra del Ginestar, el serrat del Mig i el serrat del Bac, limita amb…

Situació i presentació S'estén pel sector meridional de la comarca, pròxim ja a les Garrigues, comarca amb la qual comparteix les característiques morfològiques Limita amb els termes de Torres de Segre N i W, Aitona W, Llardecans SW, Torrebesses SE, Alcanó E, Alfés NE i Sunyer N Els seus altiplans són retallats per barrancs que davallen de la serra de la Llena vers el Segre, com són ara la Vall Major que procedeix de les Garrigues i desguassa al pantà d’Utxesa –una molt petita part del qual es troba dins el terme, espai classificat dins el PEIN–, al municipi de Torres de Segre o la capçalera…

Situació i presentació El municipi de Coll de Nargó, dit per la gent de la comarca Nargó, es troba majoritàriament a la dreta del Segre només una petita part del terme és a l’esquerra del riu, al límit amb la Noguera i el Pallars Jussà El terme tradicional tenia una extensió de 43,3 km 2 , fins que el 1969 li foren agregades les terres dels municipis de Montanissell 83,9 km 2 i Gavarra 24,21 km 2 El municipi limita al N amb els termes de Cabó i d’Organyà, a l’E amb les terres de Fígols i Alinyà i un bocí de terres del terme d’Odèn Solsonès, al S amb Oliana, Peramola i la Baronia de Rialb…

Situació i presentació És a l’esquerra del Segre, al límit amb el Solsonès Hi ha un petit sector del municipi que es troba a la dreta del riu El terme tradicional de Fígols d’Organyà tenia una extensió de 39,7 km 2 , i el 1972 li fou annexat el d’Alinyà, que ocupava una superfície de 62,08 km 2 La nova entitat municipal rebé oficialment el nom de Fígols i Alinyà El terme limita al N amb l’enclavament de Baridà del Pla de Sant Tirs i el terme de Noves deSegre, al NE amb el Pla de Sant Tirs i a l’E amb la Vansa i Fórnols, al S amb les terres d’Odèn Solsonès i a l’W amb Coll de Nargó, Organyà i…