Resultats de la cerca
Es mostren 43 resultats
Santomera
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, situat al NE de la capital, drenat pel riu Segura i delimitat a l’E per la comunitat autònoma de València.
És un dels primers productors espanyols de llimones Indústria de la fusta i del moble Restes de població ibèrica i argàrica a les serralades de Balumbar i al Cabezo de la Mina Destaquen el molí àrab de Bendamé i diverses cases senyorials
el Fondó de les Neus
Municipi
Municipi del Vinalopó Mitjà, en un corredor longitudinal de les serralades Subbètiques murcianovalencianes.
El terme ocupa una depressió o fondó gairebé tancada i de probable origen càrstic, allargada entre la serra de Crevillent 835 m alt, al S, la d’Algaiat 1 053 m alt, al N, i la de l’Ofra, a l’E, i travessada per la rambla de Tolomó, afluent a la de Tarafa El fons de la coma és a uns 300 m d’altitud Gairebé la meitat del sòl és forestal 3 127 ha en les 3 634 ha de conreu, els deu darrers anys hi ha retrocedit radicalment la cerealicultura tradicional, a favor del vinyet 1 140 ha i de parrals, alguns dels quals en regadiu predomina no obstant el secà La ramaderia és poc important i destaca el…
Calp
Calp (Marina Alta)
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Marina Alta, al litoral que presenta els extrems de les serralades bètiques.
Penetren al terme les serres d’Oltà 586 m, límit occidental, i de cap Toix 299 m, prolongació de la serra de Bèrnia, la qual acaba en la curiosa cala estructural de Gasparet El penyal d’Ifac 332 m, un dels punts més interessants del litoral valencià, n’ha esdevingut símbol turístic i parc natural des del 1987 Al nord del penyal, enllaçat amb un doble cordó litoral que deixà un toll inferior, hi ha la platja de la Fossa, i al sud, la de la vila L’activitat marítima pesca, transport, contraban, afavorida per l’emigració general de la Marina, provocà, al llarg del segle XIX, un augment notable…
Morón de la Frontera
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, prop de les serralades Subbètiques i drenat pel Guadaira.
Centre agrari cereals, oliveres, vi, té indústries derivades de l’agricultura Hi ha ramaderia i explotació forestal
Olvera
Municipi
Municipi de la província de Cadis, Andalusia, situat a les serralades subbètiques i drenat pel Guadalporcún.
Pertany a una zona agrícola i ramadera en què hi destaca la producció d’olives i la posterior comercialització Forma part de l’anomenada ruta de los Pueblos Blancos, d’interès turístic
Estepa

Vista d’Estepa
magro_kr (CC BY-NC-ND 2.0)
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, situat als primers contraforts nord-occidentals de les serralades Bètiques.
En gran part és encara en terreny planer, la qual cosa facilita les activitats agrícoles olivera i cereals En indústria predomina clarament el sector alimentari, especialment el sector de dolços nadalencs mantecats, polvorons, turrons També hi ha transformació de l’oli i fabricació d’embotits Dins la ciutat d’Estepa destaquen l’església gòtico-mudèjar de Santa María la Mayor, l’església renaixentista de Sant Sebastián i un grup d’esglésies que són una bona mostra del barroc El Carmen, Los Remedios i La Asunción
Huelma
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, a les serralades Bètiques, delimitat al N per la serra Mágina.
Hi ha agricultura cereals, llegums, oliveres, ramaderia bestiar oví i cabrum i explotació de mines de grafit
Luque
Municipi
Municipi de la província de Còrdova, Andalusia, situat a les serralades Bètiques, al N de la Sierra de Cabra.
L’economia es basa en l’agricultura, la ramaderia i les indústries derivades
Martín de la Jara
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, situat a les serralades Bètiques, al peu de la Sierra de Yeguas.
Montejícar
Municipi
Municipi de la província de Granada, Andalusia, situat a les serralades bètiques, al peu de la serra d’Alta Coloma.
L’economia es basa principalment en l’agricultura i la ramaderia