Resultats de la cerca

El terme comprèn tres zones la més occidental, formada pels vessants abruptes i erms de l’altiplà en forma de bad-lands , solcats pels barrancs de les Valls, del Port i de Sant Valeri la més oriental, formada per la plana alluvial, regada per les séquies Vella i Nova que reguen també l’horta de Fraga, les quals prenen l’aigua del riu a l' assut de Vilella , aigua amunt del poble i entre aquestes dues, una plataforma estructural, inclinada cap a l’eix de la vall, que s’uneix a la plana alluvial per un talús Hi ha 800 ha de brolla de romaní i farigola Al secà hi ha 350 ha de blat,…

Situació i presentació Limita al N amb Jafre, al NE amb Verges, a l’E amb Ultramort, al S-SE amb Parlavà i Rupià, al SW amb la Pera, a l’W amb Flaçà i Sant Jordi Desvalls ambdós del Gironès i al NW amb ColomersEl municipi comprèn el poble de Foixà, dividit en dos nuclis la Vila i l’Església, els barris de poblament disseminat com Cuells, els Masos i el Raval, els pobles de Sant Llorenç de les Arenes i de la Sala i l’antic poble de Sidillà A ponent el territori és accidentat pels darrers contraforts septentrionals de la serra de la Mare de Déu dels Àngels puig de Brugada, de 158 m El municipi…

Situació i presentació El municipi del Far té una extensió de 8,98 km 2 El límit a ponent i al N és el curs del riu Manol, que el separa del terme de Figueres De la riba dreta del Manol surt el rec del Molí d’en Dorra, que travessa el sector meridional del terme A l’E limita amb els municipis de Vila-sacra i Fortià, al S amb el de Vilamalla i al SW un punt el posa en contacte amb els de Santa Llogaia d’Àlguema i Vilafant El poble és situat 3 km a llevant de la ciutat de Figueres, emplaçat al cim d’un pujol plioplistocènic que emergeix al mig de la plana alluvial Aquesta situació és ben…

Situació i presentació Situat a l’extrem sud-occidental de la comarca i limita amb els termes de Sant Fost de Campsentelles SW, Martorelles NW, Montornès del Vallès NE, Vallromanes E, Alella SE i Tiana S, els dos últims pertanyents a la comarca del Maresme El seu territori, bàsicament accidentat les terres més baixes són vora el termenal amb Martorelles, s’estén pels vessants interiors de la Serralada Litoral, des del turó d’en Galceran 485 m, també dit d’en Mates que és trifini d’Alella, Tiana i Santa Maria de Martorelles, a migdia, seguint vers el nord per una línia propera a la carena pel…

Situació i presentació Limita al N amb el municipi de Bonastre Baix Penedès, a l’E amb el de Roda de Berà, a l’W amb els de la Pobla de Montornès i Torredembarra i al S amb la Mediterrània Té un aspecte desigual, el sector del N és accidentat pels contraforts de la Serralada Prelitoral amb altituds entorn dels 300 m, les planúries són suaus respecte als petits turons un comellar el travessa de N a S per la banda occidental, mentre que el torrent o barranc de Gibràs ho fa per la part oriental La platja de Creixell, d’uns 2 km, és continuació de la de Torredembarra El terme comprèn el poble i…

Situació i presentació El terme de Rellinars, al límit amb el Bages, té una extensió de 17,79 km 2 i confronta amb el municipi de Vacarisses, a migdia, i amb els termes bagencs de Mura N, Sant Vicenç de Castellet NW i Castellbell i el Vilar W Centrat per la vall de Rellinars, és envoltat per notables elevacions, que per llevant i migdia són derivacions de la serra de l’Obac, que culminen en el Paller de Tot l’Any 576 m, al límit amb els termes de Vacarisses i Mura, prop del qual s’alcen la Balma Roja 700 m, el Castell de Bócs 659 m, els Hostalets d’en Daví i, més al sud, el turó de la Font…

Situació i presentació El terme municipal de Vilajuïga, d’una extensió de 13,15 km 2 , a la part oriental comprèn els contraforts nord-occidentals de la serra de Rodes, que vers tramuntana enllacen amb els darrers contraforts de l’Albera Els puigs més alts són Montperdut 324 m, límit septentrional amb Llançà la Roca de Miralles 279 m, al NW, divisòria entre Vilajuïga, Llançà i el Port de la Selva el Puig Margall 437 m, que al SE és fita entre Vilajuïga, el Port de la Selva i Pau, i, encara fent de límit amb aquest darrer municipi, el turó de l’Home i el Roc de l’Àguila A ponent, els terrenys…

Situació i presentació El municipi limita amb Serra de Daró N, Fontanilles NE, Palau-sator E, Vulpellac S, la Bisbal d’Empordà SW, Corçà W i Parlavà NW Ullastret és situat a la plana alluvial empordanesa i és regat, a més, per diverses séquies i recs que deriven de la dreta del Daró A la part oriental del terme hi havia hagut l’estany d’Ullastret, d’uns 3 km 2 d’extensió, que era alimentat per les aigües del Daró i per altres torrents de la seva conca La llacuna, que cita Francisco de Zamora en el seu viatge de la fi del segle XVIII, no fou dessecada fins al segle XIX, i convertida en fèrtils…

Situació i presentació A la vila de Verges hi ha la cruïlla entre les carreteres de la Bisbal a Figueres C-31 i de Torroella de Montgrí a Colomers, les quals travessen el terme de S a N i d’E a W, respectivament El Ter fa de divisòria meridional del terme, que limita a l’W amb Jafre, al NW amb Garrigoles, a l’E amb la Tallada d’Empordà, al S amb Serra de Daró i Ultramort i al SW amb Foixà A més del cap de municipi, al terme hi ha el petit veïnat de la Vall i algunes masies escampades Aspecte del rec del Molí al seu pas per Verges © Jaume Ferrández El territori és majoritàriament planer, amb…

Situació i presentació Limita amb Sant Feliu de Guíxols S, Santa Cristina d’Aro W, Calonge N i amb la mar a llevant S’estén per tot l’extrem oriental de la vall d’Aro i comprèn el poble de Castell d’Aro, centre històric, el nucli turístic de Platja d’Aro, actual cap administratiu del municipi, el centre residencial de s’Agaró i els antics veïnats de Fenals d’Amunt i Fenals d’Aro, a més de nombroses urbanitzacions i antics masos esparsos La vall d’Aro forma una petita subcomarca separada de la resta del Baix Empordà pels contraforts de les Gavarres que toquen a la mar els quals formen un…