Resultats de la cerca
Es mostren 56 resultats
Gádor
Municipi
Municipi de la província d’Almeria, Andalusia, situat al N de la ciutat d’Almeria, a la dreta del riu Andarax.
Hi ha agricultura taronges i cereals, especialment i ramaderia oví i una certa activitat industrial
Faura
Vista de l’església parroquial de Faura
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, a la vall de Segó.
La major part del territori és ocupada per les hortes regades per la font de Quart taronges, tomàquets i llegums el secà és reduït a les petites elevacions garrofers, oliveres i vinya Les activitats industrials es limiten a les de la comercialització de les taronges La vila 3 127 h 2006, faurins, faurers 29 m alt, que agrupa tota la població del municipi, forma un sol nucli amb Benifairó de les Valls entre el 1884 i el 1906 formaren un sol municipi, anomenat la Vila de la Unió L’església parroquial és dedicada als Sants Joans Fou centre de la senyoria i després…
Huércal de Almería
Municipi
Municipi de la província d’Almeria al N de la capital provincial, delimitat a l’E pel riu Andrax.
El sector primari sustenta l’economia del terme En l’agricultura, n'és característica la producció i comercialització de raïm i taronges També hi ha ramaderia bestiar porcí, cabrum i aviram
Villanueva del Río Segura
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, situat a la vall del Segura, a l’E de la serra del Cajal.
És important pels productes fruiters llimones, taronges que són exportats a l’estranger L’esglèsia de Nuestra Señora de la Asunción és d’estil neoclàssic A la residència de Santa Isabel s XIX es conserven pintures atribuides a l’escola del Greco
Alcalá de Guadaíra
Municipi
Municipi de la província de Sevilla, Andalusia, a la vora dreta del Guadaíra.
Inclosa al cinturó urbà de Sevilla, la propietat de la terra és latifundista cereals, oli i taronges Indústria en part derivada de l’agricultura farineries, refineries i trulls d’oli, una fàbrica de cartó i tallers de confecció i artesania diversa Pedreres i forns de calç als turons
les Alqueries de la Plana
Municipi
Municipi de la Plana Baixa, a la dreta del riu de Sonella (o riu Sec de Betxí), prop de l’estació de Borriana.
El municipi es constituí el 1985 per segregació de Vila-real L’activitat econòmica bàsica és l’agricultura, especialment el conreu de taronges i secundàriament d’hortalisses L’origen del municipi fou una partida d’uns 12km 2 , a la qual donaren nom les antigues alqueries de Bellaguarda , Bonastre i Malretorn Hi passa el ferrocarril, la carretera i l’autopista de Barcelona a València
Olivença
Municipi
Municipi de la zona fronterera entre Espanya i Portugal, la demarcació del qual és objecte de litigi entre ambdós estats; actualment és inclòs en la província espanyola de Badajoz, Extremadura, situat a les planes homònimes i delimitat a l’W pel riu Guadiana.
Centre agrícola i ramader d’abast comarcal La ciutat conserva un recinte emmurallat del segle XVIII L’Ajuntament actual fou l’antic palau dels ducs de Cadoval Hi destaca també l’església de la Magdalena Objecte de litigi històric entre Espanya i Portugal, Olivença fou ocupat finalment per Espanya el 1801, durant la guerra de les Taronges En virtut dels tractats de Badajoz de 6 de juny i de Madrid de 29 de setembre de 1801, restà en poder d’Espanya El congrés de Viena del 1815, signat entre altres potències per Espanya i Portugal, reconegué els drets de Portugal sobre Olivença i…
Emperador
Municipi
Municipi de l’Horta del Nord, el més reduït del País Valencià, totalment voltat pel terme de Museros.
Hi ha una petita zona de regadiu a través de la séquia de Montcada a la zona no edificada hortalisses i taronges Hi ha petita indústria del moble i de la construcció El poble 306 h agl 2006, venters , té l’origen en una venta de l’antiga carretera de València a Madrid, que adquirí a mitjan segle XVIII un comerciant valencià, Agustí Emperador, i que convertí en petita colònia fabril destillació d’aiguardent i fabricació de lones Aquest aconseguí la senyoria del lloc, que la seva família mantingué fins el 1837, i edificà un palau amb torre quadrada Després s’ha mantingut com a…
Benirredrà
Convent del Sagrat Cor de Jesús de Benirredrà, a la Safor
© Arxiu Fototeca.cat
Municipi
Municipi de la Safor, a l’horta de Gandia.
El terme, molt petit i gairebé envoltat pel de Gandia, és ocupat per conreus de regadiu, que aprofiten l’aigua de la séquia de Vernissa taronges, tomàquets i melons, que han substituït l’antic conreu de moreres, i arbres fruiters de secà La terra, molt repartida, és explotada pels propietaris La proximitat de Gandia ha condicionat una estructura ocupacional diversificada L’evolució demogràfica fou positiva fins el 1970, però la població ha minvat els darrers anys El poble 1584 h agl 2006, benirredrans 27 m alt fou una alqueria islàmica Lloc de moriscs, el 1609 era habitat per 65…
Benifairó de les Valls

Municipi
Municipi del Camp de Morvedre, a la vall de Segó.
La part improductiva del terme ocupa 98 ha, amb pinedes, garrigues i brolles i pasturatges L’augment del cabal de la font de Quart ha permès un augment del regadiu, que produeix sobretot taronges i productes d’horta Però l’agricultura predominant és la de secà, principalment amb garrofers i vinya raïm moscatell Les terres de conreu, molt repartides, són explotades pels propietaris La ramaderia és poc important El poble 1 977 h agl 2006, benifairencs 43 m alt és a tocar de la vila de Faura El 1394 fou adquirit per Bernat Vives de Canyamars, els descendents del qual reberen el…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina