Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Azagra
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Navarra, situat a la riba esquerra de l’Ebre, al límit amb La Rioja.
Agricultura i indústries alimentàries especialment conserves de vegetals
Bolaños de Calatrava

Capella dins del nucli de Bolaños de Calatrava
© C.I.C.-Moià
Municipi
Municipi de la província de Ciudad Real, Castella-la Manxa, situat a llevant de Ciudad Real.
Important indústria conservera vegetals Fabricació d’embotits Agricultura i ramaderia
Alcaudete
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, a la comarca de Los Montes.
L’economia agrícola és latifundista oliveres, horta, cereals amb indústries derivades trulls i refineries d’oli, conserves vegetals
Cacabelos
Municipi
Municipi de la província de Lleó, Castella i Lleó, situat al NW de Ponferrada, a la comarca d’El Bierzo.
Economia agrícola vinya, fruiters i ramadera Les principals indústries són de derivats agrícoles vi, conserves vegetals i de la fusta
Bullas
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Múrcia, situat a ponent de Múrcia, sobre el canal del Taibilla.
És drenat pel Mula, afluent del Segura Centre agrícola, ramader porcí i industrial especialment conserves vegetals, concentrats de fruita i embotits
Castejón
Municipi
Municipi de la comunitat autònoma de Navarra, situat al SE de la comunitat, al límit amb La Rioja.
L’Ebre i el canal de Lodosa, drenen el terme Nasqué com a poble de colonització a principis del segle XX i s’ha convertit en un important nus ferroviari Hi ha agricultura i indústries derivades especialment conserves vegetals Fabricació de mobles
Alcalá la Real
Municipi
Municipi de la província de Jaén, Andalusia, a la comarca de Los Montes.
El nucli s’arrecera al voltant d’un pujol al cim del qual s’aixeca el castell àrab de La Mota Centre agrícola, amb oliveres, cereals, fruiters i hortalisses, hom hi explota jaciments de guix i de calç L’activitat industrial deriva de l’agricultura farineres, fàbriques de galetes, elaboració de l’oli, conserves vegetals Hi ha també artesania de ceràmica
Formentera de Segura
Vista parcial de Formentera de Segura
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Baix Segura, a l’àrea de llengua castellana del País Valencià, a la zona deltaica del riu Segura.
El terme, molt reduït, pla i argilenc, té sòls d’horta molt fèrtils i és regat per les séquies Nova de Formentera i de Los Palacios i diverses assarbs que el travessen El 94% del terrer conreat és dedicat a l’horta, i el 5% als cítrics De les 367 ha regades, 15 ha són amb aigua elevada per sínies o rodes hidràuliques d’arrel islàmica Els principals productes són les carxofes, que han desplaçat el cànem tradicional, i també blat, blat de moro, patates, cotó, alfals i hortalisses Porcs, aviram i ruscs complementen l’economia agrària L’activitat industrial es concentra en un establiment de…
Dolores

Municipi
Municipi del Baix Segura, a la zona de llengua castellana del País Valencià, situat a la plana deltaica del riu Segura, a la vora esquerra, amb sectors deprimits que antigament foren aiguamolls.
El pla alluvial és gairebé perfecte mai no arriba als 6 m sobre el nivell del mar, cosa que explica la dificultat de drenatge, actualment resolta artificialment mitjançant les assarbs d’Enmedio, de Mayayo, de Favanella que travessen un terme de fronteres geomètriques, formades també per séquies i escorredors És conreat el 90% del terme 1 600ha, pràcticament tot en regadiu dedicat a hortalisses, cereals i plantes industrials carxofes, blat, cànem, cotó, patates, i una petita extensió a tarongerar predominen les explotacions de 0,5 a 2 ha 64% la terra és conreada directament pels propietaris en…
Costoja
Costoja
© Fototeca.cat
Municipi
Municipi del Vallespir, a la zona muntanyosa, que limita amb l’Alt Empordà i la Garrotxa.
Comprèn la capçalera de la vall de Sant Llorenç, tributària del Tec, i el vessant esquerre de la capçalera de la Muga, riu que constitueix la frontera estatal, juntament amb el seu afluent per l’esquerra, el riu Major La superfície forestal hi és important rouredes, castanyers i alzines amb zones de pi roig Hi ha 169 ha destinades a pastures i farratge Quant a la ramaderia té 74 caps de bestiar oví, 59 de boví i 28 de cabrú Hi havia tingut una certa importància la fabricació de calçat, tradicional en l’àrea espardenyera de Sant Llorenç de Cerdans, i el contraban Hi ha jaciments de coure, prop…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina