Resultats de la cerca

Vinyers i indústria vinícola

Centre vinícola amb indústries derivades cellers i fassines

Economia vínicola, amb vins blancs d’anomenada Conserva l’església de l’Asunción s XVIII de façana barroca

Municipi vinícola, en què hi tenen especial anomenada els vins blancs de taula Destaca l’ermita del Socorro, d’estil neoclàssic

Població disseminada El cap del terme és Cea Agricultura, ramaderia i indústria vinícola Hi destaca el monestir d’Oseira, fundat per monjos benedictins al 1137 A la façana, construïda al 1709, s’hi poden veure els escuts de les ordes de Calatrava i Alcántara

La base econòmica del municipi és la vinya, que ocupa, pràcticament, tota la superfície del terme 465 ha, 252 de les quals destinades a la producció de vins d’aperitius, 208 a vi de qualitat superior i 5 a vi corrent de taula hi ha, a més, 18 ha d’albercoquers, 4 de presseguers i 1d’hortalisses Hi ha una cooperativa vinícola a llevant del nucli urbà El poble 346 h agl 1982 68 m alt és situat al voltant de l’església parroquial

El sector meridional del terme, als vessants de la collada de les Cireres, és boscat d’alzines i roures La superfície agrícola és de 145 ha, amb 53 ha d’arbres fruiters presseguers, cirerers, pomeres, albercoquers, 72 ha de vinya, 14 ha d’hortalisses enciams i 12 ha de pastures i farratge Hi ha una cooperativa vinícola El poble 347 m alt es troba enlairat damunt la riba esquerra del riu de Llec La seva església parroquial de Santa Maria correspon a l’antic priorat d'Espirà de Conflent hi ha restes de l’antic clos emmurallat s XIV Al sud del poble hi ha el veïnat de la Vall

L’economia és exclusivament agrícola Els conreus aprofiten la xarxa de canals derivats de la Tet, i la superfície conreada inclou arbres fruiters presseguers, pomeres, pereres, albercoquers i cirerers, vinya i hortalisses, a més de pastures i farratge La ramaderia és integrada per bovins, ovins i equins Hi ha una cooperativa vinícola El terme també té una funció de segona residència El poble és centrat per l’església parroquial Sant Just i Sant Pastor i constitueix, amb el nom de Llonat, un dels tres barris on s’agrupa la població del municipi Els altres són Lloncet i Avellanet…

La riera neix en aquesta serra, entre el puig Neulós i el pic dels Quatre Termes, i, després de drenar els termes de Sureda, de Sant Andreu de Sureda i d’Argelers, desemboca a mar al grau de la Ribereta, al S i molt a prop de la desembocadura del Tec El vi, de qualitat superior, és la principal font de riquesa del municipi La vinya ocupa unes 700 ha hi ha una cooperativa vinícola La fruita albercoquers, presseguers, pereres, pomeres té també importància econòmica El poble andreuencs o santandreuencs 35 m alt és a la dreta de la riera, a la carretera de Ceret a Argelers, al…

Drena el terme el torrent del Boixar, afluent de l’Aglí el sector oriental és cobert de bosc bosc de Lo Cabridó i de Los Lhobats La superfície agrícola és de 135 ha, dedicades bàsicament a la vinya 127 ha amb denominació d’origen controlat Produeix anualment uns 10 000 hl de vi de qualitat superior de 12 a 14° a base de garnatxa, macabeu, moscatell i carinyena Hi ha una cooperativa vinícola Quant al feldespat, n'és un dels grans centres productors de la vall de l’Aglí hom el destina a la fabricació de vidre Saint-Gobain, de porcellana Llemotges i de rajola El poble 80 h agl 1982…