Resultats de la cerca

Fundat cap al 1900, promocionà principalment el ciclisme i l’atletisme Organitzà curses populars i exhibicions durant les festes locals amb una reglamentació que posteriorment s’aplicà en competicions atlètiques El 1903 patí una escissió i es creà el Bétulo Club, encapçalat per l’atleta i músic Francesc Viñas i Bosch, i el Bétulo Sport, que es dedicà al ciclisme

Dirigí i animà la “Revue des Deux Mondes” 1893 Aplicà l’evolucionisme de les espècies a la història i a la literatura, i negà la generació espontània dels gèneres Refusà la separació de l’art i dels seus efectes morals i combaté l’art per l’art, el naturalisme, el subjectivisme i la ciència, que pretenia de substituir la fe Destaquen, d’entre les seves obres, Études critiques sur la littérature française 1880-1925, Le roman naturaliste 1883, L’évolution de la critique 1890, Les époques du Théâtre français 1892, L’évolution de la poésie lyrique 1894 i Honoré de Balzac 1906

El 1888 fundà, a Roma, la revista Archivio Storico dell’Arte , des del 1898 esdevinguda L’Arte El 1890 publicà Le gallerie nazionali italiane , una consistent catalogació d’una part del patrimoni artístic italià Amb tot, la seva gran aportació és la Storia dell’arte italiana Dai primordi dell’arte cristiana all’architettura del Cinquecento 1901-40, en 25 volums, que culminà un esforç de distanciació metodològica del positivisme de Giovanni Morelli i Giambattista Cavalcaselle Hi aplicà un mètode personal, síntesi de rigor filològic i d’intuïció lírica, de lectura dels valors…

Es formà en ambients warburgians, i arran del nazisme s’exilià a Londres, on collaborà amb FSaxl a organitzar-hi el Warburg Institute Ensenyà a Londres i a Nova York, on presidí el Department of Fines Arts and Archaeology de la Columbia University Es dedicà a l’art italià del Renaixement i del barroc, rebutjà una lectura formalista de l’arquitectura i hi aplicà l’estudi dels significats iconològics i simbòlics en el treball Architectural Principles in the Age of Humanism 1949 Del seu coneixement profund del barroc són mostra Gianlorenzo Bernini, the Sculptor of Roman Baroque 1955 i l’obra de…

Del 1948 al 1975 es guanyà la vida en el negoci automobilístic de la seva família, que compaginà amb la dedicació a la pintura Feu la seva primera exposició el 1950 D’uns inicis semifiguratius derivà aviat a composicions de geometries simples basades en la distribució estadística d’elements idèntics sobre la superfície de la tela També estudià la superposició de trames, que creen un efecte visual a l’espai Un dels principals representants de l’ art òptic  i l’ art cinètic , en aquestes tendències fou cofundador del GRAV Groupe de Recherche d’Art Visuel l’any 1960 Els anys seixanta realitzà…

Afirma que una de les tasques més importants de l’art és de representar, des de tots els angles, l’activitat de les masses populars i considera la vida laboral, social i privada com un tot indivisible Pressuposa també l’anàlisi històrica de conceptes eterns, com el bé i el mal, la bellesa i la lletjor, etc Representa l’enfrontament dels termes avantguarda i popular , amb la sobrevaloració d’aquest La cultura esdevé, doncs, un fet tancat amb un mínim de recerca plasticoartística Hom pot parlar d’aquest art com d’un ens propagandístic del sistema polític Creat en el camp literari per MGor'kij…

A partir de la demanda del jugador belga Jean-Marc Bosman al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, s’aplicà una resolució del 15 de desembre de 1995 que, convertida en llei, entrà en vigor la temporada 1996-97 Tanmateix amb la promulgació de la llei no acabà la polèmica, sobretot amb el bàsquet, ja que molts jugadors de països que tenien acords de collaboració amb la Unió Europea en matèria laboral exigiren per via judicial la seva condició de comunitaris Els casos es multiplicaren El jugador de bàsquet turc Mill obtingué una sentència favorable i posteriorment el seguiren els jugadors de…

Des del 1989 Visqué a Berlín, i la seva activitat artística es desenvolupà entre aquesta ciutat i Barcelona Format a l’Escola Massana de Barcelona 1985-88 i a la Facultat de Belles Arts de Berlín, on realitzà estudis de multimèdia, investigà sobre els nous sistemes d’illuminació, so i espai com també sobre avenços científics que aplicà al seus treballs De marcat caràcter conceptual, combinà aquests avenços amb la fotografia, les escultures i les installacions Participà en el projecte “Standorfaktor” a Berlín amb “Fahr in Blau” 1998, el suport de la qual era un autobús on s’exposaven els…

Estudià a la Cartoonist School de Nova York i posteriorment treballà com a grafista per a un arquitecte El seu treball s’associa al minimal art o el conceptual art dels anys seixanta i setanta, en prioritzar la idea per sobre de l’execució Aplicà el principi segons el qual la utilització d’una forma simple de manera repetida limita el camp de l’obra i concentra la intensitat Centrades en la investigació geomètrica de línies i colors, les seves obres eren realitzades pels seus assistents a partir de lleis matemàtiques que estableixen la relació entre mòdul i espai, cosa que…

Vida i obra Orfe de pare a onze anys, fou deixeble del seu oncle, el pedagog Bartomeu Galí i Claret 1850-1902, amb qui convisqué del 1897 al 1901, i de Pompeu Fabra fins a catorze anys Tots dos influïren en ell decisivament, a més del seu cosí, el pintor, pedagog i cartellista Francesc d’A Galí Posteriorment, completà la seva formació de manera autodidàctica i treballà de comptable fins el 1909 Aquell mateix any, i sense tenir el títol de mestre, inicià la seva tasca pedagògica a l’Escola de Mestres de Joan Bardina El 1910 hom li encarregà la direcció de l’Escola Vallparadís de Terrassa, on…