Resultats de la cerca

Dedicada des del 1928 a l’estudi de la ceràmica i el vidre hispànics, ha publicat, entre altres obres, Lustreware of Spain 1951, Barcelona Glass in the Venetian Style 1956, Tile Panels of Spain 1969, opuscles com Modern Glass from Valencia and Cataluña 1931 i treballs sobre la ceràmica de l’Alcora a Notes Hispanic , The Connoisseur i Archivo Español de Arte Membre de la Hispanic Society of America 1949 —on treballa des del 1925—, n’exercí la direcció del 1962 al 1965

Es llicencià a Harvard amb una tesi sobre Gil de Siloé L’any 1939 dedicà un estudi a Guillem Sagrera Interessat per l’art hispànic i de l’Amèrica Llatina, publicà Colonial Architecture and Sculpture in Perú 1949 Els seus estudis sobre Alonso Cano 1955 i El Greco i la seva escola 1962 constitueixen el nucli central de la seva producció Els darrers anys de la seva vida estudià l’obra de Ticià 1969-75 Fou professor a la Universitat de Michigan, on interessà molts dels seus deixebles per l’art hispànic i el barroc italià

Fou defensor d’una postura iconogràfica estricta, que acaba fent de l’obra d’art un document secundari i de la idea o el personatge sant que representa el veritable subjecte d’estudi Conreà especialment l’anàlisi del moment medieval, sobretot el gòtic Obres L’art religieux du XIIIe siècle en France 1899, L’art religieux de la fin du Moyen Âge en France 1908, L’art religieux au XIIe siècle en France 1923, Arts et artistes du Moyen Âge 1927, Notre-Dame de Chartres 1948 i La cathédrale d’Albi 1950 Fou membre corresponent de l’Institut d’Estudis Catalans 1928

Llicenciada en imatge a la Universitat Complutense de Madrid, féu un màster en Belles Arts, Cinema i Vídeo a l’Institut de les Arts de Los Angeles Treballa principalment les installacions sonores i de vídeo i les orienta cap a l’estudi de les noves tecnologies i la repercussió en les representacions i l’expressió actuals L’any 2000 exposà a la sala Metrònom Participà en el simposi Banquete-metabolismo y Comunicación 2005 al Centro Cultural Conde Duque de Madrid dins l’exposició ‘Distorsiones’ amb Anatomía de una bomba imágenes subliminales y vigilancia en la era digital 2004

Interessat en l’estudi del llenguatge creat pels mitjans de masses, fou el primer a donar la importància que després tothom ha atorgat al repertori formal de la publicitat, la senyalització i els còmics Després d’haver emprat l’expressió Pop Culture, fou el creador de l’expressió Pop-Art, que fou adoptada a tot el món, al voltant del 1954 Fou un dels primers a fer conèixer l’IG Independent Group anglès L’any 1950 publicà el text The Arts and the Mass Media Les arts i els mitjans de masses a l’"Architectural Design”, de Londres Del 1962 al 1966 tingué cura del Museu Guggenheim, de…

Establert a Barcelona, collaborà en el Diario de Barcelona i la Ilustración Española y Americana de Madrid Fou membre de la Comissió de Monuments Estudià 1869 la conservació dels monuments durant les revolucions franceses del 1789 i el 1848, i és autor de la monografia Antonio Viladomat, el artista olvidado y maestro de la pintura catalana 1877, primer estudi seriós sobre l’art català del s XVIII Deixà inèdita una segona part d’aquesta obra, publicada en part per Santiago Alcolea 1969 Collaborà en la Historia general del arte, de Lluís Domènech i Montaner Fou membre de l’Acadèmia…

Llicenciada en filosofia i lletres per la Universitat de Barcelona, en l’especialitat d’història de l’art, el 1975 s’incorporà a la Fundació Joan Miró  com a ajudant de conservació El 1976 ocupà el càrrec de conservadora de la mateixa institució i, del 1980 al juliol del 2017, en fou directora Dugué a terme una tasca de difusió de l’obra de Joan Miró, del qual comissarià diverses exposicions i, seguint una de les directrius de l’artista, consolidà la Fundació com un centre d’estudi i d’impuls dels artistes contemporanis, orientació especialment reflectida en l’Espai 13 El 2017 rebé la…

Es formà en ambients warburgians, i arran del nazisme s’exilià a Londres, on collaborà amb FSaxl a organitzar-hi el Warburg Institute Ensenyà a Londres i a Nova York, on presidí el Department of Fines Arts and Archaeology de la Columbia University Es dedicà a l’art italià del Renaixement i del barroc, rebutjà una lectura formalista de l’arquitectura i hi aplicà l’estudi dels significats iconològics i simbòlics en el treball Architectural Principles in the Age of Humanism 1949 Del seu coneixement profund del barroc són mostra Gianlorenzo Bernini, the Sculptor of Roman Baroque 1955…

Fou deixeble de Roberto Longhi a la Universitat de Florència, on es llicencià el 1957 Collaborà en les revistes especialitzades Paragone des del 1961 i Prospettiva de la qual fou cofundador el 1975 Professor a les universitats de Messina, Siena i Nàpols, i professor visitant a la de Washington Molt influït pel marxisme, investigà preferentment sobre l’art gòtic italià Publicà, entre altres obres,  La fortuna dei primitivi Dal Vasari ai neoclassici 1964, Giotto e la sua bottega 1967 i  La pittura del Cinquecento a Napoli e nel Vicereame 1978 Pòstumament aparegué Studi sulla scultura gotica in…

Residí a Barcelona d’ençà del 1967 L’any següent exposà individualment per primera vegada En la seva obra plàstica conreà un realisme ple de suggestions oníriques i fantàstiques També feu illustracions i ceràmiques al taller de la família Serra, a Cornellà de Llobregat, i trobà en els ventalls un suport idoni per a les seves creacions Com a escriptor té obres de gèneres molt diversos poesia, conte, novella, assaig, llibres de viatges, epistolaris, etc Entre d’altres, publicà  Los chicos salvajes 1971, Cartas apócrifas 1987, Eneri, desdoblándose 1998, Tiempo de quimera 2001, El otro viaje 2003…