Resultats de la cerca

Durant la dècada dels vuitanta treballà en pintura, però progressivament incorporà la fotografia i el vídeo al seu treball L’obra El melic del món 1990 significà l’abandonament definitiu de la pintura per centrar-se en l’acció Durant els anys noranta es decantà progressivament per les installacions, en les quals recrea ambients domèstics fragmentats mitjançant la utilització de projeccions fotogràfiques i de llum sobre objectes quotidians relacionats amb el cos També utilitza el seu propi cos com a model i com a mesura de l’espai, per a desenvolupar una reflexió sobre la identitat de la dona…

Estudia dret i periodisme, activitat en la qual es professionalitzà Collaborador de la revista  Destino i, des del 1966 regularment de La Vanguardia , esdevingué un dels cronistes més reconeguts de Barcelona , especialment en matèria d’art, urbanisme i vida cultural en general, temes sobre els quals publicà nombrosos llibres, molt sovint illustrats  Retrobar Barcelona 1988,  Establiments i negocis que han fet història 1990, Historia del Eixample 1990, ampliada el 2008 amb el títol de L’Eixample, 150 anys d’història , Barcelona, un museu d’escultures a l’aire lliure 1991, Quinze dies d’eufòria…

Format a la Universitat Estatal de San Diego, a les universitats de Califòrnia Berkeley i Los Angeles, i a l’Otis Art Institute de Los Angeles, els seus inicis estan vinculats a l’informalisme, però amb el temps es mostrà cada cop més crític amb la pintura i el 1970 destruí tota la seva obra pictòrica Inicià aleshores una obra inclosa dins l’art conceptual, del qual es distancià, tanmateix, pel sentit de l’humor i per la importància que donà als mitjans de comunicació de massa i a les seves tècniques o modalitats, com ara la publicitat o el fotoperiodisme, elements que l’aproximen a l’art pop…

Llicenciat en història de l’art per la Universitat de València, amplià els estudis a la Yale University i a la City University de Nova York Des del 1990, any de la seva inauguració, fins al juliol del 1998 dirigí la Fundació Antoni Tàpies  i hi fou responsable del programa d’exposicions Organitzà “Els límits del museu” i “La ciutat de la gent”, així com mostres individuals d’artistes com Louise Bourgeois, Brassaï, Marcel Broodthaers, Lygia Clark, Hans Haacke i Krysztof Wodiczko Del juliol del 1998 al gener del 2008 fou director del MACBA , on dedicà exposicions a artistes com William…

Es formà amb Modest Gené i, a Barcelona, a l’Escola de Belles Arts de Sant Jordi El 1957 treballà a la Fábrica Nacional de Moneda y Timbre Professor 1967-92 i director 1985-92 de l’Escola d’Art de la Diputació de Tarragona, per aquest organisme creà l’Escola Taller d’Art de Reus 1979, la qual dirigí durant el primer any Fundà i forma part de diversos grups ARA, Tarragona 70, Stampa, FAD, etc Especialment reconegut com a medaller, desenvolupà tècniques de gravat originals Rebé nombrosos premis, entre els quals el de la I Biennal Internacional de l’Esport en les Belles Arts 1967…

Doctor en història i teoria de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona La seva activitat se centra en la investigació i la docència a la universitat i en escoles d’art i de disseny de Barcelona o d’àmbit internacional Entre el 1994 i el 1995 realitzà una estada com a visiting scholar a l’Art Institute de Chicago Entre el gener del 1995 i el gener de 1998 dirigí el Museu d’Art Contemporani de Barcelona Pel que fa a la seva tasca com a curador independent, destaquen el cicle Figuracions de l’Espai , a l’Espai 13 de la Fundació Miró 1989 i 1990, i Formes de la Dissensió , en aquest mateix…

Els seus primers treballs s’inscriuen dins l’anomenat arte povera , al final dels anys seixanta Posteriorment anà incorporant materials tradicionals com el fang o el cuir, amb instruments sofisticats de ferro i coure D’aquesta manera estableix relacions complexes entre el món real i l’imaginari En alguns dels seus treballs alludeix a processos alquimistes i a la visualització del pensament, com a la sèrie Per purificare la parola , que mostra diversos elements entrecreuats en equilibri precari

Viu i treballa a Nova York Des del principi dels anys setanta treballa sobre la noció d’utilitat i de funcionalitat, tot qüestionant-les, amb la construcció de vehicles inútils A partir de l’any 1981 realitza una sèrie d’intervencions artístiques urbanes, anomenades “projeccions públiques”, amb les quals projecta en edificis o monuments públics tota mena d’imatges relatives al poder, a la força, als papers socials establerts La seva obra és impregnada d’un fort component crític envers el poder i les seves manifestacions L’any 1992 la Fundació Tàpies de Barcelona presentà una gran…

Considerat un dels màxims representants de l’art conceptual, tot i la seva peculiaritat Treballà amb el llenguatge escrit, al principi, i també sonor, en diversos mitjans des de discs i pellícules feu bandes sonores per a pellícules i vídeos, pòsters, llibres i sobre els murs de les institucions artístiques on presentà la seva obra Inicialment presentà descripcions en temps passat que es referien a accions amb/sobre materials dins/fora del seu context habitual de presentació Més endavant aparegueren signes de puntuació i els espais i parèntesis assoliren una presència espacial El llenguatge…

Utilitza cibachromes illuminades pel darrere amb tubs fluorescents, emmarcades com els anuncis publicitaris A partir de referències a la pintura clàssica i tradicional, la seva obra qüestiona l’idealisme al voltant de la vida en societat i la situació de les minories a la societat nord-americana L’any 1989 realitzà un treball en collaboració amb l’artista Dan Graham, l’anomenat Pavelló de nens , en el qual tracten problemes dels infants Amb motiu de l’exposició que presentà al Musée d’Art Contemporain de Mont-real 1999, publicà un llibre que compilava els seus assaigs escrits entre el 1990 i…