Resultats de la cerca

Fill de Miquel Utrillo i Morlius , exercí el periodisme i la crítica d’art i d’esports publicà d’una manera esparsa la interessant correspondència del seu pare amb altres artistes modernistes, i llibres com Anecdotari d’en Francesc Pujols , Salvador Dalí y sus enemigos 1952 i El libro negro de Sitges 1970

Elabora vídeos i installacions sonores que tracten les múltiples relacions entre l’ésser humà, la indústria, l’entorn i els mitjans de comunicació El paper del públic reconstruint les històries fragmentades en les seves installacions és necessàriament participatiu, ja sigui des d’un punt de vista mental o bé caminant-hi “Eraser”, 1998 L’impacte de les pantalles gegants i els sons atmosfèrics embolcallen l’espectador en un ambient que el sedueix i li altera la percepció del temps “Electric Earth”, 1999 Participà en la 48a Biennal de Venècia l’any 1999 L’any 2000 exposà en la Biennal de Sidney…

De jove realitzà nombroses illustracions i cartells que obtingueren premis a Madrid i Barcelona Més tard, estudià el repujat de metalls a la banya i l’esmalt a l’Escola Massana Fou en aquesta darrera activitat on esdevingué pioner en el tractament material de l’esmalt investigant-ne les reaccions i possibilitats, sobrepassant els graus de cocció dels esmalts i utilitzant els efectes que es produïen per les oxidacions dels metalls De la seva ingent obra, que mai no va voler mostrar en públic i de la qual va destruir gran quantitat els darrers dies de la seva vida, en resten alguns exemples al…

Llicenciada en història de l’art, es doctorà en belles arts amb una tesi sobre l’esmalt Deixeble i collaboradora d’Andreu Vilasís, s’ha especialitzat en història i tècnica de l’esmalt Des del 1978 és professora de l’Escola d’Arts Aplicades la Llotja de Barcelona Collabora, també, en el Centre d’Informació de l’Art de l’Esmalt 1983 i en la redacció de la revista L’Esmalt 1988, i és conservadora del Museu de l’Esmalt Contemporani de Salou Des del 1981 exposa la seva obra, guardonada amb diversos premis internacionals, de la qual hi ha mostres en diversos museus arreu del món

Interesada per l’art català del Modernisme ençà, ha publicat treballs sobre Ramon Casas, Picasso, Miró, etc, i ha organitzat diverses exposicions als EUA i a la Gran Bretanya

El 1939 fundà a Roma l’Istituto Centrale del Restauro, que dirigí ininterrompudament fins el 1961, any en què ocupà la càtedra d’història de l’art de la Universitat de Palerm Desenvolupà una teoria sobre la restauració del patrimoni cultural adreçada sobretot als objectes mobles, especialment la pintura, però que també s’estenia al patrimoni arquitectònic, ja que considerava que a la conservació dels edificis històrics hom pot aplicar els mateixos principis teòrics que a les obres d’art

Entre el 1966 i el 1970 estudià sociologia i ciències polítiques al Japó, i el 1972 Belles Arts a Los Angeles L’any 1974 es traslladà a Nova York, ciutat en la qual viu i treballa Des dels anys seixanta es dedica a la realització de fotografies en blanc i negre, que articulen una reflexió sobre el mitjà fotogràfic i sobre el pas del temps, tot mostrant el contrast entre Orient i Occident Realitzà sèries temàtiques, com “Sales de cinema”, que inicià al final dels setanta en retratar sales construïdes els anys vint i trenta a l’est dels Estats Units els horitzons marins, que començà a realitzar…

El seu treball se centra a captar fragments de la vida quotidiana a les grans ciutats, per mitjà d’imatges projectades en seqüències encadenades de diapositives, fotografies o vídeos, amb efectes de càmera lenta Amb referències cinematogràfiques, li interessa la “normalitat”, allò que es produeix entre els extrems, i sovint se centra en adolescents, sense voler illustrar una situació, sinó més aviat construir un univers parallel Tracta els rostres com a superfícies que comuniquen molta informació en poc temps L’espectador intervé en el seu treball i en forma part L’any 1997 presentà el…

El seu treball se centra en el cos humà Entre el 1968 i el 1970 realitzà performances multimèdia En 1973-75 filmà diferents parts de l’interior del cos Del 1976 al 1988 féu accions en les quals el cos quedava suspès per la inserció d’elements d’ancoratge a la pell Més tard començà a realitzar performances biòniques, la més coneguda amb un braç robotitzat, en les quals explorà la relació del cos amb la tecnologia mitjançant interrelacions home i màquina Incorporà instruments mèdics, pròtesis, sistemes robòtics i de realitat virtual, interaccionant amb el cos, accions que anomena d’amplificació…

Ha estat mestre de conferències a la Universitat de l’Haute-Bretagne i conservador de la secció del s XX del Musée d’Arts Décoratifs de París Crític d’arquitectura de la revista L’Oeil , és encarregat de curs de l’Escola de Belles Arts de la Sorbona Ha publicat Le Siècle de l’industrie 1983, Paul Hankar la Naissance de l’Art Nouveau 1986, Victor Horta Hotel Tassel 1893-1895 1986, amb Jean Delhaye, Henri Sauvage les immeubles à gradins 1987, amb Hélène Guéne, Paris XIXe siècle l’immeuble et la rue 1987, Réussir les épreuves du CAPES de documentation extreme, interne et spécifiques 1996, amb…