Resultats de la cerca

Emigrà amb la seva família al Japó, on es graduà en arts i filosofia a Tòquio Estudià composició a Alemanya amb Wolfgang Fortner Sota la influència de J Cage i K Stockhausen, s’uní a l’avantguarda i collaborà a l’Studio für Elektronische Musik de Colònia 1958-63 Posteriorment s’installà als EUA De l’interès inicial per la música electrònica en deriva el seu interès per l’electrònica “Iluxus” en general i, a partir d’aquí, per la televisió i, després, pel vídeo, fins a esdevenir un dels principals conreadors del videoart Actuà sovint amb l’artista plàstic Joseph Beuys Realitzà…

Estudià a l’Escola Massana de Barcelona i exercí alguns anys com a mestra Des del 1980 es dedica a la illustració infantil i juvenil Els seus llibres més de 400 títols parteixen d’una observació del món quotidià humorística i amable, i han obtingut un gran reconeixement internacional, molt especialment els protagonitzats per Les Tres Bessones , personatges creats el 1983 El 1995 en feu les primeres sèries de dibuixos animats, que obtingueren, també, una gran acollida, producció que posteriorment ha continuat i ha estès a altres mitjans audiovisuals Ha rebut nombrosos premis el Serra d’Or d’…

Doctor en història i teoria de l’art per la Universitat Autònoma de Barcelona La seva activitat se centra en la investigació i la docència a la universitat i en escoles d’art i de disseny de Barcelona o d’àmbit internacional Entre el 1994 i el 1995 realitzà una estada com a visiting scholar a l’Art Institute de Chicago Entre el gener del 1995 i el gener de 1998 dirigí el Museu d’Art Contemporani de Barcelona Pel que fa a la seva tasca com a curador independent, destaquen el cicle Figuracions de l’Espai , a l’Espai 13 de la Fundació Miró 1989 i 1990, i Formes de la…

Llicenciat en història de l’art per la Universitat de València, amplià els estudis a la Yale University i a la City University de Nova York Des del 1990, any de la seva inauguració, fins al juliol del 1998 dirigí la Fundació Antoni Tàpies  i hi fou responsable del programa d’exposicions Organitzà “Els límits del museu” i “La ciutat de la gent”, així com mostres individuals d’artistes com Louise Bourgeois, Brassaï, Marcel Broodthaers, Lygia Clark, Hans Haacke i Krysztof Wodiczko Del juliol del 1998 al gener del 2008 fou director del MACBA , on dedicà exposicions a artistes com…

El primer fou el d’Engordany Andorra, iniciat per Esteve Albert, i ha estat continuat per altres, els més coneguts dels quals són els de Corbera de Llobregat, l’Espluga de Francolí i Sant Pere de Rodes Les representacions tenen lloc els mesos de desembre i gener, en ocasió de les festes nadalenques

Fou un dels introductors del cartellisme a Catalunya, especialment el publicitari i esportiu, en la primera dècada del segle XX Entre les seves obres inspirades per l’esport hi ha Ramon Casas i Pere Romeu en un tàndem 1897, Una ciclista , C opa Catalunya 1908, Auto Garatge Central 1901 o el cartell de la Copa Tibidabo del Reial Automòbil Club de Catalunya 1914

Estudià literatura creativa a la Universitat d’Iowa, i a mitjan anys seixanta, fou coeditor de la revista O To 9 , 1967-70, una publicació molt identificada amb l'ambient artístic de la Nova York dels anys seixanta Fou lector de teoria de l’art a la School of Visual Arts de Nova York 1968-71 i en altres centres docents de la ciutat, activitat que compaginà amb performances  al carrer, el caràcter provocatiu de les quals aconseguí amb un aspecte marginal i un comportament propi dels alienats mentals Conreà també la poesia, el vídeo i la fotografia Amb la seva segona muller, Maria Acconci, el…

En un principi s’interessà pels experiments teatrals influït pel grup Gutai El 1963 exposà una de les seves peces més interessants, el Bedroom Ensemble , consistent en una reproducció a escala natural d’un dormitori El 1966 començà les Soft Scultures ‘escultures toves’, reproduccions ampliades i en materials tous d’objectes industrialitzats i estandarditzats, com hot-dogs , pantalons, gelats, màquines d’escriure, etc, amb les quals aconsegueix una sàtira mordaç de la societat de consum Utilitzà també objectes trobats per a fer assemblages i peces mal formades amb cartró i paper maixé i també…

Estudià al Berlín Oriental i, des del 1957, al Berlín Occidental La seva activitat abraça camps diversos pintura, escultura, obra gràfica a través dels quals cerca un punt d’equilibri entre realisme i abstracció El resultat és proper a l’expressionisme L’any 1969 invertí per primera vegada les figures dels seus quadres, un dels trets que defineixen la seva obra, juntament amb una tècnica agressiva i una gran força expressiva del color Els anys 1972 i 1982 participà a la Documenta de Kassel i el 1980 representà, amb A Kiefer, el pavelló alemany de la Biennal de Venècia L’any 1992 hom féu una…

Estudià als EUA i a la Facultat de Belles Arts de Barcelona Professor a L’Escola Massana de Barcelona, ha exercit la docència en altres centres com ara la School of Visual Arts Nova York i el Centro Galego de Arte Contemporanea Santiago de Compostella Treballa l’escultura d’una forma múltiple, integrada i relacionada amb l’entorn a través de la llum i el color De la seva producció, sobresurten escultures permanents a l’exterior, entre les quals Homenatge a la unitat europea 1987, Sant Boi de Llobregat, Agulla 1990, Fundació Miró de Barcelona, Punta de Terradets 1992, Pas de Terradets, Pallars…