Resultats de la cerca
Es mostren 111 resultats
gravació
Art
Disseny i arts gràfiques
Art de gravar una matriu per reproduir-la en un cert nombre d’exemplars i d’imprimir aquests.
bàtik

Bàtik sobre cotó amb un elefant, una planta i un ocell, original de l’artista Henry, estampat en el seu obrador de Kalalpitiya-Paysala (Sri Lanka)
© Fototeca.cat
Indústria tèxtil
Art
Tècnica d’estampació, originària d’Insulíndia, consistent a encerar a mà, amb cera d’abelles fosa, les zones de la tela que hom no vol tenyir, tenyir la tela en el bany corresponent i desencerar-la; hom repeteix el procediment tants cops com colors diversos vulgui aplicar.
Actualment hom en fa imitacions industrials El comerç d’aquests estampats, a conseqüència de la colonització holandesa, fou molt important com a mitjà de transmissió de la decoració indonèsia, que influí fortament, sobretot a través del ceramista Theodorus Colenbrander, sobre el decorativisme del Nieuwe Kunst Modernisme holandès
escola llombarda
Art
Escola de pintura desenvolupada a la Llombardia, que fou, fins a mitjan s XV, el centre més important de l’estil gòtic internacional.
En l’evolució vers el Renaixement contribuïren, especialment, V Foppa, influït per A Mantegna, i les estades a Milà de DBramante i de Leonardo da Vinci, que hi pintà dues obres tan divulgades com la Mare de Déu de les roques i la Santa Cena Entre els pintors que recolliren els ensenyaments d’aquests artistes cal citar Bergognone, GA Boltraffio, B Luini i Marco d’Oggiono
minaret
El minaret de la mesquita de Koutubia, a Marraqueix
© Fototeca.cat
Art
Història
Torre adossada a la mesquita des d’on el muetzí crida a l’oració segons les prescripcions de l’islam.
És situat a la zona d’entrada de la mesquita i el seu desenvolupament és vertical, de planta quadrada o rectangular, gairebé mai circular És de les poques parts de la mesquita que té un aspecte exterior polit Presenta una indubtable similitud funcional i estructural amb els campanars cristians, si bé mai no assolí el grau d’importància d’aquests Excelleixen els minarets de Samarra, Sevilla la Giralda i Rabat
Gillo Dorfles
Pintura
Art
Nom pel qual fou conegut el crític i escriptor d’art i pintor italià Angelo Eugenio Dorfles.
Estudià medicina a Roma, on es graduà el 1934, en l’especialitat de neuropsiquiatria Aquests anys començà a exercir la crítica d’art en diverses publicacions, influït per Carl Jung, Rudolf Steiner i Johann Wolfgang Goethe El 1948 fundà, amb Bruno Munari , Atanasio Soldati i Gianni Monnet, el MAC Movimento per l’Arte Concreta, una contraproposta a l’abstracció de les dècades anteriors Els anys cinquanta es projectà internacionalment com a crític i sociòleg de l’art, disciplines en les quals fou pioner de nous punts de vista centrats en la influència dels mitjans de comunicació de massa, la…
arc ogival
Claustre gòtic del monestir de Santes Creus (Alt Camp), cobert amb arcs ogivals
© Fototeca.cat
Art
Arc format per l’encreuament de dos arcs de mig punt i que resulta una llança més o menys apuntada, amb variacions durant els segles XIII i XV.
Projectat, dóna una volta d’ogiva La intersecció de dues voltes d’ogiva dóna una volta de creu on l’arc ogival és utilitzat com a forma definitòria en l’arquitectura gòtica i adquireix la màxima expressió en la volta nervada muntada sobre dos arcs apuntats encreuats en diagonal Per tal de contrarestar els pesos de la volta, aquests es distribueixen fins a la base de l’edifici mitjançant arcbotants i contraforts
arc de triomf

L’arc de triomf de Constantí (segle IV), a Roma
Lelê Breveglieri (CC BY 2.0)
Art
Monument típic de l’arquitectura romana, sense precedents coneguts.
Bé que el nom d’arc de triomf és de l’època, fora més exacte el d’arc monumental, puix que la majoria de les vegades no foren elevats per commemorar victòries militars, sinó com a entrada monumental a ciutats o a ponts és el cas del pont del Diable de Martorell, per commemorar un esdeveniment o un personatge El més corrents són d’un arc, els més grans, de tres Són rars els de dos arcs o de planta quadrada amb quatre quadrifrons Originaris de la ciutat de Roma, s’estengueren, durant l’Imperi, per moltes províncies, del segle I aC ençà La majoria foren construïts durant els segles I, II i III…
iconologia
Art
Ciència auxiliar de la història de l’art que dóna un sentit interpretatiu a l’estudi d’una obra d’art.
Originada, al primer terç del s XX, en l’escola fundada per Aby Warburg a Hamburg i traslladada el 1934 a Londres, l’anàlisi iconològica porta a definir els significats intrínsecs dels temes estudiats per la iconografia Aquests significats depenen de l’època, de l’entorn social i de les tradicions que qualifiquen inconscientment l’artista i que es reflecteixen en la seva obra, la qual és, per a la iconologia, un testimoni-document d’una època i una societat determinades Entre els seguidors d’Aby Warburg destaquen FSaxl, EPanofsky, EWind i EHGombrich
punta seca
Art
Gravat calcogràfic que s’obté per estampació, sobre paper, d’una planxa de coure o de zenc gratada directament per l’artista mitjançant una punta afilada d’acer.
Els solcs són més o menys profunds segons la intensitat que l’artista desitja de donar al traç, car són aquests solcs els destinats a retenir la tinta per a l’estampació També retenen tinta les barbes aparegudes en el moment del gratatge per embotiment del metall pels costats dels solcs, la qual cosa dóna al traç una aparença vellutada característica del procediment Per la feblesa d’aquestes barbes és un dels procediments de gravat que admet menys quantitat d’exemplars en el tiratge Entre els gravadors destacats en aquest procediment hom pot esmentar PPicasso, SDalí, XNogués,…
brodada química
Indústria tèxtil
Art
Operació de fer ornaments damunt un teixit de base sensible a l’acció de certs agents químics (àcids o àlcalis) sotmetent-lo a un tractament amb aquests agents, que el cremen o el dissolen i deixen només el motiu ornamental.
El resultat final és molt semblant a la blonda
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina