Resultats de la cerca
Es mostren 3 resultats
natzarenisme
Figura femenina, obra característica del natzarenisme del pintor Claudi Lorenzale (col·l Rogent, Collbató)
© Fototeca.cat
Art
Moviment estètic romàntic d’origen germànic (Overbeck, Cornelius, Schnorr von Carolsfeld, Rethel, Schwind), però format a Roma el segon decenni del segle XIX.
Aspirava a conciliar el neoclassicisme paganitzant amb un renovat esperit cristià és a dir, volia omplir del sentimentalisme catòlic italià el rigor lineal de David, identificable en aquest sentit amb Perugino i Rafael Anhelava com a resultat l’espiritualitat més pura, encara que el tema no fos sempre religiós, puix que hom també conreava temes històrics Els fundadors foren anomenats natzarens —tot i que preferien d’ésser anomenats puristes purisme— pel fet d’haver-se installat en un convent abandonat, el de San Isidoro, i pel seu aspecte, descurat i amb llargues cabelleres Els…
Manuel Trens i Ribas
Art
Cristianisme
Eclesiàstic i historiador de l’art.
Format al seminari de Barcelona i a la universitat pontifícia de Tarragona Ordenat l’any 1914, ja es destacà en l’organització del Congrés Litúrgic de Montserrat 1915 Fou professor d’iconografia i art sagrat al seminari de Barcelona 1916, director del Museu Diocesà i consiliari del Cercle Artístic de Sant Lluc 1921-60, on constituí els Amics de l’Art Litúrgic 1923 —que promogué diverses exposicions— i edità un anuari 1924, 1926 i 1929 Collaborà en la fundació del Museu del Vi de Vilafranca del Penedès, on promogué exposicions artístiques locals 1926 i 1928 Ajudà la revista vilafranquina d’…
altar

Altar d’una església cristiana envoltat d’arcs gòtics
Corel
Art
Religió
Monument elevat damunt del sòl, de pedra, de fusta o de metall, destinat als sacrificis cultuals (cruents o incruents) o bé a col·locar-hi imatges, cremar-hi encens o perfums, etc., segons el tipus de culte de les diverses religions.
L’altar és una de les característiques dominants de totes les religions des de les més primitives, considerat com un lloc privilegiat de contacte entre la divinitat i els homes ja existí a l’època prehistòrica en forma d’una taula de pedra o de fusta, per a posar-hi ofrenes o per a rebre-hi la sang de les víctimes dels sacrificis Les civilitzacions antigues del Pròxim Orient forneixen més documents A les tombes d’Egipte hom ha trobat taules d’ofrena de pedra, sovint amb graons Quan s’estengué el costum de consumir les ofrenes per mitjà del foc, l’altar esdevingué més gran Entre els pobles…