Resultats de la cerca

Interessat de jove per activitats artístiques diverses, estudià pintura i història a la Universitat de Berkeley, Califòrnia 1953-59, fou percussionista de conjunts de jazz i de rock un dels quals donà lloc al grup Velvet Underground, i participà activament en l’avantguarda dels anys seixanta a San Francisco i Nova York, especialment en els happenings i en les performances , i creà coreografies per a espectacles de dansa contemporània S’inicià en l’escultura amb petites peces de fusta d’inspiració surrealista Protegit pel marxant alemany Heiner Friedrich, el 1965 feu a Nova York la primera…

Anà a estudiar filosofia a París on, atret pel surrealisme , es dedicà a la literatura El 1947 trencà amb el líder d'aquest moviment, André Breton , ruptura que es reflectí en els primers reculls de poemes, dels quals sobresurt  Du mouvement de l’immobilité de Douve 1950, en el qual intentà connectar l'univers oníric amb la realitat quotidiana Altres fites de la seva obra poètica, que comprèn una trentena de títols són Hier régnant désert 1958,  Pierre écrite 1959,  Rue Traversière 1977, Récits en rêve 1987, Une autre époque de l’écriture  1993, L’encore aveugle  1997, La pluie d’été 1999, Le…

Influïren decisivament en la seva aparició la realització d’importants descobriments arqueològics a Pompeia i a Herculà, l’aplicació general de les doctrines acadèmiques i la difusió de noves tendències polítiques oposades al principi monàrquic tradicional Fou un moviment de curt predomini, puix que aviat fou superat pel Romanticisme, més popular, tot i que les seves derivacions, amb algunes variants, perduren al llarg de tot el segle XIX Teòrics com J Winckelmann i A Quatremère de Quincy, pintors com AR Mengs i JL David, escultors com A Canova i B Thorvaldsen i arquitectes com Ch Percier, P…

L’origen de la cultura xinesa se situa a la vall del Huang He Els pobles yao i we en marquen l’inici millennis tercer i segon aC a Yangshao El contacte amb els pobles de les estepes de l’Àsia septentrional i central hi introduí l’art del jade i de la talla d’eines i armes hom hi aplicà, com a ornament, les pedres precioses en forma de ronyó, i no trigaren a rebre el caràcter eticofilosòfic de la noblesa supraterrenal, especialment quan fou conegut l’art de la fosa del bronze al principi de la dinastia shang, al segon millenni Ultra armes, hom fonia monedes, joiells i, sobretot, vasos cultuals…