Resultats de la cerca

És la síntesi més ambiciosa i moderna de la història de l’art català, des de la prehistòria fins al principi del s XX Hi collaboraren estudiosos destacats en cada etapa i aspecte J de C Serra i Ràfols, Joan Ferrando i Roig, Eduard Junyent, Josep Puig i Cadafalch, Frederic-Pau Verrié, Cèsar Martinell, Adolf Florensa, Agustí Duran i Sanpere, Joan Ainaud i de Lasarte, Rafael Benet, Maria-Aurora Casanovas, Josep Mainar, Joan Bergós, Josep Selva i Alexandre Cirici i Pellicer

Els solcs són més o menys profunds segons la intensitat que l’artista desitja de donar al traç, car són aquests solcs els destinats a retenir la tinta per a l’estampació També retenen tinta les barbes aparegudes en el moment del gratatge per embotiment del metall pels costats dels solcs, la qual cosa dóna al traç una aparença vellutada característica del procediment Per la feblesa d’aquestes barbes és un dels procediments de gravat que admet menys quantitat d’exemplars en el tiratge Entre els gravadors destacats en aquest procediment hom pot esmentar PPicasso, SDalí, XNogués,…

Pot englobar processos molt diversos, tots, però, amb el tret comú que el cos de l’artista és el suport o el medi de l’acció artística, generalment marcada per elements de violència o de provocació Així, doncs, aquestes accions artístiques volgudament efímeres —bé que sovint es tracta de retenir llur contingut mitjançant filmacions, fotografies, etc— se situen en la línia de voluntat de superació de l’objecte artístic com a objecte de consum i són difícilment separables dels happenings N'han estat conreadors destacats V Acconci, D Oppenheim, J Beuys i, als Països Catalans, la…

Nascut a la West-Coast dels EUA, l’hiperrealisme fou promogut a Europa per la cinquena Documenta 1972 de Kassel i confirmat per l’exposició que Uldo Kulterman presentà a París sota aquest nom Els artistes hiperrealistes tracten de cercar amb el més radical dels verismes una transcripció de la realitat, fent servir els mitjans tècnics i fotogràfics de manipulació de les imatges Aconsegueixen, amb la pintura a l’oli o amb l’escultura, el mateix detallisme i enquadrament que ofereix la fotografia Són destacats representants d’aquesta tendència DHanson, JSalt, DEddy, CClarke, Jde…

Estudià al Beirut University College 1970-72 En esclatar la guerra civil libanesa 1975, anà a Londres, on fins el 1981 estudià a la Byam Shaw School of Art i la Slade School of Fine Art Resident a Europa, s’ha destacat per les seves obres conceptuals d’intencionalitat combativa, especialment en qüestions com la condició de la dona i el conflicte palestinoisraelià La seva obra, que ha anat guanyant en subtilesa i polisèmia, es vehicula a través de mitjans diversos installacions, performances , projeccions de vídeo Entre les seves obres i exposicions cal esmentar “The Light at the End” 1989,…

Estudià a l’École des Beaux Arts de París 1955-56 i a la Kunstakademie de Düsseldorf 1957 Ben aviat es decantà per l’art d’acció i de participació, del qual arribà a ésser un dels més destacats exponents mundials L’objectiu dels seus happenings , décollages destruccions públiques i demostracions era expressar un concepte de l’art considerat com una filosofia o una reflexió més que no pas com la creació d’objectes destinats a la contemplació Cal destacar-ne El teatre és al carrer París 1958, probablement el primer happening realitzat a Europa, Cityrama 1 Colònia 1961, A Ulm, a la…

Fill de Rafael Marquina i Angulo i net del fotògraf Pau Audouard S’inicià en el disseny de mobles, llums i accessoris domèstics el 1951 Fou soci fundador d’ADI-FAD i membre del seu patronat des del 1956 Amb André Ricard i Miquel Milà la seva aportació fou determinant perquè l’associació inclogués el disseny industrial com a disciplina de ple dret Guanyà el Delta ADI-FAD d’or del 1961 amb el seu setrill antidegoteig de perfil cònic, que aconseguí una difusió extraordinària Collaborà també amb destacats arquitectes amb Jeroni de Moragas Gallissà en una casa unifamiliar a Sant Just…

Formació i orientació professional Estudià a l’ Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona del 1950 al 1955, any que els abandonà per dedicar-se professionalment a la pintura Interessat per la renovació de l’art litúrgic, fou un dels membres destacats —amb altres integrants de l’equip La Cantonada, 1961-71— de la nova etapa del grup Ars Sacra , del qual formà part del 1960 al 1974 Vitralls més destacats Destacà sobretot en el vitrall, nucli de la seva activitat artística, i la seva obra és present a Barcelona església de les Germanetes de l’Assumpció, 1962…

Estudià literatura creativa a la Universitat d’Iowa, i a mitjan anys seixanta, fou coeditor de la revista O To 9 , 1967-70, una publicació molt identificada amb l'ambient artístic de la Nova York dels anys seixanta Fou lector de teoria de l’art a la School of Visual Arts de Nova York 1968-71 i en altres centres docents de la ciutat, activitat que compaginà amb performances  al carrer, el caràcter provocatiu de les quals aconseguí amb un aspecte marginal i un comportament propi dels alienats mentals Conreà també la poesia, el vídeo i la fotografia Amb la seva segona muller, Maria Acconci, el…

De formació tècnica, el 1959 anà a viure a l’Estat francès Residí a Perpinyà i a Marsella, i es formà a l’acadèmia d’Ais de Provença El 1962 anà a París, on estudià a l'Acadèmia Popular d'Arts Plàstiques, treballà com a ajudant de l'escultor Apelles Fenosa  i collaborà amb César A la capital francesa descobrí l’obra de Marcel Duchamp , que tingué una gran influència en la seva orientació conceptual En 1965-66 realitzà, utilitzant esprai i plantilles, la sèrie Pochoirs, pintures de denúncia del consumisme Posteriorment 1966-70, amb altres destacats artistes catalans conceptuals…