Resultats de la cerca

Com a pintor formà part del London Group Com a crític revalorà l’art modern El seu concepte de la producció artística, objectual i formalista, s’entronca encara amb la tradició, de la qual extreu diferents èpoques i estils per corroborar la validesa de l’art d’avantguarda Bellini 1899, l’edició crítica dels Discourses , de J Reynolds 1905, i Cézanne 1927

Estudià a l’Escola de Belles Arts de Sant Carles, de València, i completà la seva formació als EUA, França i Alemanya La seva fascinació inicial per la pintura s’estengué a altres àmbits de les arts dansa, escultura, vídeo, fotografia o música, els quals incorporà a la seva obra El seu estil pictòric entronca amb el corrent realista, amb un traç minuciós i suau que manté un equilibri cromàtic

Normalment consten d’elements arquitectònics estilitzats, barrejats amb figures i motius vegetals esfilagarsats, tot estructurat en estudiada superposició Es generalitzaren a Itàlia des del final del s XV per influència de la decoració de la retrobada Domus Aurea de Neró a Roma S'atribueix llur llançament a un tal Pietro Luzzi de Feltre Foren un recurs molt emprat al Renaixement llotges Vaticanes i al manierisme Passà a d’altres països, especialment Flandes, Alemanya i França, on entroncà amb l’art rococó del s XVIII

Es formà a les escoles de Belles Arts de Barcelona 1951-53 i de París 1953-56 Després d’haver fet algunes exposicions de pintura, s’introduí en el camp de la recerca tèxtil El 1960 establí la seva casa taller a Sant Cugat del Vallès, on desenvolupà la seva obra, centrada en el tapís, i que entronca clarament amb l’estètica informalista dels anys seixanta Tot i l’ús constant de les xarpelleres i de les fibres vegetals, no es limità a l’experimentació amb materials, sinó que també s’interessà per la situació de les obres en l’espai En aquest sentit fou molt significativa la…

Malgrat que l’art austríac no tingué, dins l’art alemany, característiques unitàries fins a l’acabament del s XVII, a la Baixa Àustria aparegué —possiblement des de l’època romànica— un tipus d’esglesiola camperola amb el campanar situat sobre l’altar major chorturm i de capella funerària comunitària de planta circular destinada als vassalls feudals Un altre tret característic és la gran influència del ordes mendicants, que feren d’Àustria un país capdavanter en l’oposició a la catedral gòtica de tipus francès aquesta fou substituïda per un tipus d’església simple i funcional hallenkirche,…

El procés decoratiu mostra dues tendències antitètiques, l’una geomètrica, basada en la dissociació abstracta del motiu, i l’altra naturalística, és a dir, propensa a incloure el motiu, o part d’ell, en el context d’una realitat descriptiva o narrativa Actualment, el mot decoració és usat sobretot per a designar l’acoblament de diferents elements per tal de crear en un espai interior un ambient determinat La decoració d’interiors, mitjançant una convergència de factors, és el reflex directe de la cultura i el gust de cada època Les cases d’Hattusa, capital de l’imperi hitita, són l’exemple…

L’eina emprada per a fer el dibuix sol donar el nom a la mena de realització dibuix a la ploma, al carbó, etc Per a dibuixar és emprat material divers hom empra una eina molt primària, l’estilet, en dibuix preparatiu de retaules i pintura al fresc el material més corrent és el que és alhora l’eina i la pasta pictòrica llapis de grafit, de carbó o París, de sanguina, de colors, etc, diverses barretes naturals o produïdes artificialment grafit, punta d’argent, punta d’or, punta de plom, carbonet, estompa, sanguina, colors al pastel, a la cera, al guix, material que necessita una matèria…

Pel que fa al faraònic, l’atzar dels descobriments arqueològics i la diferència qualitativa dels materials emprats fan que sigui fonamentalment religiós i funerari Altres característiques són el pragmatisme i l' egocentrisme de les seves produccions destinades a honorar els déus o a perpetuar i facilitar l’existència humana a l’altra vida, les quals solen ésser anònimes , car el qui comptava era el destinatari i no pas el creador D’altra banda, el caràcter decoratiu de l’escriptura jeroglífica creà un lligam estret entre ella i l’art i en constituí, un dels aspectes més notables L'…