Resultats de la cerca
Es mostren 8 resultats
The Destruction in Art Symposium
Art
Festival artístic celebrat a Londres, al mes de setembre del 1996, organitzat per l’artista Gustav Metzger.
Més de cent artistes internacionals de diferents disciplines hi acudiren per explorar el potencial creatiu de la noció de destrucció, amb happenings , performances , lectures de poesia i conferències Amb això es volia treballar la noció de destrucció en l’àmbit social Entre els participants destacaren Wolf Vostell, Ivor Davies, Hermann Nitsch, Yoko Ono i John Latham, entre d’altres Amb motiu d’aquest esdeveniment, el diari Art and Artists' publicà el mes abans un número especial “Auto Destructive”, en el qual inclogué articles de molts dels artistes participants
Suzy Gómez i Fuster
Art
Artista.
Llicenciada a la Facultat de Belles Arts de Barcelona, continuà la seva formació autodidàctica Pionera en la multidisciplinarietat, en la seva obra primen la fotografia i les installacions malgrat que treballa tant amb escriptura efímera, dibuix, vídeo o ampliacions fotogràfiques o bé conjuntament amb fotografia, pintura i escultura El 1993 exposà per primer cop a Barcelona a l’Espai 13 de la Fundació Joan Miró La seva projecció internacional començà amb mi 1995 a la Galeria Giorgio Persano de Torí i continuà amb Maldito corazón 1999, al Museu d’Art Modern i Contemporani de Niça L’any següent…
Jean-Jacques Lebel
Art
Artista francès.
L’any 1955 publicà el seu primer recull d’art, poesia i política, primer com a pòster i després com a volum illustrat El 1960 organitzà el primer happening europeu, L’Enterrement de la Chose Parallelament als diversos happenings , performances i accions que realitzà, pintà, escriví poesia i estigué involucrat en activitats polítiques, fins a integrar-se activament en el grup anarquista Noir et Rouge Organitzà diversos esdeveniments culturals i exposicions, com L’Anti-procés 1960-61 contra la guerra d’Algèria L’any 1964 creà el Festival de la Libre Expression, un fòrum per a artistes, poetes…
Josep Pijoan i Soteras

Josep Pijoan i Soteras
Art
Historiografia
Literatura catalana
Història
Historiador, poeta, assagista i tractadista d’art.
Vida i obra Germà del metge Baltasar Pijoan i Soteras Estudià lletres i arquitectura titulat el 1902, carrera que exercí poc temps Estudiant, freqüentà els ambients artístics i literaris i el Centre Escolar Catalanista i intervingué en el món de la política i la cultura des de la seva militància en els cercles catalanistes i collaborà a La Renaixença , amb articles en què formulà una ideologia capaç de superar el nacionalisme historicista, i a Pèl & Ploma , on publicà els primers poemes Greument malalt, el 1901 feu una llarga estada de convalescència a la Figuera, una masia…
, ,
Projecció exterior de la cultura catalana 2010
Lingüística i sociolingüística
Cinematografia
Art
Literatura catalana
Música
La cultura catalana es va projectar amb força a l’exterior de les seves fronteres, sobretot durant els primers compassos del 2010 Entre el 3 i el 6 de febrer, la llengua catalana va ser la convidada d’honor de la fira de llengües i ensenyament Expolangues 2010, durant la inauguració de la qual el ministre francès de Cultura, Frédéric Mitterrand, va afirmar que “el català és una llengua de veïns i amics, una llengua de França, una llengua que no ens és estranya”, i va assegurar que “aquell que no coneix una llengua estrangera no coneix res de la seva” Frases que, si bé no contenien cap element…
Marc Antoni Orellana i Mojolí
Història
Art
Historiografia catalana
Erudit.
Vida i obra Ocasionalment, utilitzà el pseudònim Martín Anselmo de Orive Interessat per la història de la seva ciutat i de l’art valencià, reivindicà un ús digne de la llengua catalana Tercer fill d’una família noble barcelonina, estudià filosofia a la Universitat de València, i també lleis es graduà, però, a la Universitat de Gandia Advocat de professió, exercí, successivament, a Cadis i Madrid, ciutat on, vers el 1776, exercí càrrecs públics, com ara alcalde de barri, i s’integrà en alguns cercles intellectuals, com l’Academia Matritense de la Lengua Latina El retorn a València 1779/81…
, ,
Projecció exterior de la cultura catalana 2017
Cinematografia
Música
Literatura catalana
Art
Teatre
Política
Folklore
Introducció L’any 2011, la pellícula Pa negre va ser nominada als Oscar –que es lliuren al mes de febrer de l’any següent–, i tot i que finalment no va aconseguir l’estatueta com a millor pellícula de parla no anglesa, la projecció que va adquirir la pellícula i el conjunt de la cultura catalana arreu del món va ser de primer ordre De la mateixa manera, el 2017 va ser l’any d’ Estiu 1993 , de Carla Simón, ja que al setembre va ser l’escollida per representar l’Estat espanyol al certamen organitzat per l’Acadèmia de Cinema Nord-americà Mentrestant, el film rodat en català ja va triomfar al…
museu

museu Sala d’exposició del Museu del Càntir d’Argentona
© Museu del Càntir - Marc Duran
Art
Història
Lloc on hom conserva i exposa béns o espècimens als quals reconeix un valor cultural i un interès social.
El nom μουσεῖον designà, a la Grècia clàssica, el lloc connectat amb les Muses o les arts inspirades per elles Hom sap que al mont Helicó existí un museu que atresorava els manuscrits d’Hesíode i les estàtues dels protectors de les arts També hi hagué un museu a l’Acadèmia de Plató i al Liceu d’Aristòtil Amb tot, el més famós de tota l’antiguitat fou el d’Alexandria, fundat per Ptolemeu Sòter seguint la indicació de Demetri de Falèron, deixeble de l’estagirita Diferent de la biblioteca, el museu la ubicació del qual no ha estat determinada fou un fogar d’erudició científica i literària Bé que…