Resultats de la cerca

El giny, fruit de les exigències del verisme teatral, permet de donar una perfecta illusió de la volta del cel en les escenes que simulen transcórrer a l’aire lliure i és susceptible de rebre projeccions llums, diapositives, etc que accentuïn l’aparença de realitat Fortuny muntà la primera el 1902 a París, i Max Reinhardt adoptà el sistema i en construí una de fixa de ciment al Deutsches Theater de Berlín

Estudià a la facultat de belles arts de València i s’especialitzà en escultura Des del 1989 és professora d’aquesta matèria a la facultat de belles arts de Conca i l’any 1992 es doctorà per la Universitat Politècnica de València Treballa individualment i també amb el collectiu valencià Laboratorio de Luz Ha exposat individualment a la Galeria Juana Mordó de Madrid En la seva obra reflexiona sobre l’espai i el temps amb la projecció de llums sobre superfícies de materials diversos Ha participat en exposicions collectives tals com Iluminaciones profanas La tarea del arte , a…

Després d’estudiar al California College of Arts and Crafts i d’uns anys de docència a la Universitat de Hawaii, reprengué els estudis a mitjan anys seixanta i el 1965 obtingué un màster en arts de la Universitat de Stanford Establert l’any següent a Nova York, on es dedicà a l’ensenyament secundari, el 1968 feu la primera exposició individual Pertanyé a la generació que, a mitjan 1965, rebutjà l’ art pop en favor d’una reflexió més profunda, àmplia i pluridisciplinària del fet artístic, cosa que el portà a explorar diverses tendències que inclouen l’ arte povera , l’ art conceptual , el land…

Des del final de la dècada de 1940 començà a participar en exposicions organitzades per l’associació artística de la ciutat d’Ashiya, dirigida per Jirō Yoshihara El novembre del 1952 es constituí el grup Genbi, amb el qual participà en diverses exposicions, i presentà Beru , un treball clau en la seva trajectòria A partir del 1954 s’integrà com a membre del grup Gutai i començà a experimentar amb bombetes i fluorescents, i dos anys després presentà Electric Dress,  la seva obra de més ressò, consistent en un vestit fet de llums elèctrics Participà activament en les exposicions…

Doctora en història de l’art i llicenciada en ciències de la informació per la Universitat Autònoma de Barcelona Formada amb l’historiador de l’art Harald Szeemann, des del 1983 ha estat comissària de nombroses exposicions, tant sobre artistes o tendències de l’art català, com internacionals, entre les quals “Idees i actituds Entorn de l’art conceptual a Catalunya, 1964-1980” 1992, “Joseph Beuys Manresa Hbf” 1994, “Agnus dei L’art romànic i els artistes del segle XX” 1996, “Dalí Afinitats electives” 2004, “Man Ray, llums i somnis” 2006, “Accionisme vienès Collecció Hummel 2008, “…

Fill de Rafael Marquina i Angulo i net del fotògraf Pau Audouard S’inicià en el disseny de mobles, llums i accessoris domèstics el 1951 Fou soci fundador d’ADI-FAD i membre del seu patronat des del 1956 Amb André Ricard i Miquel Milà la seva aportació fou determinant perquè l’associació inclogués el disseny industrial com a disciplina de ple dret Guanyà el Delta ADI-FAD d’or del 1961 amb el seu setrill antidegoteig de perfil cònic, que aconseguí una difusió extraordinària Collaborà també amb destacats arquitectes amb Jeroni de Moragas Gallissà en una casa unifamiliar a Sant Just…

El color resulta de la interacció de la llum amb la retina en la seva producció hi ha un component neurofisiològic, que depèn d’uns processos fotoquímics en la retina, els quals produeixen impulsos elèctrics que provoquen determinats mecanismes cerebrals visió , i un component físic, que depèn de determinades característiques de la llum, distintes de les d’espai i temps Aquestes característiques són el to, la saturació o puresa i la lluminositat o brillantor El to es refereix a aquella característica que permet de classificar un color com a vermell, blau, verd, etc la saturació descriu el…

Influïren decisivament en la seva aparició la realització d’importants descobriments arqueològics a Pompeia i a Herculà, l’aplicació general de les doctrines acadèmiques i la difusió de noves tendències polítiques oposades al principi monàrquic tradicional Fou un moviment de curt predomini, puix que aviat fou superat pel Romanticisme, més popular, tot i que les seves derivacions, amb algunes variants, perduren al llarg de tot el segle XIX Teòrics com J Winckelmann i A Quatremère de Quincy, pintors com AR Mengs i JL David, escultors com A Canova i B Thorvaldsen i arquitectes com Ch Percier, P…

L’eina emprada per a fer el dibuix sol donar el nom a la mena de realització dibuix a la ploma, al carbó, etc Per a dibuixar és emprat material divers hom empra una eina molt primària, l’estilet, en dibuix preparatiu de retaules i pintura al fresc el material més corrent és el que és alhora l’eina i la pasta pictòrica llapis de grafit, de carbó o París, de sanguina, de colors, etc, diverses barretes naturals o produïdes artificialment grafit, punta d’argent, punta d’or, punta de plom, carbonet, estompa, sanguina, colors al pastel, a la cera, al guix, material que necessita una matèria…