Resultats de la cerca

Iconogràficament l’escena ha tingut nombroses interpretacions, entre les quals destaquen les de Van der Weiden, Bosch, Correggio, Tiziano, Rubens, Ribera i Pedro de Mena

Fundà, juntament amb Clara Garí 1989, el centre de creació d’art contemporani Côclea de Camallera Girona, i més tard 1993 l’Orquestra del Caos, que codirigeix amb Carlos Gómez És membre de nombroses associacions internacionals de recerca musical electroacústica Institut International de Musique Électroacoustique de Bourges, Cher, França laboratori de so i música del CIEJ de la Fundació “la Caixa” Associación de Música Electroacústica de España Collabora en nombroses universitats catalanes en temes referents al so en sistemes multimèdia UPF, UAB, UPC, entre d’altres…

Dirigida per Miquel Utrillo, pot ésser considerada —tot i ésser redactada en castellà— com a continuadora de Pèl & Ploma i de Forma Dedicà molta atenció als pintors catalans, amb nombroses reproduccions en blanc i negre i en color i amb gran luxe en la publicació

En collaboració amb Joseph Archer Crowe 1825-96, publicà nombroses obres sobre pintura italiana i flamenca, entre les quals A New History of Painting in Italy 1864-66, on classificà i estructurà amb gran rigor científic la història de la pintura italiana fins al s XVI

El 1901 fou nomenat director del Museo de Reproducciones Artísticas, i el 1916 del Museo Arqueológico Nacional Catedràtic d’arqueologia de la Universidad Central de Madrid des del 1912, dirigí les excavacions de Numància i Mèrida És autor de nombroses monografies i articles sobre arqueologia i història de l’art

Fundà la Revue de l’Art et de la curiosité 1869, on donà a conèixer Renoir i Pissarro Organitzà nombroses exposicions del grup dels impressionistes, una de les quals —definitiva per a la consagració del grup— a Nova York 1886, on el 1889 obrí una sucursal El negoci ha continuat amb els seus descendents

A partir de fotografies o de visions imaginàries, fa una pintura d’imatges desenfocades o tons virats Ha realitzat exposicions individuals en nombroses galeries nacionals i ha participat amb regularitat a la fira ARCO Madrid, i en d’altres com Arte'BA'08 Buenos Aires, Arte Lisboa, Chicago Art Fair, Art Cologne, Artissima Torí i Liste Basilea

Collaborà en nombroses publicacions i, amb Enric Badia i Ramon Monzón, fundà l’Acadèmia d’Ensenyança de Dibuix per Correspondència 1958 Treballà per a l’Editorial Bruguera 1971 i posteriorment es dedicà a l’humor esportiu en revistes com Barrabás 1972 i El Papus 1973, en publicacions esportives com Don Balón o Mundo Deportivo i en diaris com el Diari de Barcelona Entre altres distincions, obtingué el premi Heraclio Fournier 1966

Conegut pel segon cognom del seu pare, el 1935 anà a Ciutat de Mèxic, on l’any següent ingressà a l’Escuela Nocturna de Arte para Obreros Vers el 1937 s’inicià també com a escenògraf i, al mateix temps, treballà com a professor de pintura i escultura El 1938 conegué Octavio Paz, amb qui mantingué una gran amistat i que l’influí decisivament El 1941 féu la seva primera exposició individual a la Universidad Autónoma de México, i en 1945-47 exposà collectivament als EUA El 1951 anà a Roma, i el 1956 hi féu la primera de les exposicions europees Nomenat professor de ceràmica de l’Instituto…

Ha estudiat especialment la influència a Sardenya de l’art català Entre les seves nombroses obres es destaquen Primitivi spagnoli nella Pinacoteca di Cagliari 1941, Primi studi sulla storia della scultura del Rinascimento in Sardegna 1941, L’oreficeria nell’arte sarda 1937, La cattedrale d’Alghero e le chiese gotico-aragonesi della Sardegna 1946 , Studi sulla storia dell’architettura gotica in Sardegna 1950, Lineamenti di storia artistica 1952, La Sardegna romanica 1951, L’architettura del medioevo in Sardegna 1953