Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
dansa de la mort
La dansa de la mort a la processó de Verges
© Fototeca.cat
Art
Literatura
Música
Concepte al·legòric medieval que expressa el poder igualador de la mort.
En les seves representacions —plàstiques, musicals i literàries— apareixen membres de les jerarquies de la societat medieval La dansa de la mort era una combinació de creences i llegendes populars, conseqüència, possiblement, de les plagues mortíferes de l’època fams, pestes, etc Artísticament, el tema nasqué de les representacions amb què els predicadors animaven llurs sermons En resten bones representacions al mural de La Chasa Dieu 1460-70 i a la sèrie de xilografies de Holbein el Jove 1538 Les composicions literàries sobre aquest assumpte descriuen els representants de les diverses…
Krzysztof Wodiczko
Art
Artista polonès.
Viu i treballa a Nova York Des del principi dels anys setanta treballa sobre la noció d’utilitat i de funcionalitat, tot qüestionant-les, amb la construcció de vehicles inútils A partir de l’any 1981 realitza una sèrie d’intervencions artístiques urbanes, anomenades “projeccions públiques”, amb les quals projecta en edificis o monuments públics tota mena d’imatges relatives al poder, a la força, als papers socials establerts La seva obra és impregnada d’un fort component crític envers el poder i les seves manifestacions L’any 1992 la Fundació Tàpies de Barcelona presentà una gran…
yab-yum
Art
En l’art búdic del Tibet i del Nepal (esporàdicament també a l’Índia), nom (‘pare-mare’) donat a la representació d’una divinitat masculina en unió sexual amb la seva Xacti o consort femenina.
Significa la unió del poder actiu, o mètode upāya , amb el coneixement prajnā i la superació de la falsa dualitat del món de les aparences en la illuminació espiritual La unió conjugal com a símbol de la unió mística és d’origen tàntric tantrisme
lleó

Porta dels lleons, a Micenes
© Fototeca.cat
Art
Tema iconogràfic molt corrent des de l’antiguitat.
Ja sia en la representació de caceres —així, en els relleus assiris, entre els quals es destaquen el Lleó vomitant sang i la Lleona ferida British Museum, Londres, representacions d’un naturalisme punyent—, ja sia en les tombes reials occidentals, on el lleó apareix als peus de les figures jacents dels reis com a símbol de poder
bufa
Art
Recipient per a contenir colors a l’oli utilitzat a partir del Renaixement fins a mitjan s XIX; era constituït per un fragment de bufeta o budell de porc o de be plegat en forma de bossa i lligat, per aïllar la pasta pictòrica de l’aire.
Les bufes primitives es punxaven amb una agulla per poder-ne extreure el color cap al s XVIII hom incorporava un tub al centre de la lligada, el qual permetia de treure la pintura sense malmetre la bufa, que hom recuperava per tornar-la a omplir A causa dels inconvenients de la putrescibilitat, hom intentà de substituir les bufes per uns cilindres metàllics amb èmbol de rosca, fins que posteriorment foren totalment desplaçades pel tub d’estany flexible, usat encara actualment
Fritz Saxl
Art
Historiador de l’art.
Collaborador i continuador d’Aby Warburg, dirigí la seva famosa biblioteca i centre d’estudis d’Hamburg, i quan el nazisme pujà al poder la traslladà a Londres 1933, on convertí el Warburg Institut en un dels centres d’estudis artístics més renovadors i importants del món Seguint les idees de Warburg sobre la persistència i la migració de les imatges, comparà la iconografia pagana amb la cristiana Rinascita dell’Antichità 1922, Letture recull del 1957, i, sobretot, s’ocupà de figuracions astrològiques La fede astrologica di Agostino Chigi 1934
Raimond Pettiborn
Art
Artista nord-americà.
Treballa sobretot el dibuix, amb un poder de provocació que no ha minvat malgrat la progressiva entrada de la seva obra en els circuits internacionals de l’art Inicialment els seus dibuixos es distribuïren per mitjà de fotocòpies que ell mateix imprimia Entre el final dels anys setanta i el principi dels vuitanta es relacionà amb la música punk Ocasionalment combina el dibuix amb la pintura, la música, la performance i el vídeo El seu treball té moltes referències literàries, i alhora hi incorpora la manipulació del llenguatge, amb l’objectiu de provocar una alteració de les…
Louise Lawler
Art
Artista nord-americana.
En les seves fotografies, l’angle de la càmera és totalment conscient, actua com la mirada de l’antropòleg davant la seva pròpia cultura, i analitza les relacions entre imatge i text Les imatges fan referència a la publicitat i a l’alta cultura, amb relació a un sistema que és el món de l’art Li interessen les estructures de poder, les relacions que s’estableixen entorn de l’obra i el productor, promotor, intèrpret i comprador Parteix d’aspectes concrets que li permeten accedir i oferir possibles anàlisis més genèriques, com en el cas d’imatges de galeries, museus o cases de…
Leonel Moura
Art
Artista portuguès.
El seu treball tracta, des d’una perspectiva crítica, qüestions referents a l’obra d’art i el seu significat, i això li permet de tractar temes socials, culturals i polítics del món contemporani Utilitza la tècnica fotogràfica com a mètode de reproducció La sèrie Europa 1987, antecedent de la installació homònima 1992, eren imatges referencials de la cultura europea, des de pensadors com Wittgenstein, Freud o Lenin fins als grans edificis gòtics o barrocs La sèrie Itaca 1988 reproduïa obres emblemàtiques de l’art minimalista o de l’art conceptual i plantejava l’art com a territori impossible…
exlibris
exlibris d’Alexandre de Riquer
© Fototeca.cat
Art
Vinyeta que serveix per a identificar el nom del propietari de la biblioteca a què pertany un llibre determinat.
En l’esmentada vinyeta, a continuació del mot exlibris , ha de figurar el nom del propietari del llibre o uns símbols que el caracteritzin L’exlibris és fixat a la part interior de la tapa del davant del volum Primer només els palaus i monestirs tingueren exlibris, car eren els únics propietaris de llibres després, amb la invenció de la impremta i l’augment consegüent de la producció de llibres, foren creats nous exlibris Amb la pujada de la burgesia al poder canviaren els grans propietaris de biblioteques, els exlibris no podien portar ja l’escut nobiliari i hom inventà nous…