Resultats de la cerca

Objecte litúrgic és venerada, encensada, portada processionalment durant les celebracions, és vista per la teologia ortodoxa dins la línia sacramental L’art de les icones tingué un gran desenvolupament després del triomf contra la iconoclàstia Constantinoble fou el centre més important d’art iconogràfic fins el 1453 després, la importància passà a d’altres escoles, com la de Creta i, fora de Grècia, la de Venècia i l’italobizantina Pel que fa a les icones en territori eslau, es destaquen les escoles de Kíev i de Novgorod, les més antigues, seguides per les de Suzdal, Pskov,…

Vida i obra Sacerdot 1890, doctor en teologia 1892 i doctor en teologia i catedràtic d’història de l’Església, arqueologia i art de la Universitat de València, fou canonge de la seu de Sogorb i de la de València Durant els anys de formació ja manifestà la seva vocació per la història de l’Església, redactant nombroses veus d’aquesta matèria per al Diccionario de Ciencias Eclesiásticas de N Alonso Perujo i J Pérez Angulo Collaborà en diverses publicacions i, durant molts anys, escriví al  diari Las Provincias , on publicà cròniques de viatges, que més tard aplegà en diversos llibres Dos meses…

Hom parla de crucifixió quan, a més de Crist clavat en creu, hi apareixen uns altres personatges els dos lladres —Dimes a la seva dreta i Gestes a la seva esquerra—, la Mare de Déu i l’apòstol Joan, etc També és anomenada calvari Quan és limitada a la figura central, Jesús clavat a la creu, hom parla de santcrist o de crucifix Les característiques de la figura central sofrent o triomfant valen tant si es tracta d’una crucifixió com d’un crucifix, i són també reflectides en la representació de la creu sola, sense la imatge del crucificat Les primeres representacions conegudes de la crucifixió…

L’obelisc del grec obelískos , ‘ast’ en egipci, tehen comprèn en principi una base sobre la qual descansa l’obelisc pròpiament dit, acabat en forma de piràmide en egipci, benben recobert antigament d’electre Segons uns, representa la imatge estilitzada d’un raig de sol, i segons uns altres, el dit de Déu La teoria més acceptada, però, en fa un fetitxe primitiu, un betil, sobre el qual s’aixeca el sol al matí Sigui com vulgui, és un monument solar, car apareix per primera vegada a la dinastia V 2494-2345 aC, quan predomina la teologia heliopolitana, solar, i és consagrat a Ra, el Sol, o a…