Resultats de la cerca
Es mostren 3748 resultats
Manuel Baixauli i Mateu
Literatura catalana
Pintura
Escriptor i pintor.
Estudià pintura a la Facultat de Belles Arts de València 1982-86 Professor a l’Escola d’Art Escultor Beltran de Sueca des del 1990, la seva dedicació principal fou la pintura, en la qual conflueixen la influència de l’informalisme i el surrealisme, amb una preocupació molt personal per les reelaboracions Iniciat tardanament en l’escriptura, la seva narrativa mostra aquesta mateixa preocupació aplicada a la introspecció de vivències, memòries i sensacions amb una clara preferència per fer literatura de l’escriptura i poc interessada en el món exterior més convencional Malgrat la brevetat i una…
,
Aleix Clapés i Puig
Autoretrat d'Aleix Clapés i Puig
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a Reus i a l’escola de Llotja de Barcelona més tard fou deixeble d’Eugène Carrière a París i treballà la pintura mural a Roma Fou amic íntim de Gaudí, amb qui collaborà al palau Güell aprox 1889-90 amb el fresc Hèrcules a la recerca de les Hespèrides , a la Pedrera 1909-10, on decorà els vestíbuls amb Xavier Nogués a les seves ordres Isolat i adust —sembla que morí dement—, s’enemistà amb bona part del món artístic català, especialment dels noucentistes La seva pintura, tant de cavallet Museu d’Art Modern de Barcelona com mural, és d’un expressionisme tenebrós i personal —hom l’ha…
Maria Lassnig
Pintura
Pintora austríaca.
Durant la Segona Guerra Mundial estudià a l’Acadèmia d’Arts de Viena, on alguns dels professors qualificaren la seva obra d’"art degenerat", seguint la terminologia nazi Després de la guerra s’establí a Klagenfurt, on féu la primera exposició 1948 En 1951-54 anà becada a París, on fou influïda pel surrealisme d’André Breton i altres literats De tornada a Viena, fou molt activa en el moviment informalista dels anys cinquanta i seixanta Després d’una etapa entre París i Viena, el 1968 anà a Nova York, on la seva obra passà inadvertida, i on estudià cinematografia i féu alguns curtmetratges De…
Pepita Teixidor i Torres

Pepita Teixidor
Pintura
Aquarel·lista.
Filla de Josep Teixidor i germana i deixeble de Modest Teixidor S’especialitzà en pintura de flors tercera medalla a Madrid el 1906
Josefa Tolrà i Abril
Pintura
Pintora.
Visqué sempre a la vila natal D’origen molt humil i una formació molt limitada, visqué unes circumstàncies personals molt difícils especialment la mort de dos fills que, probablement, la impulsaren a dedicar-se a l’esoterisme i a la màgia Exercí com a mèdium i guaridora, i com a part d’aquesta activitat, des del 1942 pintà i dibuixà abundantment La seva obra plasma el seu món interior al dictat del que considerava veus del més-enllà Amb el mateix procediment, escriví també poemes i textos diversos de caràcter oníric La seva producció plàstica, categoritzada com a art naïf , atragué l'atenció…
Vincenzo Nibali

Vincenzo Nibali (2010)
© Carlos Delgado
Ciclisme
Ciclista italià.
Professional des del 2005, l'any següent aconseguí la seva primera victòria important, el Grand Prix Ouest-France L'any 2010 guanyà la Vuelta Ciclista a España i fou vencedor de la combinada, el 2013 el Giro d'Italia a més de dues etapes i el 2014 el Tour de França, en el qual guanyà quatre etapes
rebuf
Ciclisme
Esports de motor
En ciclisme i en els esports de motor, buit aerodinàmic generat darrere seu per un vehicle en moviment, que pot ésser aprofitat pel vehicle que el segueix per a reduir la despesa energètica i augmentar la velocitat.
trialera

Trialera
© Honda
Ciclisme
Esports de motor
En els esports de motor i en ciclisme, tram d’un circuit marcat sobre un terreny accidentat que presenta moltes dificultats per a superar-lo.
En motociclisme, les trialeres són pròpies dels circuits d’enduro en ciclisme, dels circuits de bicicleta tot terreny, i en automobilisme, dels circuits de trial de 4×4
quadriatló
Atletisme
Ciclisme
Altres esports nàutics
Natació
Altres esports
Competició esportiva que combina la natació, el piragüisme, el ciclisme i la cursa atlètica.
proves de velocitat
Ciclisme
En el ciclisme, proves sobre pista en la distància de 750 m o més, sovint de 1.000 m.
Hi participen només tres corredors, i hom cronometra els darrers 200 m on sovint s’atenyen velocitats de 60 a 65 km/h Les proves de velocitat es fan en bicicletes especials, sense fre i molt lleugeres
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina