Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
capa
Pintura
Cada una de les aplicacions de color que hom dóna d’una sola vegada damunt qualsevol superfície.
Hom l’anomena també mà La capa aïllant neutralitza un defecte, color viu, humitat, etc, d’un material per tal d’aplicar una nova capa La capa cobrent conté un pigment que no deixa transparentar les subjacents
nimbe
Pintura
Cercle lluminós que els escultors i els pintors col·loquen darrere el cap dels personatges sagrats.
Pot ésser també de forma triangular, radiada, crucífera o oval i adornat amb orles i fistons Les civilitzacions de l’antiguitat usaren el nimbe per a significar la potència i la majestat dels personatges representat primerament a manera de plugim lluminós sobrenatural, que emanava de la divinitat i l’envoltava, esdevingué després un cèrcol de llum que li envoltava el cap Hom arribà a aplicar-lo fins i tot a les imatges dels herois i dels emperadors vivents Els cristians adoptaren el nimbe de forma circular per a significar la santedat, i l’aplicaren a les representacions de Jesús…
Georges Seurat
Pintura
Pintor francès.
Format a l’École des Beaux-Arts de París 1878-80 Estudià a fons la teoria del contrast simultani dels colors de Michel-Eugène Chevreul i tractà d’aplicar-la a la pintura i creà el neoimpressionisme La seva obra Un bany a Asnières Londres, Tate Gallery, primera peça important neoimpressionista, fou rebutjada al Salon del 1884, circumstància que provocà la fundació immediata del Salon des Artistes Indépendents com a plataforma dels dissidents de l’art nou Altres obres famoses d’ell, Un diumenge d’estiu a l’illa de la Grande Jatte 1884-86, Chicago Art Institute —presentat a la…
tapaporus
Pintura
Producte que hom aplica sobre la superfície d’un material porós per tapar-ne els porus abans d’aplicar-hi un vernís, una pintura o un esmalt d’acabat.
lluita
Exhibició de lluita a Sant Adrià de Besòs el 1973
Club de Lluita Sant Adrià
Altres esports de combat
Esport de combat, sense armes, entre dos contrincants en què guanya aquell que obliga l’adversari, sense colpejar-lo, a tocar a terra mantenint-li les espatlles fixes damunt el tapís i immobilitzant-lo durant uns segons.
Té diverses modalitats, entre les quals sobresurten les dues reconegudes pel Comitè Olímpic Internacional, que són a la vegada les més practicades en l’àmbit amateur la lluita lliure o lluita lliure olímpica i la lluita grecoromana La primera d’aquestes es practica tant en categoria femenina anomenada lluita femenina com masculina, mentre que la lluita grecoromana només té competició masculina La diferència fonamental entre una i l’altra és que en la lluita lliure el reglament permet aplicar les preses o accions a qualsevol part del cos i es poden emprar activament les cames per a executar…