Resultats de la cerca
Es mostren 4 resultats
Wilhelm Busch
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Literatura
Dibuixant, pintor i poeta alemany.
D’esperit mordaç, cínic i anticlerical, sobresortí en el camp del dibuix, especialment en la seva collaboració des del 1858 fins al 1871 en la revista Fliegende Blätter , i en les històries explicades en sèries de dibuixos acompanyats de versos satírics, veritable precedent de les bandes dibuixades, com Max und Moritz 1865 i Die fromme Helene ‘La piadosa Helena’, 1872, acollides molt favorablement La prosa, irònica i intimista, donà llibres com Eduards Traum ‘Somni d’Eduard’, 1891
Núria Llimona i Raymat
Pintura
Pintora.
Filla de Joan Llimona i Bruguera Es formà a Llotja i a l’Escola de Belles Arts Conreà la natura morta, la figura i, especialment, el paisatge, dins un estil naïf constructiu i postimpressionista, i destacaren sobretot les seves visions de Barcelona Fou presidenta del 9è i 10è Saló Femení de l’Art Actual Exercí també com a illustradora i exposà individualment i en diferents collectius, i obtingué diversos premis, entre els quals la Creu de Sant Jordi 2000 i la Medalla d’Or de Barcelona 2006 Té obra als museus d’art modern de Barcelona i Madrid, i d’altres Publicà Las brujas 1995 i El crit del…
Francesc Xavier Parcerisa i Boada
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Dibuixant, litògraf i pintor.
Deixeble a les classes de la Junta de Comerç de Barcelona, passà a la formació autodidàctica Assajà la litografia, art en el qual havia d’excellir Dibuixà i litografià els principals monuments de Barcelona i del Principat Projectà reunir en una obra el testimoni gràfic dels millors monuments artístics espanyols, acompanyats d’una descripció literària Pau Piferrer acceptà redactar el text i el 1839 començà a editar-se Recuerdos y bellezas de España Francesc Pi i Margall, Pedro de Madrazo i Josep MQuadrado es repartiren els temes per regions a la mort de Piferrer 1848 Parcerisa realitzà per a…
al·lucinogen
Farmàcia
Psicofàrmac que provoca modificacions psíquiques transitòries que afecten especialment l’esfera perceptiva.
Els seus efectes són sempre reversibles En el pla psicològic, la seva aplicació produeix, primer una modificació del to afectiu, generalment vers l’eufòria A continuació sobrevenen alteracions perceptives, especialment visuals mobilitat constant de formes i colors, imatges deformades, visions complexes, sovint amb una considerable riquesa estètica, etc La imatge corporal sofreix modificacions i són freqüents les cinestèsies En el transcurs de la intoxicació s’accentua en el subjecte la impressió de viure experiències objectives En la darrera fase, els elements de la personalitat…