Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Josep de Ribera i Cucó
Martiri de sant Bartomeu, de Josep de Ribera i Cucó
© (MAC) Arxiu Fototeca.cat
Pintura
Pintor d’origen valencià, però italià d’adopció, conegut amb el sobrenom de Lo Spagnoletto.
Palomino afirma que fou deixeble de Francesc Ribalta, encara no ha pogut ésser comprovat Molt jove anà a Roma, on visqué intensament la nova manera introduïda per Caravaggio Es creu que de l’any 1611 al 1615 estigué a Roma freqüentant l’Accademia di San Luca, d’on anys més tard fou nomenat acadèmic 1626 Per raons de tipus personal fugí a Nàpols, on s’establí definitivament L’any 1616 es casà amb Catalina Azzolino, filla d’artista Molt aviat — a causa de la qualitat del seu art i la seva ascendència — fou protegit pels representants de la corona de Castella el duc d’Osuna i el comte de…
Manuel Fuster i Monzó
Pintura
Pintor conegut pel nom de Manolo Fuster.
S'inicià entre els anys 1974 i 1976 amb paisatges rurals de les comarques interiors valencianes i de l’Aragó dibuixades amb plomí i tinta negra sobre paper Posterioment plasmà temes costumistes de l’horta valenciana A partir de l’adopció del simbolisme i de la incorporació de tinta de color en les seves obres 1979, establí el seu estil definitiu, caracteritzat per un minuciós realisme Des dels anys vuitanta dugué a terme nombroses exposicions individuals al País Valencià, a Madrid, i participà en diverses fires d’art i exposicions collectives en ciutats europees El 2004 anà a…
Manuel Molí i Torrelles
Pintura
Pintor.
Es guanyà la vida com a manyà, ofici que abandonà al començament de la dècada de 1970 per dedicar-se exclusivament a la pintura Autodidacte, començà a exposar els seus dibuixos els anys cinquanta en galeries de Terrassa, la seva ciutat d’adopció, i també en altres localitats catalanes La seva primera exposició el 1973 a la Galeria Adrià de Barcelona causà un considerable impacte i li obrí la porta als circuits de les grans galeries europees Durant molts anys estigué vinculat a la galeria Buchholz de Berlín Les seves pintures i dibuixos, de caràcter oníric i amb una forta…
Paul Gauguin
Noia tahitiana ajupida, de Paul Gauguin
© Corel Professional Photos
Pintura
Pintor francès.
Fill d’un periodista revolucionari i net de la socialista Flore Tristan Residí amb la seva mare al Perú 1849-54 Casat amb una danesa el 1873, anava a dibuixar a l’ Académie Colarossi Dedicat a la borsa, pintava per gust, i el 1876 el Salon li admeté una obra Des del 1880, introduït per Pissarro, exposà amb els impressionistes El 1883, la crisi borsària l’obligà a viure de l’art Visqué en la indigència, separat de la seva muller El 1886 inicià les seves estades a Pont-Aven fins el 1888, on convisqué amb Émile Bernard , Paul Sérusier, etc En l’endemig viatjà a Panamà i a la Martinica 1887 i el…
aerostació

Inflament del primer baló d’hidrogen per J.A.C. Charles i el germans Robert, el 1783
Transports
Tècnica i pràctica que permet el vol dels ginys menys pesants que l’aire (aeròstats).
En l’obra de Francesco de Lana 1631-1687 Prodromo overo saggio di alcune invenzioni nuove és descrit un projecte d’aeronau, basada en el principi d’Arquimedes, la força ascensional de la qual l’havien de proporcionar unes esferes d’aram, de parets molt primes, en les quals hagués estat practicat el buit Malgrat que la idea de l’esfera buida era teòricament vàlida, la impossibilitat pràctica de trobar un material suficientment lleuger i, alhora, suficientment resistent per a impedir que l’esfera fos esclafada per la pressió atmosfèrica, féu que la idea de Lana no fos traduïda a realització…
ferrocarril

Parts d’una locomotora elèctrica de línia
© Fototeca.cat
Transports
Sistema de comunicació i de transport en el qual els vehicles, enllaçats formant trens i remolcats per un vehicle motor, circulen per vies, constituïdes per dues peces d’acer paral·leles, els carrils, que sostenen i guien les rodes, amb pestanya, dels vehicles.
Elements i tipus de ferrocarrils En un sentit ampli, hom entén per ferrocarril el conjunt de les vies, amb els trens que hi circulen i les installacions annexes A fi d’evitar revolts de radi petit un mínim de 800 m o pendents gaire pronunciats un màxim del 24‰, que no permetrien de circular a gran velocitat, normalment cal fer obres costoses, que constitueixen la infraestructura ferroviària túnels, trinxeres, terraplens, viaductes, etc Sobre el terreny aplanat hom colloca una capa de grava o balast per tal de distribuir les càrregues i permetre un perfecte anivellament de la via La via…