Resultats de la cerca
Es mostren 5 resultats
Jean-Paul Riopelle
Pintura
Pintor canadenc.
S'establí a París el 1946 Creà una obra expressionista abstracta i lírica a base d’utilitzar una pinzellada, gruixuda i rica de colors, amb taques, grumolls, empastaments gruixuts, bombolles, i creant formes amples, franges, contrasts de petites línies de colors, etc
Abram Efimovič Arkhipov
Pintura
Pintor rus.
Participà 1890-1900 en el grup dels Ambulants En les seves obres, de factura expressionista a base de tocs de pintura amples i decidits, sense detallismes, expressà les inquietuds populars de la seva època Sobre l’Oka 1890, Petit pastor 1928, Les rentadores 1901, Camperola de R'jasan' 1926 Hom en conserva obres a la galeria Tret'akov
Anders Leonard Zorn
Disseny i arts gràfiques
Pintura
Pintor i gravador suec.
Viatjà a Londres, per la península Ibèrica, on estudià Velázquez, i a París, ciutat on guanyà un premi en l’Exposició Universal del 1900 i on fou nomenat acadèmic de belles arts 1911 Els últims anys residí al seu lloc natal La seva obra, de pinzellades amples i d’un ric i expressiu colorit, és força influïda per l’impressionisme Són també notables els seus nombrosos gravats
René Seyssaud
Pintura
Pintor fauve francès.
El 1892 exposà al Salon des Indépendents de París una pintura en què utilitzà per primera vegada tons purs i vius, abans que el moviment fauve fes d’això el seu programa Els seus temes de paisatges i natures mortes són tractats amb realisme i amb trets amples, mostrant la vida rústica amb una simplicitat monumental Paisatge de la Valclusa 1898 Les seves figures també tenen un gran vigor Banyista 1905, Maternitat 1900, Autoretrat 1947
Santa Maria de Mijaran

Santa Maria de Mijaran
© Fototeca.cat
Santuari
Antiga canònica augustiniana i santuari marià del municipi de Viella (Vall d’Aran), situat al N de la vila de Viella, aigua avall de la Garona.
Les restes Els vestigis de l’església ens indiquen que es podria datar a l’inici del segle XII, però l’edifici va sofrir reformes posteriors, sobretot al segle XV L’estructura original devia respondre a una planta de tipus basilical, característica, però no exclusiva de la Vall, amb tres naus coronades a l’est per tres absis semicirculars, dels quals es conserva el central Una volta de quart d’esfera cobreix l’absis, i aquest connecta, mitjançant un ressalt, amb un ampli presbiteri, cobert amb volta de mig punt Les absidioles tenien l’arc apuntat La sud la va substituir una…