Resultats de la cerca
Es mostren 3114 resultats
cova Remígia
Pintura
Prehistòria
Balma amb pintures rupestres de l’estil dit ‘‘llevantí’’ o dels pintors de les serres, al terme d’Ares del Maestrat (Alt Maestrat), que forma part del conjunt de pintures del barranc de la Gasulla.
L’escena principal representa un grup d’arquers
necròpolis de son Real
Talaiot
Necròpolis
Jaciment arqueològic
Necròpolis d’època talaiòtica situada dins la possessió de son Real, prop de Can Picafort, al municipi de Santa Margalida (Mallorca).
És un dels cementiris prehistòrics més importants de l’illa, amb més d’un centenar de tombes, en bona part monumentals circulars, rectangulars, micronavetes, d’inhumació i d’altres, d’una etapa posterior, més senzilles, d’incineració Hom pot datar-la entre els segles VII-VI i III-II aC Fou excavada 1957-69 per un equip dirigit per Miquel Tarradell, subvencionat per la Fundació Bryant Els materials són al Museu d’Alcúdia
gorges de Galamús
Les gorges de Galamús
© Fototeca.cat
Congost
Falla que interromp la línia seguida de les Corberes, per on l’Aglí passa del Perapertusès a la Fenolleda.
Al congost hi ha diverses coves, que foren habitades aviat per ermitans Sant Antoni de Galamús
Fraguerau
Congost de Fraguerau
© Xevi Varela
Congost
Congost que forma el riu de Montsant entre la serra de la Llena i el massís del Montsant, dins el terme d’Ulldemolins (Priorat), el qual també rep el nom de congost d’Alboquer.
Segons tradició, hi habità fra Guerau Miquel, amb fra Joan i altres anacoretes De fet, el 1192 fra Guerau rebé la possessió i el domini d’una bona part del Montsant, entre l’ermita de Sant Bartomeu i la de Santa Maria del Montsant el 1210 cedí una part de la seva concessió als Balb de Lleida perquè hi fos edificat un monestir, i ell es retirà vers Bonrepòs Segons la llegenda, fra Guerau habità en una gran balma o cova del congost, on edificà l’ermita de Sant Bartomeu, encara subsistent, i la de Santa Maria, ja desapareguda
la Fou
Congost
Congost per on l’Aglí, just després de l’aiguabarreig amb la Bolzana, s’obre pas a través de l’alineació calcària de la serra de l’Esquerda, que separa les valls de l’Agli (Sant Pau de Fenollet) i de l’Adasig (l’Esquerda), a la Fenolleda.
A l’entrada del congost, on un vell pont romànic travessa el riu, brolla la font Calda o font de la Fou , d’aigua sulfurada càlcica d’aplicació mèdica
gorges de la Fou
gorges de la Fou
© Fototeca.cat
Congost
Profund i espectacular congost obert a la roca calcària per un petit afluent del Tec per l’esquerra, al límit dels municipis de Montferrer i d’Arles (Vallespir).
Té una longitud d’uns 2 km, una profunditat de 150 m i una separació entre les dues parets que, al fons, sovint només és d’1 m Han estat condicionades per ésser visitades
son Fornés
Talaiot
Jaciment arqueològic
Poblat talaiòtic emmurallat del municipi de Montuïri (Mallorca) que fou ocupat de forma ininterrompuda des del s. VII aC fins al s. IV dC.
Presenta, clarament diferenciades, una primera fase pròpiament indígena talaiòtica que finalitzà al darrer terç del s VI aC, seguida d’un període colonial durant el qual tingué contactes comercials amb Eivissa s IV i III aC i, finalment, la fase romanitzada s II aC-IV dC Les excavacions, a càrrec de P Gasull, V Lull i E Sanahuja, foren iniciades el 1975 i, fins ara, han estat localitzats dos talaiots de planta circular amb columna central polilítica, deu habitacions, quatre llars, una cisterna i la muralla que encercla el poblat
gorja de Cremal
Congost
Gran entalladura oberta pel riu de Núria al llarg de 3 km fins a l’aiguabarreig amb el Freser.
A la confluència s’ha format l’espadat de 700 m de desnivell anomenat les roques de Totlomon
Cotaina
Talaiot
Jaciment arqueològic
Grup de possessions del municipi d’Alaior (Menorca), al sud-est de la ciutat, en una de les quals, a Cotaina d’En Carreres
, hi ha un conjunt megalític d’època talaiòtica.
congost del Cairat
Congost
Congost del Llobregat, al peu del massís de Montserrat entre Collbató i Esparreguera (Baix Llobregat).
La presa del Cairat deriva l’aigua del Llobregat vers la colònia Sedó