Resultats de la cerca

En són modificacions els aparells usats amb la mateixa finalitat determinació d’angles en l’artilleria —com el transportador de Pfeiffer— i en topografia, que molts cops són complementats amb l’adaptació de nònius per a millorar la precisió de les mesures

S'entusiasmà per l’obra romàntica d’ABöcklin Residí a Roma 1905, on pintà Dues dones 1907, i a París 1908, interessat per l’obra de Cézanne pintà una adaptació dels Jugadors de cartes , 1924, Ulmer Museum, Ulm, de vigorosa estructura de línies

Intentà una mesurada adaptació del Romanticisme literari — Poesías 1853— i plàstic Al seu Tratado de Paisaje 1862 acceptà l’observació fidel de la natura dels francesos temperada pel rigorisme flamenc, aspirant a crear un paisatgisme nacional, hereu de La antigua escuela de pintura española 1886-87 Superà el neoclassicisme elevant la natura a protagonista de les seves obres, dins una placidesa aristocràtica Fou secretari de l’Acadèmia de Belles Arts de Balears Exercí, al Museo Balear , una crítica teatral, musical i plàstica de caire eclèctic

Inicià la seva carrera l’any 1956 Als anys 1970 treballà per al mercat nord-americà a través de l’editorial Warren Publishing, mitjançant l’agència de Josep Toutain Selecciones Ilustradas Entre 1970 i 1973 publicà una tira còmica diària en el Diari de Barcelona  titulada "La Mosca" i durant aquesta dècada continuà com a illustrador de portades per a editorials com Dell, Batam, Random House, New American Libreary i Mc Millan A finals dels 1970 creà amb el guionista Nicola Cuti la historieta Zora y los Hibernautas que a l’Estat fou publicada en la revista 1984  entre 1980 i 1982 També destacà…

Estudià a Gant i a Brusselles Residí a París 1878-80 Les seves Cases Geenens de Gant 1885 eren una adaptació amb maó vist de l’esquema de la façana del palau florentí, i l’edicle Lambeaux de Brusselles 1889 participa encara del neoclassicisme Amb els hôtels Tassel 1893 i Solvay de Brusselles 1894 restà definit el seu estil Art Nouveau amb elements estructurals metàllics vists, vitralls, façanes que trencaven la superfície plana, etc La seva obra màxima, la Casa del Poble de Brusselles 1895, encàrrec del Parti Ouvrier, fou enderrocada el 1965, i els magatzems L’Innovation de…

És autor d’un Diccionario castellano-Dictionnaire français-Diccionari català 1642, que imprimí ell mateix i dedicà al lloctinent de Lluís XIII de França a Catalunya, el mariscal de Brézé Consta de dues parts un aplec de diàlegs sobre aspectes de la vida quotidiana i un vocabulari Al final hi ha conjugacions verbals i notes sobre pronunciació És el primer manual de conversació per al coneixement de llengües modernes a Catalunya, una adaptació d’aquesta mena d’obres molt esteses aleshores a Europa Com a impressor també edità a Perpinyà el Sumari… dels títols d’honor… 1628, d’…

Treballà també a Gandia, on contractat per Maria Enríquez 1501 es comprometé a pintar el retaule de la collegiata, desaparegut el 1936 Protegit per aquesta dama hi pintà també el retaule del convent de Santa Clara —conservat només en part— i diverses obres per al palau ducal Féu el 1512 el retaule de l’església de Santiago de Vila-real, on uns anys abans, possiblement, féu el retaule del Salvador Tornà a treballar a la seu de València 1513-14 i pintà un retaule, perdut, per a l’església parroquial de Castelló Hom li adjudica obres com una Sacra conversació ~1490 Londres, National Gallery —…

Vida i obra Fill de Vicenç Caldés i Arús Els primers tempteigs com a narrador els feu a l’Escola Mossèn Cinto, gràcies als estímuls de Josep Parunella, el seu mestre Estudià disseny gràfic a l’Escola Superior de Belles Arts 1929-34, cosa que li permeté exercir de dibuixant i dissenyador Es donà a conèixer com a dibuixant i com a escriptor Collaborà, entre altres publicacions, a Diari Mercantil , Avui , La Rambla , Papitu , Mirador , Amic , Meridià  i L’Esquella de la Torratxa , que dirigí, juntament amb Avellí Artís i Gener, durant la guerra El 1936 publicà El primer arlequí , un recull de…

La primera edició, en 15 volums 1969-80, inclou un Atles universal català 1983 reeditat els anys 1987, 1991, 1993, 1994 i del qual hom feu una versió totalment renovada el 1999 i set suplements d’actualització 1983, 1989, 1993, 1997, 2001, 2005, 2009 i 2012 L’obra començà a càrrec d’Edicions 62 sota la direcció de Jordi Carbonell i de Ballester entre el 1965 i el 1971, i des d’aquest any fou dirigida per Joan Carreras i Martí, ja dins del Grup Enciclopèdia Els responsables de l’edició foren el polític, historiador de la cultura i fundador d’Edicions 62 i de Curial Edicions Catalanes Max…