Resultats de la cerca

Estudià pintura a la Facultat de Belles Arts de València 1982-86 Professor a l’Escola d’Art Escultor Beltran de Sueca des del 1990, la seva dedicació principal fou la pintura, en la qual conflueixen la influència de l’informalisme i el surrealisme, amb una preocupació molt personal per les reelaboracions Iniciat tardanament en l’escriptura, la seva narrativa mostra aquesta mateixa preocupació aplicada a la introspecció de vivències, memòries i sensacions amb una clara preferència per fer literatura de l’escriptura i poc interessada en el món exterior més convencional Malgrat la…

Format a Reus i a l’escola de Llotja de Barcelona més tard fou deixeble d’Eugène Carrière a París i treballà la pintura mural a Roma Fou amic íntim de Gaudí, amb qui collaborà al palau Güell aprox 1889-90 amb el fresc  Hèrcules a la recerca de les Hespèrides , a la Pedrera 1909-10, on decorà els vestíbuls amb Xavier Nogués a les seves ordres Isolat i adust —sembla que morí dement—, s’enemistà amb bona part del món artístic català, especialment dels noucentistes La seva pintura, tant de cavallet Museu d’Art Modern de Barcelona com mural, és d’un expressionisme tenebrós i personal —hom l’ha…

Durant la Segona Guerra Mundial estudià a l’Acadèmia d’Arts de Viena, on alguns dels professors qualificaren la seva obra d’"art degenerat", seguint la terminologia nazi Després de la guerra s’establí a Klagenfurt, on féu la primera exposició 1948 En 1951-54 anà becada a París, on fou influïda pel surrealisme d’André Breton i altres literats De tornada a Viena, fou molt activa en el moviment informalista dels anys cinquanta i seixanta Després d’una etapa entre París i Viena, el 1968 anà a Nova York, on la seva obra passà inadvertida, i on estudià cinematografia i féu alguns curtmetratges De…

Filla de Josep Teixidor i germana i deixeble de Modest Teixidor S’especialitzà en pintura de flors tercera medalla a Madrid el 1906

Visqué sempre a la vila natal D’origen molt humil i una formació molt limitada, visqué unes circumstàncies personals molt difícils especialment la mort de dos fills que, probablement, la impulsaren a dedicar-se a l’esoterisme i a la màgia Exercí com a mèdium i guaridora, i com a part d’aquesta activitat, des del 1942 pintà i dibuixà abundantment La seva obra plasma el seu món interior al dictat del que considerava veus del més-enllà Amb el mateix procediment, escriví també poemes i textos diversos de caràcter oníric La seva producció plàstica, categoritzada com a art naïf , atragué l'atenció…

Es troba adossada a la pedra on la ribera d’Ordino passa profundament engorjada entre altes parets de pedra i densa vegetació de ribera en l’antic camí ral que unia les parròquies de la Maçana i Escaldes i Engordany Les obres de l’obertura d’uns túnels viaris la malmeteren fins destruir-la en bona part, però posteriorment fou refeta completament Aquesta capella és dedicada a Sant Antoni Abat, patró dels traginers, que l’invocaven abans de passar per aquest mal pas engorgat Un centenar de metres per sota hi ha el pont de Sant Antoni de la Grella

Construïda el 1474 per l’arquitecte florentí Giovannino de'Dolci per encàrrec del papa Sixt IV, fou destinada a la celebració dels conclaves La distribució de l’espai, cobert amb volta de canó rebaixat i llunetes, és extremament simple els murs són dividits horitzontalment en tres zones, la mitjana de les quals serveix de galeria, i, verticalment, en requadres separats per pilastres i per sis finestres a cada costat a la part alta Quant a la decoració, fou encomanada als pintors més destacats del quatre-cents toscà i d’Úmbria 1481-83, murs perimetrals Botticelli, Ghirlandaio, Pinturicchio,…

Era dedicada a sant Teobald Existia ja el 1442 Fou destruïda el 1470 amb motiu de la guerra civil contra Joan II, i reedificada el 1473 Tingué culte fins avançat el segle passat hi celebraven els comunitaris de Cardona cada primer diumenge de mes

Al lloc dit Calciata 990, consta des del 1180 la capella de Sant Salvador, que rebia aquest nom pel fet de trobar-se prop de l’antiga calçada o via romana Originàriament era de la parròquia d’Olèrdola, però consta de Vilafranca des del 1413