Resultats de la cerca
Es mostren 3682 resultats
Sant Jordi de Puigseslloses
Vista del dolmen i de la capella de Sant Jordi Puigseslloses
Josep Maria Viñolas Esteva (CC BY 2.0)
Dolmen
Capella
Serra
Petit serradet (531 m), situat al NW de Folgueroles (Osona), prop del gran mas de Puigseslloses, coronat per un antic dolmen, que li ha donat el nom, i la capella de Sant Jordi de Puigseslloses.
En aquesta capella, erigida el 1477 i ampliada el 1883, cantà la primera missa Jacint Verdaguer el 2 d’octubre de 1870 El seu dolmen fou excavat el 1922 i les troballes són al Museu Episcopal de Vic
Puigsespedres
Dolmen
Turó
Petita elevació (728 m alt.) del municipi de Santa Maria del Corcó (Osona), al S del poble, prop de la masia d’Arquerons, on hi ha un dolmen o galeria coberta, força malmesa, excavat el 1920.
cova Remígia
Pintura
Prehistòria
Balma amb pintures rupestres de l’estil dit ‘‘llevantí’’ o dels pintors de les serres, al terme d’Ares del Maestrat (Alt Maestrat), que forma part del conjunt de pintures del barranc de la Gasulla.
L’escena principal representa un grup d’arquers
parc natural
parc natural La vall de Santa Fe, sota el massís de les Agudes-turó de l’Home, amb el pantà de Santa Fe
© Fototeca.cat
Ecologia
Espai natural protegit que consisteix generalment en un territori d’una certa extensió i poc o molt habitat i explotat que presenta valors naturals de particular interès científic, educatiu i recreatiu.
La declaració de parc natural correspon a alguna autoritat competent la qual vetlla per assegurar la permanència d’aquests valors d’una manera compatible amb l’aprofitament ordenat dels recursos del parc i l’activitat dels seus habitants En molt diverses variants, segons les legislacions de cada país, és la figura més freqüent de protecció de la natura als països amb una llarga història d’ocupació humana intensiva Als Països Catalans el primer parc natural fou el del Montseny, establert el 1928 encara que no tingué reglamentació fins el 1977, avui gestionat per les diputacions provincials de…
sobrepesca
Ecologia
Pesca
Situació creada per l’excés de pesca d’una determinada espècie quan el nombre de captures n’ultrapassa l’índex de renovació.
Aquesta situació pot ésser produïda, simplement, per un excés de captures d’individus de totes les edats, per un excés de captures de femelles abans de l’època reproductora o bé per la captura d’exemplars joves abans d’arribar a la maduresa sexual, i en tot cas condueix a l’extinció de l’espècie Aquest fenomen es produeix actualment sobretot en els túnids, com la tonyina, en alguns gàdids, com el bacallà i el lluç, etc, i per això s’han creat convenis i organitzacions per tal de limitar les captures i fixar períodes de veda amb la finalitat de preservar l’espècie
taxa de renovació
Ecologia
Velocitat a la qual es renova un sistema o els seus elements.
Es calcula fent el quocient entre la producció i la biomassa P/B
salut ambiental
Ecologia
Estudi de l’impacte de les alteracions del medi en la salut humana.
Els efectes de la contaminació o altres problemes ambientals són difícils de demostrar, ja que caldria separar la influència de tots els altres elements que afecten la salut d’una persona Tot i això, els darrers anys semblen ben establertes relacions com la que hi ha entre la contaminació a les ciutats i els problemes respiratoris, cardiovasculars i de càncer També s’han replantejat els efectes de les dosis baixes, ja que l’exposició prolongada a alguns composts encara que sigui en dosis baixes pot provocar problemes de salut a mitjà o a llarg termini Els efectes de la degradació de l’entorn…
temps de residència
Ecologia
En un ecosistema en estat estacionari, temps que triga a passar pel sistema una quantitat de material igual a l’existent.
En la caracterització dels ecosistemes és d’interès el quocient entre la biomassa i la producció, és a dir, el temps de renovació de la biomassa Aquest quocient és molt baix en les comunitats del fitoplàncton i en les comunitats d’herbàcies, ambdues formades per individus petits i de vida curta, i és molt alt en els boscs, ja que els arbres són els vegetals més grans i longeus