Resultats de la cerca
Es mostren 3044 resultats
Manuel Baixauli i Mateu
Literatura catalana
Pintura
Escriptor i pintor.
Estudià pintura a la Facultat de Belles Arts de València 1982-86 Professor a l’Escola d’Art Escultor Beltran de Sueca des del 1990, la seva dedicació principal fou la pintura, en la qual conflueixen la influència de l’informalisme i el surrealisme, amb una preocupació molt personal per les reelaboracions Iniciat tardanament en l’escriptura, la seva narrativa mostra aquesta mateixa preocupació aplicada a la introspecció de vivències, memòries i sensacions amb una clara preferència per fer literatura de l’escriptura i poc interessada en el món exterior més convencional Malgrat la brevetat i una…
,
Aleix Clapés i Puig
Autoretrat d'Aleix Clapés i Puig
© Fototeca.cat
Pintura
Pintor.
Format a Reus i a l’escola de Llotja de Barcelona més tard fou deixeble d’Eugène Carrière a París i treballà la pintura mural a Roma Fou amic íntim de Gaudí, amb qui collaborà al palau Güell aprox 1889-90 amb el fresc Hèrcules a la recerca de les Hespèrides , a la Pedrera 1909-10, on decorà els vestíbuls amb Xavier Nogués a les seves ordres Isolat i adust —sembla que morí dement—, s’enemistà amb bona part del món artístic català, especialment dels noucentistes La seva pintura, tant de cavallet Museu d’Art Modern de Barcelona com mural, és d’un expressionisme tenebrós i personal —hom l’ha…
Maria Lassnig
Pintura
Pintora austríaca.
Durant la Segona Guerra Mundial estudià a l’Acadèmia d’Arts de Viena, on alguns dels professors qualificaren la seva obra d’"art degenerat", seguint la terminologia nazi Després de la guerra s’establí a Klagenfurt, on féu la primera exposició 1948 En 1951-54 anà becada a París, on fou influïda pel surrealisme d’André Breton i altres literats De tornada a Viena, fou molt activa en el moviment informalista dels anys cinquanta i seixanta Després d’una etapa entre París i Viena, el 1968 anà a Nova York, on la seva obra passà inadvertida, i on estudià cinematografia i féu alguns curtmetratges De…
Pepita Teixidor i Torres

Pepita Teixidor
Pintura
Aquarel·lista.
Filla de Josep Teixidor i germana i deixeble de Modest Teixidor S’especialitzà en pintura de flors tercera medalla a Madrid el 1906
Josefa Tolrà i Abril
Pintura
Pintora.
Visqué sempre a la vila natal D’origen molt humil i una formació molt limitada, visqué unes circumstàncies personals molt difícils especialment la mort de dos fills que, probablement, la impulsaren a dedicar-se a l’esoterisme i a la màgia Exercí com a mèdium i guaridora, i com a part d’aquesta activitat, des del 1942 pintà i dibuixà abundantment La seva obra plasma el seu món interior al dictat del que considerava veus del més-enllà Amb el mateix procediment, escriví també poemes i textos diversos de caràcter oníric La seva producció plàstica, categoritzada com a art naïf , atragué l'atenció…
Torelló
Talaiot
Caseria
Jaciment arqueològic
Caseria del municipi de Maó (Menorca), a l’W de la ciutat, prop de la basílica des Fornàs de Torelló, paleocristiana, on hi ha l’important talaiot de Torellonet Vell
.
Sant Vicent d’Alcaidús
Talaiot
Jaciment arqueològic
Poblat talaiòtic menorquí, al límit dels termes de Maó i Alaior, excavat en part (1958-67) per Maria Lluïsa Serra i Belabre.
Han aparegut cases circulars, amb un petit pati central delimitat per sis columnes monolítiques, amb les cambres al voltant, una de les quals conté la llar de foc, d’un tipus fins ara mal conegut de la cultura talaiòtica Sembla que pertanyen a la fase tardana d’aquesta cultura El poblat continuà habitat durant l’època romana
ses Païsses
Talaiot
Jaciment arqueològic
Prehistòria
Poblat prehistòric de la cultura talaiòtica situat al municipi d’Artà (Mallorca), a 1 km de la vila.
És emmarcat per un recinte de muralles, a la part més visible del qual hi ha una porta monumental, un talaiot a la part del centre edificat com a torre de defensa del conjunt i les cases Fou excavat parcialment els anys cinquanta per una missió italiana dirigida per l’arqueòleg sard Giovanni Lilliu, treball que serví a l’autor per a establir un assaig de divisió cronològica de la cultura talaiòtica
punta des Patró
Talaiot
Jaciment arqueològic
Santuari talaiòtic del terme municipal de Santa Margalida (Mallorca).
És situat a la partida de Son Real, a pocs metres de la línia de costa Els treballs d’excavació, iniciats l’any 1998, permeteren descobrir una cambra amb planta de ferradura, de 8 m de diàmetre, a la qual s’accedia des d’una avantcambra situada immediatament al sud i que tenia una gran llosa vertical de 177 cm d’altura, que devia ser un element essencial de l’activitat cultural del santuari L’ús d’aquesta estructura es datà al s II aC, però n'existeix una fase anterior, mal coneguda, que es remunta al s IV aC, i hi ha indicis de l’ocupació del lloc des del s VI aC La proximitat de les…
turó de ses Abelles
Talaiot
Jaciment arqueològic
Poblat del període talaiòtic final, al terme municipal de Calvià (Mallorca).
A prop de la cala de Santa Ponça, és damunt un petit turó 10-12 m, de superfície plana i d’uns 1800 m 2 Les construccions excavades, de planta absidal o ovalada, formen un conjunt compacte de grans dimensions al voltant de tres espais centrals Des del 1968, s’hi ha recuperat un gran volum de ceràmica d’origen punicoebusità i itàlic, cosa que fa pensar que fou un lloc d’intercanvi entre la segona meitat del segle III aC i el principi del segle I aC
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina