Resultats de la cerca

S'interessà pel dibuix i la litografia 1896 prenent com a models HDaumier i JFMillet Des del 1901 residí a Berlín i a Nolde, treballant sol i amb penúria, fins que el 1906 fou convidat a participar en el grup Die Brücke La seva pintura —acostada a la de Vvan Gogh i JEnsor, els pintors més admirats per ell— és especialment d’escenes religioses, que produïren un gran escàndol per la seva vehemència sensual, els colors estridents i les formes expressionistes La llegenda de santa Maria Egipcíaca 1912 Kunsthalle, Hamburg, Vida de Crist 1911-14, quadre d’altar en nou parts Els nazis classificaren…

Dirigit successivament per Amador Garrell i Alfred Canal, adoptà sobretot un caràcter informatiu d’abast comarcal Publicà una collecció de facsímils dels periòdics principals de la ciutat

Influït per l’Sturm und Drang, adoptà un to popularista i natural en les seves obres Escriví idillis — Die Schafschur ‘L’esquilada’, 1755— i obres teatrals Faust 1776-78, Golo und Genoveva 1775-81 i Niobe 1778

Exposà des del 1934 a Barcelona, Madrid, París i Londres La seva obra, centrada en el tema dels cavalls des del 1949, va a la recerca del moviment i de la plasticitat Els darrers anys adoptà un caire expressionista

S'inicià com a caricaturista A Esmirna 1828, adoptà la temàtica oriental, que tingué una àmplia difusió Sobresortí pel seu colorisme lluminós, que li valgué una anomenada semblant a la dels grans mestres del moment Més tard conreà un realisme incipient

Posteriorment, amb el mateix nom, aparegué com a portaveu de la Federació de Societats Obreres, adscrita a la CNT, dirigit per Miquel Beltran 1916 i per Joan Galobart 1923 El 1925 adoptà la denominació de “Fructidor”, i finalment 1932-34 1937-38 la de Vertical

Adoptà un to fortament anticlerical —que li reportà diferents judicis i condemnes— Comptà, com a principals redactors, amb Joan Lladó, Fèlix Duval, Joaquim Quetglas, Miquel Mas i Obrador, etc El 31 de juliol de 1870 canvià el nom pel d’"El Trueno”, del qual aparegueren pocs números

Conreà l’escena de gènere de tipus anecdòtic La benedicció Musée du Louvre, París Deixeble de Rembrandt, adoptà el clarobscur, illuminant les figures centrals i envoltant-les d’ombres Fou el retratista de moda d’Amsterdam des del 1665 Jacobus Trip Mauritshuis, la Haia, Els síndics dels cirurgians Rijksmuseum, Amsterdam

Illustrador prestigiós, el 1862 començà a pintar temes de la guerra de Secessió A França 1867-68, adoptà l’estil d’Edgar Degas i la pintura en plein air Installat a la costa de l’estat de Maine, se centrà en el món del mar The Gulf Stream , 1899 Metropolitan Museum of Art, Nova York

Deixeble de JPLaurens a París Adoptà el divisionisme, sense abandonar, però, el món de l’art oficial Alternà un plàcid naturalisme amb un simbolisme místic És autor de grans conjunts murals a l’Hôtel de Ville i a la Sorbona de París, a l’alcaldia de Marsella, al Capitoli de Tolosa —on retratà originalment diversos contemporanis—, etc