Resultats de la cerca

Estudià a Florència i a Venècia i passà a treballar a Praga, on fou pintor de cambra de l’emperador Rodolf II Pintà temes mitològics i allegòrics i sobresortí en el retrat

Membre del grup Osma Expressionista des del 1907 i cubista des del 1910, conservà sempre el colorit fauve El seu cubisme-expressionisme, fortament influït per l’obra d’El Greco, es caracteritza per la desmaterialització del volum, la lluminositat i el simbolisme intern

Documentat des del 1683 Treballà amb Joan Grau, pare i fill, i amb Josep Vives Ingressà al collegi de pintors de Barcelona el 1700 És autor de les importants pintures barroques de la volta de la sala capitular de la catedral de Barcelona 1705 Tinent de la companyia de pintors mobilitzada per a la defensa de la ciutat assetjada, morí possiblement en combat l’onze de setembre

Format a Bolonya i deixeble de Giulio Romano, amb qui collaborà en els frescs del Palazzo del Te a Màntua 1526-30, desenvolupà la seva activitat principalment a França, on fou cridat per Francesc I 1531 Juntament amb Rosso Fiorentino i sol, després de la mort d’aquell 1540, dirigí les obres i la decoració de les estances del castell de Fontainebleau i projectà la capella funerària dels Valois a Saint-Denis Autor de nombrosos dibuixos sobre temes de l’antiguitat i de cartons per a tapissos, la seva influència fou decisiva en el desenvolupament de l’escola de Fontainebleau

Fill d’un advocat Originari familiarment de Bordils Gironès, hi sojornà sovint Dibuixant vocacional, el 1924 publicà illustracions a El Autonomista de Girona i l’any següent illustrà amb linòleums el llibre L’estàtua de la dansarina de J Rodríguez Grahit Estudià xilografia i pintura a Barcelona, a l’Ateneu Polytechnicum que dirigia Francesc d’A Galí, al FAD i al Cercle Artístic Dins el grup Merli el 1929 exposà a les Galeries Laietanes de Barcelona i els anys trenta participà als salons de Primavera Féu des d’aleshores diverses exposicions individuals a Barcelona i el 1932 exposà…

Format a Ferrara, Florència i Milà S'inicià en un estil romàntic i en 1888-89 illustrà els contes d’Edgar Allan Poe Influït pel divisionisme —sobre el qual publicà escrits teòrics— i el simbolisme, exposà una discutida Maternitat a la Triennale de Milà del 1891 i a l’exposició de la Rose-Croix de París del 1892 Illustrà I promessi sposi de Manzoni 1891-96 Se centrà en un simbolisme ampullós i allegòric o místic, influït potser per Walter Crane, que fou consagrat el 1907 en ésser-li encarregada l’organització de la Sala del Sogno Sala del Somni de la Biennal de…

El seu estil és proper al d’Il Caravaggio, a través de GBCaracciolo Conreà la pintura mural Hom destaca les obres realitzades per a l’església de Sant'Andrea della Valle, a Roma, i la decoració de la catedral de Malta

Es formà a l’Académie Julien 1884-87, a París, on tornà el 1898, i residí posteriorment a Venècia De retorn als EUA, visqué a Boston i a Nova York i participà en l’exposició The Eight El seu estil rebé la influència de l’impressionisme, i treballà directament els colors purs damunt la tela mitjançant l’espàtula Central Park 1901, Whitney Museum, Nova York

Principal representant del Modernisme a Bohèmia En la seva obra parteix del simbolisme allègoric, i hi són característics dos temes que repeteix en dos llargs cicles Els enamorats i El llac negre Utilitzà generalment colors obscurs, amb preferència violetes, animats per blancs atenuats

De tendència no figurativa, les seves pintures mostren l’organització de signes en moviment, sobretot de color negre, amb un ritme nerviós i un cert barroquisme Els fons dels quadres acostumen a ésser monocroms i lluents També féu decoracions de ballets Erik XIV , de Strindberg i illustracions per a llibres Le Mur , de JPSartre, i Le bestiaire , de GApollinaire