Resultats de la cerca
Es mostren 15 resultats
Baró
Pintura
Escultura
Família d’artistes perpinyanesos dels ss XIV i XV; el més antic conegut és Pere Baró
, dit el Vell
(? — Perpinyà 1399), pintor i probablement escultor, que treballà per a les esglésies d’Hortafà (1367), Salses (1383) i Sant Cebrià (1388) i per a la casa de la procura de Perpinyà (1379); era seguidor de l’estil de Jaume Serra.
Fills i collaboradors seus foren Pere Baró — 1400, autor de les pintures de l’armari de Pasiols 1397 i del retaule de Santa Maria de la Mar, i Joan Baró , que treballà al palau reial de Perpinyà en la decoració de fustes i en la pintura de vidrieres Fill d’aquest fou Joan Baró — 1458, que decorà les vidrieres de la seu d’Elna 1448
Alegret
Pintura
Llinatge d’artistes pintors de Cervera.
Subsistí gairebé tot el s XVI i formà una escola local amb collaboració d’altres pintors de la localitat o de fora, dedicats a la pintura de retaules, penons de confraria, escuts, adobament de vidrieres i moltes altres obres decoratives en les quals ajuntaren la tradició gòtica i les novetats renaixentistes El primer, Pere Alegret , dit de Canillo probablement per haver treballat en aquell poble andorrà, on són conservats alguns retaules contemporanis, només és conegut documentalment L’any 1500, associat amb el pintor Joan Pau Guardiola, contractà la pintura d’un retaule del…
El Rovell de l’Ou
Pintura
Taverna barcelonina del carrer de l’Hospital, que donà nom a un grup d’artistes i intel·lectuals que s’hi reunien, especialment els darrers anys del s XIX.
Si bé el nucli principal el constituïen alumnes de l’acadèmia de Pere Borrell —Marià Pidelaserra, Ramon i Juli Borrell, Emili Fontbona, Gaietà Cornet, Pere Ysern, Ramon Riera, Xavier Nogués, Josep Víctor Solà, etc—, també s’hi afegiren Sebastià Junyent, Miquel i Llucià Oslé i escriptors com Josep Lleonart o Cristòfor de Domènech El grup representà, enfront del simbolisme imperant en l’època, un realisme que si bé té les seves fonts en el realisme vuitcentista del vell Borrell, es posà al dia passant a ésser el germen de la línia realista del Noucentisme
Serra
Pintura
Família de pintors de Barcelona, activa a la segona meitat del segle XIV.
Dels germans Francesc Serra mort vers el 1362 i Joan Serra només es coneixen referències documentals com a pintors, però no en resta cap obra És per això que l’art dels Serra s’ha delimitat a través de les pintures de llurs germans Jaume Serra i Pere Serra S’atribueixen al taller familiar una cinquantena d’obres, però resulta molt difícil de precisar on acaba l’art dels Serra, puix que hi ha obres del seu cercle sense que es puguin atribuir amb certesa a Jaume o Pere, i és per això també que hom ha batejat tants mestres anònims d’aquest grup Fill de Francesc és…
Cavaro
Pintura
Família de pintors sards, dels s. XV i XVI, nucli de l’anomenada escola de Stampace.
El més antic dels seus membres, Antoni Cavaro , documentat el 1455, podria ésser identificat amb el Mestre d’Olzai Llorenç Cavaro , potser fill seu, és autor, entre altres obres, del retaule de l’església de Sant Miquel a Gonnostramatza, signat i datat en català el 1501 El més destacat de la dinastia és el seu probable fill Pere Cavaro , pare de Miquel Cavaro mort el 1584 aquest darrer estigué a Nàpols abans del 1546 i viatjà per Itàlia, cosa que el féu més proper que Pere a les formes italianes retaule en una capella de la catedral de Càller taula de la Mare de Déu…
Grup dels Set
Pintura
Grup de pintors format a Palma (Mallorca) el 1948, presentat per Robert Graves, Miquel Àngel Colomar i Joan Bonet i Gelabert.
L’integraren els pintors consagrats Luis Derqui, Joan Antoni Fuster i William Edwards Cook i els joves Jaume Juan, Pere Sureda, Francisco Vizcaíno i Antoni Sabater Sense cap estètica determinada, fou bàsicament un estímul per als integrants més joves
retaule del Conestable
Pintura
Obra del pintor Jaume Huguet, anomenada també retaule de l’Epifania, pintada el 1465 per encàrrec personal del rei Pere IV de Catalunya, conestable de Portugal.
Fou fet per a la capella del Palau Reial de Barcelona, on encara es conserva El pla iconogràfic correspon al tipus de retaule català anomenat dels set goigs Anunciació, Naixement, Epifania, Resurrecció, Ascensió, Pentecosta, Dormició i Coronació de la Mare de Déu la taula central és dedicada a l’Epifania, i en una de les figures dels tres reis hom ha volgut identificar el rei-conestable Corona el retaule un calvari, i el completen una predella amb quatre figures de sants, entre ells un sant Jordi, i dues grans portes laterals, amb les figures de santa Caterina i santa Isabel de Portugal…
Borrassà
Pintura
Família de pintors gironins (cognom escrit també Borraçà
i Borraçan
), segurament originària del poble empordanès del mateix nom.
Tots consten com a domiciliats exclusivament a Girona, tret de Lluís Borrassà El més antic és Guillem Borrassà I documentat des del 1360, i mort abans del 25 d’agost de 1396, dos fills del qual també foren pintors Lluís Borrassà i Francesc Borrassà I documentat entre el 1399 i el 1417 Entre els fills d’aquest hi hagué quatre pintors Francesc Borrassà II 1420, Jaume Borrassà 1425, Honorat Borrassà 1425-53 i Pere Borrassà 1453 La documentació esmenta un altre Guillem Borrassà 1393, cosí de Lluís, i Albert Borrassà 1465, de parentiu no precisat, tots pintors Fora de Lluís, de cap d’…
Sanxo
Pintura
Família de pintors mallorquins.
Esteve Sanxo s XVII, conegut per Bracet , fou deixeble de Pere Ferrer té obres notables, com Sant Rafael acompanyant Tobies Palma, Monti-sion i els quatre Arcàngels de la capella de la Pietat de la catedral de Mallorca El seu fill, Salvador Sanxo i Ventaiol — Palma, Mallorca 1764, pintà una Assumpció Santa Eulàlia i altres olis per a la capella de la Verge de l’Hospital i al Monti-sion de Pollença Fill seu fou Salvador Sanxo II — Palma, Mallorca 1811, l’obra més coneguda del qual és el Ramon Llull de l’església d’Andratx treballà també per a la catedral i a Sóller
Mestre de Pedret
© Museu Nacional d'Art de Catalunya, Barcelona (2014). Foto: Calveras/Mérida/Sagristà
Pintura
Nom donat a l’hipotètic autor d’una sèrie de pintures romàniques de característiques similars al Pirineu català, i que els darrers estudis historiogràfics identifiquen amb un taller o cercle d’artistes.
Amb el nom de Mestre de Pedret la historiografia artística clàssica s’ha referit tradicionalment al taller itinerant procedent de la regió italiana de la Llombardia que, arribat als comtats catalans, hauria treballat en una geografia que comprèn des del Prepirineu oriental fins al departament francès de l’Arieja, convertint-se d’aquesta manera en un dels obradors més importants de la Catalunya altmedieval Actiu entre les acaballes del segle XI i els inicis del XII, el Taller o Cercle de Pedret –segons la nomenclatura actual— representa la tendència italiana de la pintura romànica catalana,…