Resultats de la cerca

Treballà a Puigcerdà, Barcelona i Perpinyà Féu el Retaule dels sants Abdó i Senén , a Arles

A la fi de la Segona Guerra Mundial fundà l’obrador de ceràmica de Sant Vicenç, a Perpinyà

Es formà a l’École des Beaux-Arts de París amb Léon Bonnat, de qui aprengué la tècnica del retrat ha estat qualificat de Rigau modern Hom li ha retret que el seu art fou volgudament arrelat a la terra nadiua tipus humans, paisatges, escenes quotidianes Té obres als museus de Nova York i de Filadèlfia Era conservador del museu i del teatre municipal i director de l’Escola Municipal de Dibuix de Perpinyà

Fill de pare català i mare francesa, passà la seva infància a Girona Residí a Barcelona des del 1923 Es formà a Girona L’exposició que feu a Barcelona amb Ramon Rogent i els Vilató 1943 aportà un aire nou a l’art català de la postguerra Feu, també a Barcelona, la primera exposició individual el 1945, any que anà becat a París, on s’establí definitivament El 1950 exposà amb J Fin a París, on exposà reiteradament També presentà exposicions individuals a Suïssa, Barcelona 1971, Luxemburg, Worms 1972, Düsseldorf 1974, etc Partint d’una estètica cézanniana, acusà, en arribar a París, la influència…

Honorat Rigau a 1592 — 1621, successor d’Antoni Peitaví, contractà el 1596 unes pintures amb el capítol d’Elna i el 1609 pintà el sagrari de Palau del Vidre, obra que ha servit per atribuir-li el retaule de la Mare de Déu de Montalbà Vallespir El seu fill Honorat Rigau i Nofra — 1624 contractà el retaule de Sant Ferriol per als mínims de Perpinyà 1623, actualment a la parròquia de Sant Joan Un germà d’aquest, Jacint Rigau i Nofra — 1631, també pintor, fou el pare de Maties Rigau , pintor que deixà l’ofici pel de sastre Fills d’aquest foren el pintor Jacint Rigau-Ros i Serra i…

Durant la guerra civil de 1936-39 visqué a França, on cursà la seva formació artística amb Bernard Dorival, conservador del Museu d'Art Modern de París Posteriorment tornà a Catalunya i aprengué l’art de la tapisseria amb Carles Delclaux La seva pintura deriva de l’impressionisme i destaca per la calidesa de les entonacions Tractà temes com ara el paisatge i la natura morta També realitzà tapissos de natura abstracta, relacionats amb la tauromàquia i l'esport i d'homenatge a Picasso i a Dalí, a la vegada que experimentà amb peces volumètriques i de grans dimensions Vibracions , 1985, d'11 x…

Fill del pintor barceloní Bru Tremulles Deixeble d’AViladomat, estudià també a Madrid 1746-47 i, potser, a París D’ençà del 1750 són nombroses les notícies sobre la seva intervenció a Barcelona en treballs escenogràfics per al Teatre de la Santa Creu i en ornamentacions públiques efímeres per a commemorar el pas de personatges importants per la ciutat Fou acadèmic supernumerari de San Fernando a Madrid 1754 el mateix any ingressà al Collegi de Pintors de Barcelona, i el 1758 pretengué, sense èxit, d’establir una acadèmia de belles arts en aquesta ciutat Tingué molts deixebles, entre els quals…

Estudià a París 1913 i sintetitzà les recerques pictòriques del moment en una obra naturalista construïda amb colors purs i en què domina una visió optimista de la vida Vista de Toledo , 1932, Museo de Arte Moderno, Madrid El port de Marsella , 1940, Musée d’Art Moderne, París

Fou mariner i pescador fins que el 1947 s’installà a Tolosa Publicà un llibre de novelles curtes Rue du soleil , 1955 i les novelles Le vin de la Lune 1957, L’oeil de mer 1962 i Au temps des Mongols 1990 Com a pintor decorà les esglésies de l’Alta Garona d’Aurinh 1951, Preservila 1954, Sent Pau de Dacs, Tarabèl i Montgiscard, i la capella de la Mare de Déu de Ròcavila Les seves pintures es conserven principalment al Museu d’Art Modern de Cotlliure Conreà també l’escultura

De posició molt acomodada —la seva família era propietària d’una de les principals fàbriques de porcellana de Llemotges—, fou mecenes d’artistes amics Establert a Ceret 1908, hi acollí Manolo Hugué 1910, que li havia fet el primer retrat que hom coneix obra de l’escultor 1908, Ceret, Museu d’Art Modern Un retrat seu fet per Modigliani és una de les millors obres d’aquest autor ~1914, Milà, coll Mattioli Com a pintor fou, segons Apollinaire, un cubista tímid i delicat Membre destacat de la primera escola de Ceret, on residí fins el 1924, amb Pierre Brune fou impulsor i fundador del Museu d’Art…