Resultats de la cerca

Estudià arts plàstiques a Barcelona i fou simpatitzant del POUM Ninotaire de revistes satíriques i illustrador de llibres, collaborà en alguns setmanaris de Barcelona i presentà la seva obra en el I Saló d’Humoristes de Barcelona 1933 i en el Saló de Tardor 1938 S'exilià a Mèxic i visqué un temps a la casa del pintor Francesc Camps i Ribera i a la ciutat de Cuernavaca estat mexicà de Morelos Aconsellat per Francesc Camps i per Àngel Tarrach i Barribia es dedicà, amb èxit, a fer targes de Nadal amb temes catalans i mexicans Illustrà textos a la premsa mexicana i a alguns llibres, entre d’…

Des del 1568 era a València, on pertangué a l’escola de Joan de Joanes, però fins al 1598 no adquirí el dret de veïnatge Pintà el Sant Miquel Arcàngel de la portada del Llibre del Mostassaf de València 1568, Arxiu Municipal de València, el retaule major de l’església d’Ontinyent 1590-96, així com altres obres que alguns han atribuït a Joanes

Exposà el 1922 a Barcelona i anà a París a ampliar estudis Concorregué després a diversos salons i exposà individualment a la galeria Syra de Barcelona Dedicat sobretot a pintura infantil i natura morta, emprà abundants empastaments dins un concepte tradicional

El 1494 muntà el seu obrador conjuntament amb Mariotto Albertinelli Influït per Savonarola, que ell retratà, entrà a l’orde dominicà 1500, i retirat, com Fra Angelico, a San Marco de Florència, posà la seva obra al servei absolut de la religió El seu art adoptà una forma clàssica, influïda bàsicament pel sfumato de Leonardo da Vinci i l’harmonia de Rafael

Feu seu un llenguatge pictòric basat en determinats aspectes del surrealisme i del cubisme És fill del dibuixant i illustrador Josep Porta i Galobar Berga 1888 — Barcelona 1958, que fou collaborador de Simplizissimus  i Lüstiger Blatte

Deixeble de CSalviati, installà el seu taller a Venècia féu cartons per a mosaics Genealogia de la Mare de Déu , 1542, basílica de San Marco, participà en la decoració del gran saló de la Libreria Vecchia 1556 i pintà nombroses obres a les esglésies venecianes Daniel i Habacuc , a Santa Maria della Salute Crist amb quatre sants , a San Zaccaria, que mostren l’influx de les fórmules manieristes a través del seu mestre i dels pintors venecians coetanis

Possiblement visqué en terres valencianes fins el 1510 d’aquest període, en què fou influït per l’italianisme de Ferran Yáñez i Ferran Llanos, daten probablement les taules de Sant Andreu capella del Miracle, València El 1510 era a Barcelona, on pintà el retaule, desaparegut, de l’església del Pi i els escuts del cadirat del cor de la catedral 1519 amb motiu de la reunió del capítol del Toisó d’Or presidida per Carles V En el període 1519-21 pintà a Girona el retaule de l’església de Sant Feliu, iniciat per Perris de Fontaynes, i el de Santa Úrsula per a la catedral traslladat més tard a les…

Autodidacte Influït especialment per SRusiñol, formà part del corrent modernista Pintà sobretot el paisatge de Deià, amb predomini dels tons obscurs La seva sensibilitat malaltissa, agreujada potser pel rebuig social que patí, el portà finalment al suïcidi

S'especialitzà en el retrat —en féu per a l’aristocràcia anglesa— i, principalment, en els temes animalístics, la qual cosa el portà a publicar, el 1766, el tractat Anatomia del cavall Cal destacar la pintura Egua i lleó museu de Liverpool

Fill d’un terratinent viticultor i net, per part de mare, d’un vell revolucionari que l’influí ideològicament S'installà a París el 1839 Pot ésser considerat un autodidacte, format al Louvre en la còpia dels venecians del segle XVI, de Velázquez i de Rembrandt La seva primera etapa fou marcada pel Romanticisme Els amants feliços, 1844, i L’home de la pipa, 1846, museu de Montpeller el 1844 fou admès al Salon pel seu Autoretrat amb un gos negre Petit Palais, París Intuí el canvi de mentalitat que portà el positivisme i el 1849 pintà Els picapedrers Dresden, destruït durant la Segona Guerra…